La interfície de velocitat primària (PRI) és un estàndard d'interfície de telecomunicacions que s'utilitza en una xarxa digital de serveis integrats (XDSI) per transportar múltiples transmissions de veu i dades DS0 entre la xarxa i un usuari.
PRI és l'estàndard per proporcionar serveis de telecomunicacions a empreses i oficines. Es basa en la transmissió T-carrier (T1) als EUA, Canadà i Japó, mentre que l'E-carrier (E1) és comú a Europa i Austràlia. La línia T1 consta de 23 canals portadors (B) i un canal de dades (D) amb finalitats de control,[1] per a una amplada de banda total de 24x64 kbit/s o 1.544 Mbit/s. El portador E1 proporciona 30 canals B i un canal D per a una amplada de banda de 2,048 Mbit/s.[2] La primera franja horària de l'E1 s'utilitza amb finalitats de sincronització i no es considera un canal B o D. El canal D normalment utilitza la franja horària 16 en un E1, mentre que és la franja horària 24 per a un T1. Es poden utilitzar menys canals portadors actius, de vegades anomenats canals d'usuari, als serveis T1 o E1 fraccionats.[3]
La xarxa digital de serveis integrats (RDSI) prescriu dos nivells de servei: [4]
Cada canal B transporta dades, veu i altres serveis. El canal D transporta informació de control i senyalització. Es poden fer connexions més grans mitjançant l'aparellament PRI. Un T1-PRI dual podria tenir 24 + 23 = 47 canals B i 1 canal D (sovint anomenat "47B + D"), però més comunament té 46 canals B i 2 canals D proporcionant així un canal de senyalització de seguretat. El concepte també s'aplica als E1 i tots dos poden incloure més de 2 PRI. Quan es configuren diversos T1 com a RDSI-PRI, és possible utilitzar NFAS (senyalització no associada a instal·lacions) per habilitar un o dos canals D per admetre canals B addicionals en circuits T1 separats.
Els canals d'interfície de tarifa primària solen ser utilitzats per empreses mitjanes i grans amb sistemes telefònics de central privada digital (PBX) per proporcionar accés digital a la xarxa telefònica commutada pública (PSTN). Els canals B es poden utilitzar de manera flexible i es poden reassignar quan sigui necessari per satisfer necessitats especials, com ara videoconferències.
Els canals PRI i la marcació interna directa també són habituals com a mitjà per lliurar trucades entrants a passarel·les de veu sobre IP des de la PSTN.