Verbascum boerhavii | |
---|---|
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Lamiales |
Família | Scrophulariaceae |
Gènere | Verbascum |
Espècie | Verbascum boerhavii L.[1] |
Nomenclatura | |
Sinònims |
|
La porpra (Verbascum boerhavii)[3] és una espècie de planta amb flors del gènere Verbascum dins la família de les escrofulariàcies (Scrophulariaceae).[4]
Addicionalment pot rebre els noms de blenera, blenera primerenca, candelera, cua de guilla, emborratxatruites, gamó, herba blenera, llerca, porpres, torba, torpa, torpes, trepó, trepó magenc i tripó. També s'han recollit les variants lingüístiques emborratxa truites i turba.[3]
Habita als marges de camins, talussos descarnats, erms i terrenys remoguts humits i nitrificats a una altitud de 0-1.700 (2.100) metres al nord-oest de la conca mediterrània -I de la península Ibèrica, sud-oest de França, nord-oest d'Itàlia, Còrsega i Balears-, dubtosa a la Serralada de l'Atles. Principalment en el quadrant nord-est de la península Ibèrica -més rara al sud-est -i Balears.
És una herba biennal, tomentosa. Té tiges de (30) 50-150 (200) cm d'altura, finament angulosos, simples o, en exemplars de gran talla, ramificades a la meitat inferior, de vegades molt robustos, amb indument blanc-grisenc, més o menys dens a la base, format per pèls protectors verticilado-ramosos, d'un marró-vermellós. Fulles alternes, les basals 10-30 × 4-12 cm, ovades o ovato-el·líptiques, per excepció lirado-pinnatisectes, netament crenades o dentades, pel feix més o menys glabrescents i d'un verd fosc, pel revers tomentoses, d'un verd grisenc, amb pèls protectors verticil·lats o ramosos, pecíols 3-10 cm; les fulles mitjanes són ovato-oblongues, dentades o crenat-denticulades, amplexicaules, sèssils. Té una inflorescència racemiforme, espiciforme o en raïm lax o més o menys dens, d'ordinari amb fascicles més o menys distants, de vegades densament disposats en exemplars de gran talla, simple o amb alguna branca a la base en l'eix amb pèls protectors verticilado-ramosos; bràctees 10-25 (35) x 1-1,5 mm, 5-6 vegades la longitud dels pedicels, linears, senceres o lleugerament dentades en els fascicles inferiors, tomentoses.
Flors d'ordinari 3-5 per fascicle en cada bràctea, amb la principal proveïda de 2 bractèoles linear-lanceolades fins a de 6 mm, per excepció totes les flors solitàries o subsolitàries; pedicels 2-3 mm, prop de la meitat més curts que el calze, erecte-patents, tomentosos, poc acrescents, en la fructificació 3-4 mm i una mica engrossits. Calze 6,5-9 mm, fes fins a gairebé la base, molt tomentós; sèpals 5-7 × 1-1,8 mm, linerar-lanceolats, aguts, enters. Corol·la de 22-30 mm, zigomorfa, groga, pelucido-puntejada, pubescent per fora; lòbuls més o menys orbiculars, els superiors 9-12 × 9-12 mm, els inferiors 12-14 × 12-14 mm, tots a la base amb una discreta taca o amb estries purpúries que poden variar en nombre i intensitat, de vegades molt tènues, el conjunt de conflueix de forma anular a la gorja. Té cinc estams dimorfs, els superiors amb anteres reniformes, transversals i filaments densament coberts en tota la seva longitud per pèls claviformes purpuris, més pàl·lids sota l'antera, els inferiors amb anteres 2-2,3 mm, més o menys arquejades, una mica obliqües i filaments coberts en els dos terços inferiors per pèls purpuris. L'ovari és tomentós; l'estil mesura entre 9 i 12 mm; l'estigma és capitat. El fruit és una càpsula de 7-10 × 5-6 mm, poc més llarga que el calze, ovoide, molt asimètric a l'àpex, curtament rostrat. Les llavors mesuren 0,8-1 × 0,5-0,6 mm. Té un nombre cromosòmic de 2n = 45.