La profilina és una proteïna d'unió a actina involucrada en l'equilibri dinàmic d'acoblament del citoesquelet d'actina. Es troba a tots els organismes eucariotes, independentment del tipus cel·lular. És clau en el control espacial i temporal del creixement de microfilaments d'actina, estructures que intervenen en la determinació de la forma cel·lular, organogènesi, moviment cel·lular i d'altres processos. Té capacitat d'unió a pèptids amb repeticions de prolina; de fet, si bé interaccionen majoritàriament amb l'actina, les profilines poden interaccionar amb més de 50 proteïnes diferents. A més de les seves funcions de regulació del citoesquelet, la profilina sembla intervenir al nucli cel·lular com a component de l'spliceosoma d'ARN missatger.[1]
Quant a la seva regulació, la profilina reconeix els fosfoinosítids fosfatidilinositol-4.5-difosfat i inositol trifosfat. Aquesta interacció reté la profilina en una forma inactiva; per recuperar la seva funcionalitat, es requereix hidròlisi mitjançada per la fosfolipasa C.
La profilina és l'al·lergogen més important de gramínies, bedoll, etc.[2]
El seu pes molecular oscil·la entre 14 i 16 kDa. Presents en llevats, insectes, cucs i plantes entre d'altres, en mamífers són presents almenys quatre isoformes: la profilina I és pròpia de tots els teixits i la profilina II de ronyó i encèfal.[3]
La profilina augmenta el creixement de l'actina per dues vies:
La profilina va ser descoberta per Uno Lindberg i els seus col·laboradors a principis dels anys 70, sent la primera proteïna d'unió a actina monomèrica descoberta.[4] Aquest descobriment va sorgir després que la comunitat científica s'adonés que no només els músculs, sinó també les cèl·lules no musculars, tenien grans concentracions d'actina (en part en forma no polimèrica). Llavors, es creia que la profilina retenia els monòmers d'actina, mantenint-los en forma pro-filamentosa, i els alliberava rebent un senyal per a fer-los accessibles per al creixement ràpid del polímer d'actina.