Privíl·lia

Privíl·lia

Привілля (uk)
Tipus	ciutat d'Ucraïna
Localització
49° 00′ 00″ N, 38° 17′ 41″ E / 48.999892°N,38.294825°E / 48.999892; 38.294825
Estat	Ucraïna
Óblast	província de Luhansk
Raion	Sievierodonetsk
Comuna	comuna municipal de Lissitxansk
Població humana
Població	6.970 (2019) (1.152,07 hab./km²)
Geografia
Superfície	6,05 km²
Altitud	71 m
Creació	1695
Identificador descriptiu
Codi postal	93191 i 93192
Fus horari	UTC+02:00, hora estàndard UTC+03:00, horari d'estiu
Identificador KOATUU	4411870700

Privíl·lia (en ucraïnès: Привілля, en rus: Приво́лье, Privólie) és un assentament urbà de la província de Luhansk a Ucraïna, situada actualment a zona ocupada per la República Popular de Luhansk de la Rússia. Situada al nord-est de l'Ucraïna, forma part del municipi de Lissitxansk. La ciutat es ocupada de Rússia des de juny del 2022.

Geografia

Privíl·lia es troba a la riba dreta del riu Donets, 89 km al nord-oest de Luhansk.

Història

L'assentament va ser fundat el 1695 amb el nom de Asesorske (en ucrainès, Асесорське) com un campament d'hivern dels cosacs de Zaporoges. El 1753 el Senat rus va emetre decrets sobre l'assentament de serbis, búlgars, hongaresos i altres nadius dels països balcànics de fe ortodoxa que fugien del jou turc i es trobaven al territori d'Àustria. Els colons es van unir en companyies, es van formar dos regiments d'hússars a partir d'ells, dits així pels seus comandants: Rajko Depreradović i Jovan Šević, i la unitat militar administrativa-territorial es va dir Eslavoserbia. A causa del seu reduït número, el 1764 tots dos regiments es van unir en un només, que va rebre el nom dels hússars de Bakhmut.

Al lloc d'assentament, les empreses van crear fortificacions de camp: trinxeres. El personal militar va rebre terres que havien de conrear. Els nous assentaments que van sorgir sobre la base d'unitats militars van rebre posteriorment els seus propis noms. Privíl·lia porta el seu nom actual des del 1778, després d'un breu període dient-se Pyata Rota (en ucrainès, П'ята рота). Els pagesos militars van administrar les seves granges i van protegir les fronteres de l'estat de les incursions tàrtares. Després de la conquesta del kanat de Crimea per part de l'Imperi rus el 1783, el perill va passar i els assentaments militars van ser transferits a l'estat.

Durant la Segona Guerra Mundial, de juliol del 1942 al 5 de maig del 1943, el poble va ser ocupat per tropes alemanyes.

Privíl·lia va ser elevada a la categoria de ciutat el 1963 i pertany administrativament al districte urbà de la veïna ciutat de Lissitxansk.^[1][2]

El 23 de juliol de 2014, durant l'ofensiva de les unitats ucraïneses involucrades en la guerra del Dombàs, Privíl·lia va ser alliberada de destacaments de combatents prorussos.^[3]

Durant la invasió d'Ucraïna de 2022, les forces russes van bombardejar la ciutat el 7 de maig (dos adolescents van ser víctimes de l'atac).^[4] Les forces russes van travessar el riu Donets i van capturar la ciutat en algun moment entre el 28 de juny i l'1 de juliol.^[5][6][7] A principis d'agost, el grup Bellingcat va informar que els vídeos publicats anteriorment de mutilació i posterior assassinat d'un soldat ucraïnès no identificat per paramilitars russos van ser geolocalitzats al balneari de Privíl·lia.

Demografia

L'evolució de la població entre el 1897 i el 2021 va ser la següent:

Evolució demogràfica
(Font: Ciutats & Viles d'Ucraiïna^[8] i Ucraïna: Größere Städte^[9])

1897	1908	1939	1959	1970	1979	1989	2001	2005	2010	2012	2014	2019	2021
986	1090	4700	9017	11 510	11 000	11 479	9004	7643	8048	7 850	7747	6970	6679

Segons el cens de 2001, la gran majoria de la població té com a llengua materna el rus (78,7%), seguits pels parlants d'ucraïnès (20,7%).^[10]

Economia

A Privíl·lia la principal indústria minera és la d'extracció d'hulla, principalment de dues mines: Privilnyanska i H.H. Kapustin (al llarg de la seva història va haver-hi altres 4 més, però ja estan clausurades).^[11]

Infraestructura

Arquitectura i monuments

L'assentament és un complex commemoratiu per a aquells que van morir durant la Segona Guerra Mundial, Cap de pont Privíl·lia, inaugurat el 2010.^[12]

Transport

Privíl·lia té una connexió regular d'autobús amb Lissitxansk. Es troba a 10 km de l'estació de Rubijne i també està connectat per un pont per als vianants amb el poble de Stara Krasnianka.

Galeria

• 
  L'ajuntament de Privíl·lia
• 
  El Col·legi
• 
  L'església de Privíl·lia
• 
  Memorial soviètic de la Segona Guerra Mundial
• 
  Mina de H.H. Kapustin
• 
  L'antic pont de fusta sobre el Donets

Referències

1. Приволье // Большая Советская Энциклопедия. / под ред. А. М. Прохорова. 3-е изд. том 20. М., «Советская энциклопедия», 1975. стр.585
2. Приволье // Большой энциклопедический словарь (в 2-х тт.). / редколл., гл. ред. А. М. Прохоров. том 2. М., «Советская энциклопедия», 1991. стр.200
3. У Лисичанську воювати з боку терористів залишилися тільки чеченці
4. «Russia bombs school in Ukraine village, dozens feared dead - National | Globalnews.ca». Global News. [Consulta: 20 maig 2022].
5. «Источник: город Приволье, где ВСУ оборудовали опорный пункт, перешел под контроль ЛНР». tass.ru, 30-06-2022. [Consulta: 29 juny 2022].
6. «RUSSIAN OFFENSIVE CAMPAIGN ASSESSMENT, JULY 2». Institute for the Study of War, 02-07-2022. [Consulta: 2 juliol 2022].
7. Цензор.НЕТ. «Противник глибоко просунувся та захопив частину міста Лисичанськ». Цензор.НЕТ, 02-07-2022. [Consulta: 2 juliol 2022].
8. Bespyatov, Tim Україна / Ukrajina Cities & Towns of Ukraine. Consultado el 15 de mayo de 2014.
9. Brinkhoff, Thomas UKRAINE: Größere Städte. Consultado el 15 de mayo de 2014.
10. «Розподіл населення за рідною мовою на ukrcensus.gov.ua». Arxivat de l'original el 2014-07-31. [Consulta: 17 desembre 2022].
11. Лисичанскуголь
12. Віктор Тихонов відкрив меморіальний комплекс «Привільнянський плацдарм» ^{[Enllaç no actiu]}