Fitxa | |
---|---|
Direcció | Russell Mulcahy |
Protagonistes | |
Guió | Katie Ford |
Música | Christopher Ward |
Fotografia | Thom Best (en) |
Muntatge | Victor Du Bois |
Distribuïdor | Lifetime i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 21 gener 2009 |
Durada | 86 min |
Idioma original | anglès |
Color | en color |
Format | 16:9 |
Descripció | |
Basat en | Prayers for Bobby: A Mother's Coming to Terms with the Suicide of Her Gay Son (en) |
Gènere | drama, cinema LGBT i cinema biogràfic |
Tema | suicide among LGBT youth (en) |
Lloc de la narració | Michigan |
Lloc web | prayersforbobby.com |
|
Prayers for Bobby és una pel·lícula dramàtica estatunidenca dirigida per Russell Mulcahy, estrenada el 2009. Es basa en el llibre Prayers for Bobby: A Mother's Coming to Terms with the Suicide of Her Gay Sonde Leroy F. Aarons (1995).[1]
Inspirada en la història d'un jove homosexual Bobby Griffith que es va suïcidar el 1983 a causa de la intolerància religiosa de la seva mare Mary Griffith i la seva comunitat Episcopal, aquest telefilm va rebre un premi GLAAD als 21è GLAAD Media Awards el 2010 i un Premi del públic al Festival Internacional de Cinema Gai i Lèsbic de Seattle.
Mary Griffith, devota practicant protestant, va criar els seus fills segons els principis conservadors de la seva fe religiosa. El destí de la família es capgirarà el dia que Bobby decideixi explicar al seu germà gran un secret: prefereix els nois. Quan la seva mare s’assabenta, ho fa tot per curar el seu fill, perquè segons la seva interpretació de la Bíblia, Bobby seria condemnat a l’Infern. Però el seu suïcidi posarà en dubte totes les conviccions de Mary, que es convertirà en activista LGBT.
Els productors Daniel Sladek i Chris Taaffe havien llegit el llibre de 1997 Prayers for Bobby: A Mother’s Coming to Terms with the Suicide of Her Gay Son(1995) de Leroy F. Aarons, que descrivia la terrible experiència d’una mare que arribava a comprendre perquè un fill gai es suïcida i en va voler fer una pel·lícula
« | perquè és tan rar que aconsegueixes una gran història que et toqui a aquest nivell. Una de les coses més sorprenents d'aquesta pel·lícula és que tothom troba alguna cosa a la història. Tothom ha tingut l'experiència de ser un desconegut, de sentir-se alienat, de no ser escoltat[3] | » |
El rodatge va començar al final de maig de 2008 a Royal Oak, Michigan.[1]
La pel·lícula televisiva acaba amb la cançó Here I Am, interpretada per Leona Lewis. També escoltem I Need You to Listende Marty Haugen, així com Bullseyede Megan McCormick.
El film és dedicat a la memòria de Bobby Griffith i a Leroy F. Aarons.