(lzh) 東醫寶鑑 | |
---|---|
Tipus | obra literària |
Fitxa | |
Autor | Heo Jun (en) |
Llengua | xinès clàssic |
Publicació | Dinastia Joseon, 1613 |
Dades i xifres | |
Tema | traditional Korean medicine (en) |
Gènere | enciclopèdia |
Principis i pràctiques de la medicina oriental (en coreà Donguibogam o Dongui Bogam, 東醫寶鑑, literalment Espill de la Medicina de l'Est[1]) és una enciclopèdia de medicina escrita i editada per Heo Jun i altres experts coreans en l'àmbit de la medicina. El 2009 la UNESCO el va registrar a la Memòria del Registre Mundial.[2]
Heo Jun, que va ser el metge de la Cort del rei Seonjo de Joseon, va rebre l'ordre d'escriure'l per part del rei el 1596[3] per a alleujar els patiments dels súbdits que havien patit durant l'època tant la fam com la sequera. El propi Heo Jun recollí les herbes medicinals que creixien a la Península de Corea i va fer proves clíniques en humans per mesurar l'eficàcia curativa d'aquestes.[2]
Aquest llibre costà quinze anys en ser escrit a causa de les interrupcions que suposava les invasions japoneses de Corea (1592 - 1598),[3] sent acabat el 1610, sent supervisat per Nae-jung Lee, Ji-hwan Lee i el Ji-mi Yun, i amb un prefaci escrit per Jung-koo Lee.[4] El rei que li encomanà la creació del llibre no va viure per a veure-ho, al morir abans per una malaltia.[3] L'enciclopèdia fou publicada el 1613 pel Centre Mèdic de la Família Reial del Regne Joseon (1392-1910)[1] sent impresa amb blocs de fusta i es va popularitzar al Japó i la Xina.[2]
Fou utilitzat per dones de la Cort coreana. Fou reimprès diverses vegades per diverses regions de Corea durant els segles posteriors a la seua publicació.[1] Fou reimprès trenta vegades a la Xina i dos vegades al Japó. El doctor Landis, un estatunidenc, va traduir parcialment el llibre a l'anglès.[3]
Es conserven exemplars al Jangseogak (l'arxiu de l'Acadèmia d'Estudis Coreans),[1] al Kyujanggak,[4] i a la Biblioteca Nacional de Corea.[2]
El 2009 la UNESCO nomenà l'obra com a part del Patrimoni de la Humanitat.[5] Amb el nomenament fet per la UNESCO els metges i els practicants de la medicina oriental tradicional discutiren sobre com interpretar-ho: els primers afirmaven que solament s'havia d'entendre el nomenament per la seua importància històrica, no com a valor científic, i els segons afirmaven la importància com a text científic.[6]
El llibre consisteix en 25 volums[1] escrits en hangul.[3]
Dividí en cinc categories el llibre:[2]
Heo Jun va escriure els noms de les herbes en coreà perquè la gent comuna poguera entendre el llibre.[2]
Les doctrines de les que bevia són el taoisme i el donar més pes a la part psicològica que al tractament mèdic en sí.[4]
El llibre parlà de les herbes trobades per Corea, al contrari que els llibres de medicina anteriors que solien vindre de la Xina, i parlà d'aliments saludables.[3] Destaca també que Donguibogam promoguera la medicina preventiva i la sanitat pública a càrrec de l'estat, idees molt avançades que tingueren presència important a partir del segle xix.[2]