Un prat de dall o prat dallador és aquell tipus de prat destinat a ser dallat i del qual s'aprofita l'herba per utilitzar-la com a aliment per al ramat estabulat.[1] Són propis de les comarques humides de muntanya però arriben a la terra baixa mediterrània, on poden formar-se en sòls fèrtils temporalment inundats.[2] Són hàbitats semi-naturals molt rics en biodiversitat, amb gran varietat d'espècies vegetals, papallones i altres insectes que són aliment d'aus. Aquests prats són especialment valuosos quan ajuden a conformar un mosaic amb altres hàbitats (com boscos, marges, basses, entre altres), aportant diversitat i heterogeneïtat al paisatge.[3] Per aquest motiu, es consideren un hàbitat d'interès de conservació a nivell europeu.[4] Per garantir l'existència dels prats de dall és necessari un maneig permanent, fet que en les darreres dècades ha sigut problemàtic per la manca de relleu generacional, el sobrepastureig o la difícil viabilitat econòmica d'aquests espais a nivell agrícola en l'actualitat.[4] Administracions com el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, el Departament de Territori i Sostenibilitat i entitats com Iaeden, la Xarxa de Custòdia del Territori o Paisatges vius treballen per la promoció i conservació d'aquests hàbitats a nivell català.[3][4]
El Manual d'Hàbitats de Catalunya agrupa els prats de dall en dues tipologies generals dins del principat: els prats de dall de la terra baixa i muntanya mitjana (hàbitat CORINE 38.2) i els prats de dall altimontans i subalpins (hàbitat CORINE 38.3).[5]