Primorial

pn# és una funció de n, dibuixada logarítmicament
n# com una funció de n (punts vermells), en comparació amb n!. Les dues gràfiques són logarítmiques.

En matemàtiques, i més particularment en la teoria de nombres, el primorial és una funció dels nombres naturals a nombres naturals semblants a la funció factorial, però en lloc de multiplicar successivament nombres enters positius, només es multipliquen els nombres primers.

Hi ha dues definicions contradictòries que difereixen en la interpretació de l'argument:

  • la primera definició interpreta l'argument com un índex en la seqüència dels nombres primers (de manera que la funció és estrictament creixent),
  • la segona definició interpreta l'argument com un límit dels nombres primers a multiplicar (de manera que el valor de la funció en qualsevol nombre compost és el mateix que en el seu predecessor).

La resta d'aquest article fa servir aquesta última interpretació.

El nom «primorial», creat per Harvey Dubner, dibuixa una analogia amb els «nombres primers» similars a la forma en què el nom «factorial» es relaciona amb «factors».

Definició per als nombres primers

[modifica]

Per al -nombre primer , el primorial es defineix com el producte dels primers nombres primers:[1][2]

,

on és el -èsim nombre primer. Per exemple, significa el producte dels 5 primers nombres primers:

Els primers cinc primorials són:

2, 6, 30, 210, 2310 (successió A002110 a l'OEIS).

La seqüència també inclou , que és un producte buit. Asimptòticament, els primorials creixen segons:

on és la cota inferior asimptòtica inferior.[2]

Definició per als nombres naturals

[modifica]

En general, per a un enter positiu, un primorial també es pot definir com el producte d'aquests ≤ primers:[1][3]

,

on és la funció de recompte de nombres primers (successió A000720 a l'OEIS), que dona tots els ≤ nombres primers. Això equival a:

Per exemple, representa el producte de tots els nombres primers ≤12:

Llavors , es pot calcular com:

Considerant els primers 12 valors de  :

1, 2, 6, 6, 30, 30, 210, 210, 210, 210, 2310, 2310.

Es pot observar que per als nombres compostos , tots els termes simplement dupliquen el terme precedent , tal com es detalla a la definició. En l'exemple anterior tenim ja que 12 és un nombre compost.

Els primorials estan relacionats amb la primera funció de Txebixov, escrita o d'acord amb:

[4]

Atès que s'aproxima asimptòticament a grans valors de , els primorials creixen d'acord amb:

La idea de multiplicar tots els primers coneguts es produeix en algunes proves de la infinitud dels nombres primers, on s'utilitza per derivar l'existència d'un altre primer.

Aplicacions i propietats

[modifica]

Els primorials tenen un paper en la recerca de nombres primers en progressions aritmètiques additives. Per exemple, 2.236.133.941 + 23# és un nombre primer, començant una seqüència de tretze primers trobats sumant repetidament 23# i acabant amb 5.136.341.251; 23# també és la diferència comuna en les progressions aritmètiques de quinze i setze primers.

Cada nombre altament compost és un producte de primorials (per exemple, 360 = 2 × 6 × 30)[5]

Tots els primordials són sencers sense quadrats, i cadascun té molts més factors primers diferents que qualsevol número més petit que ell. Per a cada primorial, la fracció és més petita que qualsevol altre nombre enter, on és la funció directriu d'Eulen.

Qualsevol funció completament multiplicativa es defineix pels seus valors en primorials, ja que es defineix pels seus valors en nombres primers, que es poden recuperar per divisió de valors adjacents.

En el sistema de numeració corresponent a primorials (com la base 30, que no s'han de confondre amb el sistema de base de nombres primers) tenen una menor proporció de nombres decimals periòdics que qualsevol base menor.

Cada element primorial és un nombre poc indicatriu.[6]

El -compositorial d'un nombre compost és el producte de tots els nombres compostos fins i incloent .[7] El -compositorial és igual a dividit pel primorial

, on és el i-èsim nombre compost.

Els primers nombres compositorials són:

1, 4, 24, 192, 1728, 17.280, 207.360, 2.903.040, 43.545.600, 696.729.600, ...[8]

Semblança

[modifica]

La funció zeta de Riemann en nombres enters positius més grans que 1 pot expressar-se mitjançant l'ús de la funció primorial i la funció indicatriu de Jordan :[9]

Taula de primorials

[modifica]
n n# pn pn# Primorial primer?
pn# + 1[10] pn# − 1[11]
0 1 N/A 1 No
1 1 2 2 No
2 2 3 6
3 6 5 30
4 6 7 210 No
5 30 11 2310
6 30 13 30.030 No
7 210 17 510.510 No No
8 210 19 9.699.690 No No
9 210 23 223.092.870 No No
10 210 29 6.469.693.230 No No
11 2310 31 200.560.490.130 No
12 2310 37 7.420.738.134.810 No No
13 30.030 41 304.250.263.527.210 No
14 30.030 43 13.082.761.331.670.030 No No
15 30.030 47 614.889.782.588.491.410 No No
16 30.030 53 32.589.158.477.190.044.730 No No
17 510.510 59 1.922.760.350.154.212.639.070 No No
18 510.510 61 117.288.381.359.406.970.983.270 No No
19 9.699.690 67 7.858.321.551.080.267.055.879.090 No No
20 9.699.690 71 557.940.830.126.698.960.967.415.390 No No

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Weisstein, Eric W., «Primorial» a MathWorld (en anglès).
  2. 2,0 2,1 (successió A002110 a l'OEIS)
  3. (successió A034386 a l'OEIS)
  4. Weisstein, Eric W., «Chebyshev Functions» a MathWorld (en anglès).
  5. Sloane's A002182 : "Highly composite numbers". The On-Line Encyclopedia of Integer Sequences. OEIS Foundation.
  6. Masser, D.W.; Shiu, P. «On sparsely totient numbers». Pac. J. Math., 121, 1986, pàg. 407–426. DOI: 10.2140/pjm.1986.121.407. ISSN: 0030-8730.
  7. Wells, David. Prime Numbers: The Most Mysterious Figures in Math. John Wiley & Sons, 2011, p. 29. ISBN 9781118045718 [Consulta: 16 març 2016]. 
  8. Sloane's A036691 : Compositorial numbers: product of first n composite numbers. The On-Line Encyclopedia of Integer Sequences. OEIS Foundation.
  9. Mező, István «The Primorial and the Riemann zeta function». The American Mathematical Monthly, 120, 4, 2013, pàg. 321.
  10. Sloane's A014545 : "Primorial plus 1 prime indices". The On-Line Encyclopedia of Integer Sequences. OEIS Foundation.
  11. Sloane's A057704 : "Primorial - 1 prime indices". The On-Line Encyclopedia of Integer Sequences. OEIS Foundation.

Bibliografia

[modifica]
  • Dubner, Harvey «Factorial and primorial primes». J. Recr. Math., 19, 1987, pàg. 197–203.

Vegeu també

[modifica]