Premi de Literatura de la Unió Europea

Premi de Literatura de la Unió Europea

Tipus	premi literari
Vigència	2009  -
Presentador	EUPL Consortium: European and International Booksellers Federation (EIBF), European Writers' Council (EWC), Federation of European Publishers (FEP)
Conferit per	Unió Europea
Guanyador	Pavol Rankov (2009) Paulus Hochgatterer (2009) Dulce Maria Cardoso (2009) Carl Frode Tiller (2009) Jacek Dukaj, Per l'obra Lód (2009) Karen Gillece (2009) Daniele Del Giudice (2009) Noémi Szécsi (2009) Emmanuelle Pagano (2009) Helena Henschen (2009) Laura Sintija Černiauskaitė, Per l'obra Kvėpavimas į marmurą (2009) Adda Djørup (2010) Myrto Azina Chronides (2010) Riku Korhonen (2010) Goce Smilevski (2010) Răzvan Rădulescu (2010) Peter Terrin (2010) Nataša Kramberger (2010) Jean Back (2010) Tiit Aleksejev (2010) Raquel Martínez-Gómez (2010) Iris Hanika (2010) Kostas Hatziantoniou (2011) Iren Nigg (2011) Jelena Lengold (2011) Tomáš Zmeškal (2011) Adam Foulds (2011) Immanuel Mifsud (2011) Rodaan al-Galidi (2011) Ófeigur Sigurðsson (2011) Kalin Terziyski (2011) Çiler İlhan (2011) Andrej Nikolaidis (2011) Inga Žolude (2011) Gunstein Bakke (2012) Emanuele Trevi (2012) Afonso Cruz (2012) Giedra Radvilavičiūtė (2012) Sara Mannheimer (2012) Kevin Barry, Per l'obra City of Bohane (2012) Laurence Plazenet (2012) Jana Beňová (2012) Piotr Paziński (2012) Tullio Forgiarini (2013) Gabriela Babnik (2013) Cristian Crusat (2013) Ioana Pârvulescu (2013) Katri Lipson (2013) Lidija Dimkovska (2013) Emilios Solomou (2013) Kristian Bang Foss (2013) Meelis Friedenthal (2013) Isabelle Wéry (2013) Marica Bodrožić (2013) Uglješa Šajtinac (2014) Irene Solà Sàez (2020) Iva Pezuashvili ^(en) (2022) Martina Vidaić ^(en) (2023)
Lloc web	euprizeliterature.eu

El Premi de Literatura de la Unió Europea és un premi literari de la Unió Europea establert en 2009.^[1][2] Els guanyadors obtenen 5.000 € i suport per a la promoció dels seus llibres.^[1] L'any 2020, Irene Solà fou la primera escriptora en llengua catalana a guanyar el premi.^[3]

Guanyadors

2009

• Àustria: Paulus Hochgatterer, Die Suesse des Lebens
• Croàcia: Mila Pavićević, Djevojčica od leda i druge bajke
• França: Emmanuelle Pagano, Les Adolescents troglodytes
• Hongria: Szécsi Noémi, Kommunista Monte Cristo
• Irlanda: Karen Gillece, Longshore Drift
• Itàlia: Daniele Del Giudice, Orizzonte mobile
• Lituània: Laura Sintija Cerniauskaité, Kvėpavimas į marmurą
• Noruega: Carl Frode Tiller, Innsirkling
• Polònia: Jacek Dukaj, Lód
• Portugal: Dulce Maria Cardoso, Os Meus Sentimentos
• Eslovàquia: Pavol Rankov, Stalo sa prvého septembra
• Suècia: Helena Henschen, I skuggan av ett brott

2010

• Bèlgica: Peter Terrin, De Bewaker
• Xipre: Myrto Azina Chronides, To Peirama
• Dinamarca: Adda Djørup, Den mindste modstand
• Estònia: Tiit Aleksejev, Palveränd
• Finlàndia: Riku Korhonen, Lääkäriromaani
• Alemanya: Iris Hanika, Das Eigentliche
• Luxemburg: Jean Back, Amateur
• Romania: Răzvan Rădulescu, Teodosie cel Mic
• Eslovènia: Nataša Kramberger, Nebesa v robidah: roman v zgodbah
• Espanya: Raquel Martínez-Gómez, Sombras de unicornio
• Macedònia del Nord: Goce Smilevski, Сестрата на Зигмунд Фројд

2011

• Bulgària: Kalin Terziyski, Има ли кой да ви обича
• Txèquia: Tomáš Zmeškal, Milostný dopis klínovým písmem
• Grècia: Kostas Hatziantoniou, Agrigento
• Islàndia: Ófeigur Sigurðsson, Jon
• Letònia: Inga Zolude, Mierinājums Ādama kokam
• Liechtenstein: Iren Nigg, Man wortet sich die Orte selbst
• Malta: Immanuel Mifsud, Fl-Isem tal-Missier (tal-iben)
• Montenegro: Andrej Nikolaidis, Sin
• Països Baixos: Rodaan Al Galidi, De autist en de postduif
• Sèrbia: Jelena Lengold, Vašarski Mađioničar
• Turquia: Çiler İlhan, Sürgün
• Regne Unit: Adam Foulds, The Quickening Maze

2012

• Àustria: Anna Kim, Die gefrorene Zeit
• Croàcia: Lada Žigo, Rulet
• França: Laurence Plazenet, L'amour Seul
• Hongria: Viktor Horváth, Török Tükör
• Irlanda: Kevin Barry, City of Bohane
• Itàlia: Emanuele Trevi, Qualcosa di Scritto
• Lituània: Giedra Radvilavičiūtė, Šiąnakt aš miegosiu prie sienos
• Noruega: Gunstein Bakke, Maud og Aud: Ein Roman om Trafikk
• Polònia: Piotr Paziński, Pensjonat
• Portugal: Afonso Cruz, A Boneca de Kokoschka
• Eslovàquia: Jana Beňová, Cafe Hyena: Plán odprevádzania
• Suècia: Sara Mannheimer, Handlingen

2013

• Bèlgica: Isabelle Wéry, Marilyn Désossée
• Bòsnia i Hercegovina: Faruk Šehić, Knjiga o Uni
• Xipre: Emilios Solomou, Hμερολóγιο μιας απιστίας
• Dinamarca: Kristian Bang Foss, Døden kører audi
• Estònia: Meelis Friedenthal, Mesilased
• Finlàndia: Katri Lipson, Jäätelökauppias
• Alemanya: Marica Bodrožić, Kirschholz und alte Gefühle
• Luxemburg: Tullio Forgiarini, Amok – Eng Lëtzebuerger Liebeschronik
• Macedònia del Nord: Lidija Dimkovska, РЕЗЕРВЕН ЖИВОТ
• Romania: Ioana Pârvulescu, Viaţa începe vineri
• Eslovènia: Gabriela Babnik, Sušna doba
• Espanya: Cristian Crusat, Breve teoría del viaje y el desierto

2014

• Albània: Ben Blushi, Otello, Arapi i Vlorës
• Bulgària: Milen Ruskov, Възвишение
• Txèquia: Jan Němec, Dějiny světla
• Grècia: Makis Tsitas, Μάρτυς μου ο Θεός
• Islàndia: Oddný Eir, Jarðnæði
• Letònia: Jānis Joņevs, (Jelgava 94
• Liechtenstein: Armin Öhri, Die dunkle Muse: Historischer Kriminalroman
• Malta: Pierre J. Mejlak, Dak li l-Lejl Iħallik Tgħid
• Montenegro: Ognjen Spahić, Puna glava radosti (Head Full of Joy)
• Països Baixos: Marente de Moor, De Nederlandse maagd
• Sèrbia: Uglješa Šajtinac, Sasvim skromni darovi
• Turquia: Birgül Oğuz, Hah
• Regne Unit: Evie Wyld, All The Birds, Singing

2015

• Àustria: Carolina Schutti, Einmal muss ich über weiches Gras gelaufen sein
• Croàcia: Luka Bekavac, Viljevo
• França: Gaëlle Josse, Le dernier gardien d'Ellis Island
• Hongria: Edina Szvoren, Nincs, és ne is legyen
• Irlanda: Donal Ryan, The Spinning Heart
• Itàlia: Lorenzo Amurri, Apnea
• Lituània: Undinė Radzevičiūtė, Žuvys ir drakonai
• Noruega: Ida Hegazi Høyer, Unnskyld
• Polònia: Magdalena Parys, Magik
• Portugal: David Machado, Índice Médio de Felicidade
• Eslovàquia: Svetlana Zuchova, Obrazy zo života M.
• Suècia: Sara Stridsberg, Beckomberga - ode till min familj

2016

• Bèlgica: Christophe Van Gerrewey, Op de Hoogte
• Bòsnia i Hercegovina: Tanja Stupar-Trifunović
• Xipre: Antonis Georgiou, Ένα Άλπουμ Ιστορίες
• Dinamarca: Bjørn Rasmussen, Huden er det elastiske hylster der omgiver hele legemet
• Estònia: Paavo Matsin, Gogoli disko
• Finlàndia: Selja Ahava, Taivaalta tippuvat asiat
• Alemanya: Benedict Wells, Vom Ende der Einsamkeit
• Luxemburg: Gast Groeber, All Dag verstoppt en aneren
• Romania: Claudiu M. Florian, Vârstele jocului. Strada Cetăţii.
• Eslovènia: Jasmin B. Frelih, Na/pol
• Espanya: Jesús Carrasco, La tierra que pisamos
• Macedònia del Nord: Nenad Joldeski, Секој со своето езеро

2017

• Albània: Rudi Erebara, Epika e yjeve të mëngjesit
• Bulgària: Ina Vultchanova, Остров Крах
• Txèquia: Bianca Bellová, Jezero
• Grècia: Kallia Papadaki, Δενδρίτες
• Islàndia: Halldóra K. Thoroddsen, Tvöfalt gler
• Letònia: Osvalds Zebris, Gaiļu kalna ēnā
• Malta: Walid Nabhan, L-Eżodu taċ-Ċikonji
• Montenegro: Aleksandar Bečanović, Arcueil
• Països Baixos: Jamal Ouariachi, Een Honger
• Sèrbia: Darko Tuševljaković, Jaz
• Turquia: Sine Ergün, Baştankara
• Regne Unit: Sunjeev Sahota, The Year of the Runaways

2019

• Àustria: Laura Freudenthaler, Geistergeschichte
• Finlàndia: Piia Leino, Taivas
• França: Sophie Daull, Au grand lavoir
• Hongria: Réka Mán-Várhegyi, Mágneshegy
• Geòrgia: Beqa Adamashvili, პროლოგი
• Grècia: Nikos Chryssos, Καινούργια μέρα
• Irlanda: Jan Carson, The Firestarters
• Itàlia: Giovanni Dozzini, E Baboucar guidava la fila
• Lituània: Daina Opolskaite, DIENŲ PIRAMIDĖS
• Polònia: Marta Dzido, Frajda
• Romania: Tatiana Țîbuleac, Grădina de sticlă
• Eslovàquia: Ivana Dobrakovová, Matky a kamionisti
• Ucraïna: Halya Shyyan, ЗА СПИНОЮ
• Regne Unit: Melissa Harrison, All Among the Barley

2020

• Bèlgica: Nathalie Skowronek, La carte des regrets
• Bòsnia i Hercegovina: Lana Bastašić, Uhvati zeca (trad. al català: Atrapa la llebre)^[4]
• Catalunya: Irene Solà, Canto jo i la muntanya balla
• Croàcia: Maša Kolanović, Poštovani kukci i druge jezive priče
• Xipre: Σταύρος Χριστοδούλου (Stavros Christodoulou), Τη μέρα που πάγωσε ο ποταμός
• Dinamarca: Asta Olivia Nordenhof, 'Penge på lommen'
• Estònia: Mudlum (Made Luiga), Poola poisid
• Alemanya: Matthias Nawrat, Der traurige Gast
• Kosovo: Shpëtim Selmani, Libërthi i dashurisë
• Luxemburg: Francis Kirps, Die Mutationen
• Montenegro: Stefan Bošković, Ministar
• Macedònia del Nord: Петар Андоновски (Petar Andonovski), Страв од варвари
• Noruega: Maria Navarro Skaranger, Bok om sorg

2021

Aquesta és la llista de guanyadors del 2021.^[5]

• Albània: Tom Kuka, Flama
• Armènia: Aram Pachyan (Արամ Պաչյան), P/F
• Bulgària: Georgi Bardarov (Георги Бърдаров), Absolvo te
• Eslovènia: Anja Mugerli, Čebelja družina
• Islàndia: Sigrún Pálsdóttir, Delluferðin
• Letònia: Laura Vinogradova, Upe
• Malta: Lara Calleja, Kissirtu kullimkien
• Països Baixos: Gerda Blees, Wij zijn licht
• Portugal: Frederico Pedreira, A Lição do Sonâmbulo
• Sèrbia: Dejan Tiago Stanković, Zamalek
• Suècia: Maxim Grigoriev, Europa
• Tunísia: Amine Al Ghozzi (أمين الغزي), زندالي ليلة 14 جانفي 2011
• Txèquia: Lucie Faulerová, Smrtholka

2022

En l'edició del 2022, l'organització del guardó va ser modificada de tal manera que d'aleshores en endavant es premiaria un sol autor i, a més, es farien cinc mencions especials.^[6][7]

Guanyador

• Geòrgia: Iva Pezuashvili (ივა ფეზუაშვილი), ბუნკერი (bunk’eri)

Mencions especials

• Bèlgica: Gaea Schoeters, Trofee
• Bòsnia i Hercegovina: Slađana Nina Perković, U jarku
• Irlanda: Tadhg Mac Dhonnagáin, Madame Lazare
• Espanya: Jacobo Bergareche, Los días perfectos
• Ucraïna: Yevhenia Kuznietsova (Євгенія Кузнєцова), Спитайте Мієчку (Spytajte Miječku)

2023

Aquesta és la llista de guardonats del 2023.^[8]

Guanyadora

• Croàcia: Martina Vidaić, Stjenice

Mencions especials

• Xipre: Hari N. Spanou (Χάρη Ν. Σπανού), Φυλάκιο (Fylákio)
• Estònia: Tõnis Tootsen, Ahvide pasteet. Ühe ahvi mälestusi ja mõtteid
• Finlàndia: Iida Rauma, Hävitys
• França: Maud Simonnot, L’heure des oiseaux
• Kosovo: Ag Apolloni, Kësulëkuqja, përrallë për të rritur

Referències

1. www.euprizeliterature.eu
2. «La première édition du prix de littérature de l'Union européenne met douze nouveaux talents européens à l'honneur» (en francès). [Consulta: 19 maig 2020].
3. «Irene Solà guanya el Premi de Literatura de la UE 2020 per 'Canto jo i la muntanya balla'», 19-05-2020. [Consulta: 19 maig 2020].
4. Lana Bastašić. Atrapa la llebre. Traducció de Pau Sanchis Ferrer. Edicions del Periscopi. 2020. ISBN 9788417339395
5. «European Union Prize for Literature announces the 2021 laureates | EU Prize for Literature». euprizeliterature.eu. Arxivat de l'original el 2021-10-30. [Consulta: 23 maig 2021].
6. «European Union Prize for Literature announces the 2022 winner and special mentions». euprizeliterature.eu. [Consulta: 29 abril 2022].
7. «The Irish-language novel that caught the eye of 'the Eurovision for literature'». The Irish Times. [Consulta: 29 abril 2022].
8. «2023 Nominees». eurpizeliterature.eu. [Consulta: 4 juliol 2023].