Malaltia objecte | dolor |
---|---|
Dades clíniques | |
Risc per l'embaràs | categoria B2 per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA |
Grup farmacològic | compost químic |
Codi ATC | C05AD05, S01HA05 i N01BA02 |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C13H20N2O2 |
Massa molecular | 236,152 Da |
Identificadors | |
Número CAS | 59-46-1 |
PubChem (SID) | 4914 |
IUPHAR/BPS | 4291 |
DrugBank | DB00721 |
ChemSpider | 4745 |
UNII | 4Z8Y51M438 |
KEGG | C07375 i D08422 |
ChEBI | 8430 |
ChEMBL | CHEMBL569 |
NIAID ChemDB | 019136 |
AEPQ | 100.000.388 |
La procaïna o novocaïna és un anestèsic local del grup dels aminoèsters. Es fa servir principalment per a reduir el dolor de les injeccions intramusculars de penicil·lina i també l'usen els dentistes. El nom de novocaïna correspon en realitat a una marca registrada, Novocain. Aquesta droga actua principalment bloquejant la canal de sodi.[1] Actualment s'usa terapeuticament en diversos països pels seus efectes simpatolítics, antiinflamatoris de perfusió i sobre l'humor.[2]
La procaïna es va sintetitzar per primera vegada l'any 1905,[3] poc després de l'amilocaïna.[4] Va ser creada per Alfred Einhorn qui li va donar el nom comercial de Novocaine, del llatí nov- (nou) i -caine, un sufix comú pels alcaloides usats com anestèsics.
Els efectes secundaris deguts a la procaïna són molt poc freqüents. Estudis fets en animals mostren que la procaïna incrementa els nivells de la dopamina i de la serotonina al cervell.[5] La dosi màxima recomanada és de 10 mg/Kg.[6] Les reaccions al·lèrgiques són poc freqüents i són degudes al seu metabolit PABA.