Programa lunar xinès

Infotaula vol espacialPrograma lunar xinès
País d'origenRepública Popular de la Xina Modifica el valor a Wikidata
Organització   China National Space Administration Modifica el valor a Wikidata
Propòsitexploració de la Lluna Modifica el valor a Wikidata
EstatEn actiu
Història del programa
Durada2003 Modifica el valor a Wikidata — Present
Primer vol no tripulat24 octubre 2007 (Chang'e-1) Modifica el valor a Wikidata
Últim vol23 novembre 2020 (Chang'e 5) Modifica el valor a Wikidata
Missions
Chang'e 4
Chang'e-1
Chang'e 2
Chang'e 3
Chang'e 5-T1 (en) Tradueix
Chang'e 5
Chang'e 6
Chang'e 7 Modifica el valor a Wikidata
Lloc(s) de llançamentCentre espacial de Xichang Modifica el valor a Wikidata
Informació dels vehicles
Vehicle(s) de llançament

El programa xinès d'exploració lunar (en xinès simplificat: 中国探月; tradicional: 中國探月; pinyin: Zhōngguó Tànyuè), també conegut com el programa Chang'e (en honor de la deessa), és un programa d'exploració robòtica i missions tripulades a la Lluna de l'Administració Espacial Nacional de la Xina.

El control de terra de les missions es realitza a través d'una Xarxa de Seguiment d'Espai Profund, composta per antenes de 50 m. de diàmetre a Pequín, i de 40 m. a Kunming, Xangai i Ürümchi. Aquest conjunt forma una Xarxa d'Interferometria de Base Molt Gran de 3.000 km.

La primera sonda del programa, Chang'e 1, és un orbitador lunar no tripulat. Va ser llançat amb èxit el 24 d'octubre de 2007 des del Centre Espacial de Xichang, quan estava inicialment previst per a l'abril del mateix any.

Un segon orbitador, Chang'e 2, va ser llançat l'1 d'octubre de 2010.[1][2]

Chang'e 3, que inclou un mòdul de descens i un astromòbil, es va llançar l'1 de desembre de 2013 i va allunar amb èxit el 14 de desembre de 2013.[3]

El 7 de desembre de 2018, fou enviada a la cara oculta de la Lluna la missió Chang'e 4.[4] Va allunar en aquesta part abans no visitada de la Lluna el 3 de gener de 2019.[5] La Chang'e 4 va desplegar l'astromòbil lunar Yutu-2.[6]

El 16 de desembre de 2020, amb el final de la missió Chang'e 5, la Xina va completar amb èxit la seva primera missió amb retorn de mostres lunars, que va aconseguir recollir 1,731 kg de material [7][8]

El 3 el maig de 2024, la Xina va enviar la missió Chang'e 6, que va executar el primer retorn de mostres lunars des de la cara oculta de la Lluna.[9] En total, la missió va durar 53 dies. Va finalitzar el 25 de juny de 2024 amb el retorn de la càpsula reentrant a l'atmosfera terrestre amb les mostres, que va aterrar en paracaigudes a la Mongòlia Interior, una regió autònoma de la Xina. En la missió es va recollir 1,935 kg de la cara oculta de la Lluna, incloent sòl i roques de la superfície (fent ús d'una cullera) i mostres del subsòl (fent ús d'un trepant). Amb el retorn de la càpsula a la Terra, l'agència espacial de la Xina es va convertir en la primera en aconseguir retornar mostres de la cara oculta de la Lluna.[10]

Tal com indica la insígnia oficial, la forma cal·ligràfica de la Lluna naixent amb dues empremtes humanes al centre que recorda el caràcter xinès 月 de ″lluna″, l'objectiu final del programa és preparar el camí per a una missió tripulada a la Lluna. Pot haver-hi una missió d'aquest tipus cap al 2030.[11][12]

Estructura del programa

[modifica]

D'acord amb el pla, el programa defineix quatre fites en l'exploració automàtica: orbitar al voltant de la Lluna, allunitzar, recollir i portar mostres a la Terra i, finalment, construir una base lunar. També preveu fer allunatges tripulats.

Fase 1: Missions orbitals (Chang'e 1 i 2)

[modifica]

Chang'e 1 és un orbitador lunar, llançat a l'espai i lloc en òrbita lunar amb èxit. La inserció en òrbita lunar va tenir lloc el 5 de novembre de 2007. La missió de la sonda va durar 16 mesos, fins a l'1 de març de 2009, dia en què es va estavellar amb la Lluna.

La sonda Chang'e 2 es va desenvolupar amb l'objectiu de recaptar dades per l'allunatge en missions posteriors. El llançament es va produir l'1 d'octubre de 2010.[13]

Fase 2: Allunatge (Chang'e 3 i 4)

[modifica]

La sonda Chang'e 3 es va llançar a l'espai el 2 de desembre de 2013 i va allunar amb èxit el 14 del mateix mes a Sinus Iridum.[14] Va desplegar l'astromòbil Yutu.

Com la missió Chang'e 3 fou un èxit, el mòdul de descens Chang'e 4 fou reprogramat amb nous objectius per a la missió. Així, el 7 de desembre de 2018 la missió Chang'e 4 fou enviada a la cara oculta de la Lluna.[4] Va allunar en aquesta part abans no visitada de la Lluna el 3 de gener de 2019.[5] La Chang'e 4 va desplegar l'astromòbil lunar Yutu-2 que, posteriorment, es va convertir en el que va recórrer una distància més gran mai abans assolida sobre la superfície lunar.[6] Entre altres, Yutu-2 va descobrir que en alguns llocs de la cara oculta de la Lluna la pols arriba fins als 12 metres de profunditat.[15]

Fase 3: Recollida i trasllat de mostres a la Terra (Chang'e 5 i 6)

[modifica]

El 23 d'octubre de 2014, es va llançar la missió Chang'e 5-T1, que fou dissenyada com un experiment per a una posterior nau de retorn de la Lluna.

El 16 de desembre de 2020, amb el final de la missió Chang'e 5, la Xina va completar amb èxit la seva primera missió amb retorn de mostres lunars, que va aconseguir recollir 1,731 kg de material [7][8]

El 3 de maig de 2024, la Xina va enviar la missió Chang'e 6. L'1 de juny de 2024, el mòdul de descens i l'astromòbil Yidong Xiangji van fer el seu allunatge suau en la Conca del pol sud Aitken, com ja va fer la Chang'e 5, però aquesta vegada en la part situada a la cara oculta de la Lluna. En allò que constitueix la segona missió de retorn de mostres de la Xina, la seva cullera i trepants robòtics van prendre mostres de la superfície lunar i el 3 de juny de 2024 aquestes foren retornades a l'òrbita lunar amb l'objectiu final de fer-les arribar a la Terra.[16][17] En total, la missió va durar 53 dies. Va finalitzar el 25 de juny de 2024 amb el retorn de la càpsula reentrant a l'atmosfera terrestre amb les mostres, que va aterrar en paracaigudes a la Mongòlia Interior, una regió autònoma de la Xina. En la missió es va recollir 1,935 kg de la cara oculta de la Lluna, incloent sòl i roques de la superfície (fent ús d'una cullera) i mostres del subsòl (fent ús d'un trepant). Amb el retorn de la càpsula a la Terra, l'agència espacial de la Xina es va convertir en la primera en aconseguir retornar mostres de la cara oculta de la Lluna.[10]

Fase 4: Estació de recerca robòtica lunar

[modifica]

La fase IV consisteix en el desenvolupament d'una estació de recerca lunar prop del Pol Sud de la Lluna.[18][19][20]

El 2026, la Xina preveu llançar la Chang'e 7, una altra missió que pot ser considerada preparatòria i que explorarà els recursos naturals que es puguin trobar en el pol sud de la Lluna.[21]

El 2028, està previst llançar la Chang'e 8, una nova missió preparatòria, amb l'objectiu de verificar les tecnologies d'utilització i desenvolupament de recursos in-situ.[21] Podria incloure un mòdul de descens, un astromòbil i un aparell volador[19] així com també un experiment d'impressió en 3D per fer ús de la utilització de recursos in-situ (ISRU), amb l'objectiu de fer una prova per construir una estructura.[18] També transportarà un petit experiment amb un ecosistema segellat.[19] Provarà la tecnologia necessària per a la construcció d'una base científica lunar.[22]

Fase 5: Allunatge tripulat

[modifica]

El 2019, la Xina va revisar els estudis preliminars per una missió tripulada a la superfície de la Lluna en la dècada del 2030[23][24] i la possibilitat de construir una base a prop del pol sud lunar amb cooperació internacional.[18][23]

El 12 de juliol de 2023, en el 9è. Fòrum Aerospacial Comercial de la Xina, celebrat a Wuhan, en la província de Hubei, Zhang Hailian, un dissenyador en cap adjunt amb l'Agència Espacial Tripulada de la Xina (CMSA), va presentar públicament un pla preliminar perquè, cap a l'any 2030, dos astronautes fessin el seu primer allunatge, fent ús de la nau espacial Mengzhou i el mòdul de descens tripulat Lanyue.[11][12]

2035 i després: La base lunar internacional

[modifica]

El 2021, la Xina i Rússia van anunciar que construirien una base lunar conjuntament. També invitaren formalment més països i organitzacions internacionals a unir-se al projecte de la seva Estació de Recerca Lunar Internacional (ILRS), que seria densenvolupada pels dos països,[25] com una alternativa al programa Artemis nord-americà.[26] El 24 d'abril de 2021, la Xina va anunciar la formalització de l'Organitació per a la Cooperació en l'Estació de Recerca Lunar Internacional ILRSCO), que inclou com a estats membres a la Xina, Rússia, Sud-àfrica, Bielorrúsia, Azerbaijan, Venezuela, Pakistan i Egipte.[27]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Stephen Clark «China's second moon probe dispatched from Earth». Spaceflight Now, 01-10-2010 [Consulta: 1r octubre 2010].
  2. ↑ «China's 2nd lunar probe Chang'e-2 blasts off». Xinhua, 01-10-2010. [Consulta: 1r octubre 2010].
  3. ↑ Sun, Zezhou; Jia, Yang; Zhang, He «Technological advancements and promotion roles of Chang'e-3 lunar probe mission». Sci China Tech Sci, vol. 56, 11, 2013, pàg. 2702. Bibcode: 2013ScChE..56.2702S. DOI: 10.1007/s11431-013-5377-0.
  4. ↑ 4,0 4,1 China launches historic mission to land on far side of the Moon Stephen Clark, Spaceflight Now. 07 December 2018.
  5. ↑ 5,0 5,1 ; Lyons, Kate «Far side of the moon: China's Chang'e 4 probe makes historic touchdown» (en anglès). The Guardian, 03-01-2019.
  6. ↑ 6,0 6,1 China's Farside Moon Rover Breaks Lunar Longevity Record. Leonard David, Space.com. 12 December 2019.
  7. ↑ 7,0 7,1 Jones, Andrew. «China targets late 2020 for lunar sample return mission». SpaceNews, 01-11-2019. [Consulta: 26 gener 2020].
  8. ↑ 8,0 8,1 «China's Chang'e-5 mission returns Moon samples» (en anglès). BBC News, 16-12-2020.
  9. ↑ Andrew Jones [@AJ_FI]. «China's Chang'e-6 sample return mission (a first ever lunar far side sample-return) is scheduled to launch in May 2024, and expected to take 53 days from launch to return module touchdown. Targeting southern area of Apollo basin (~43º S, 154º W)», 25-04-2023.
  10. ↑ 10,0 10,1 «China launches Chang'e 6 sample-return mission to moon's far side (Video)». Space.com, 03-05-2024. Arxivat de l'original el 3 May 2024. [Consulta: 3 maig 2024].
  11. ↑ 11,0 11,1 Jones, Andrew. «China sets sights on crewed lunar landing before 2030» (en anglès americà). SpaceNews, 29-05-2023. [Consulta: 28 octubre 2023].
  12. ↑ 12,0 12,1 Zhao, Lei «Chinese lunar lander and new crew spaceship names revealed». China Daily, 24-02-2024.
  13. ↑ «Xina llança amb èxit la seva segona sonda piga» (en espanyol). El Mundo, 01-10-2010. [Consulta: 14 desembre 2013].
  14. ↑ «Xina arriba a la Lluna amb la seva nau Chang'e després de 36 anys sense allunatges» (en espanyol). Abc.es, 14-12-2013. [Consulta: 14 desembre 2013].
  15. ↑ Morgan McFall (26 Feb 2020) China's lunar rover finds nearly 40 feet of dust on the far side of the moon
  16. ↑ Lee, Liz; Baptista, Eduardo. «China's Chang'e-6 lifts off from far side of moon». Reuters.com, 03-06-2024. [Consulta: 3 juny 2024].
  17. ↑ Huaxia. «China's spacecraft takes off from moon with first samples from lunar far side». Xinhua.com, 03-06-2024. Arxivat de l'original el 4 June 2024. [Consulta: 3 juny 2024].
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 Chang'e 4 press conference. CNSA, broadcast on 14 January 2019.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 China's Planning for Deep Space Exploration and Lunar Exploration before 2030. (PDF) XU Lin, ZOU Yongliao, JIA Yingzhuo. Space Sci., 2018, 38(5): 591-592. doi:10.11728/cjss2018.05.591
  20. ↑ A Tentative Plan of China to Establish a Lunar Research Station in the Next Ten Years. Zou, Yongliao; Xu, Lin; Jia, Yingzhuo. 42nd COSPAR Scientific Assembly. Held 14–22 July 2018, in Pasadena, California, USA, Abstract id. B3.1-34-18.
  21. ↑ 21,0 21,1 Jones, Andrew. «China outlines pathway for lunar and deep space exploration». SpaceNews, 28-11-2022. [Consulta: 29 novembre 2022].
  22. ↑ Future Chinese Lunar Missions. David R. Williams, NASA. Accessed on 7 November 2019.
  23. ↑ 23,0 23,1 China lays out its ambitions to colonize the moon and build a "lunar palace". Echo Huang, Quartz. 26 April 2018.
  24. ↑ China prepares first manned mission to the Moon. Ben Blanchard, Independent. 7 June 2017.
  25. ↑ «China, Russia open moon base project to international partners, early details emerge», 26-04-2021.
  26. ↑ «Lunar Research Station: Russia, China Almost Ready To Ink Pact On 'Moon Base' That Will Rival Artemis Accords - Rogozin». Latest Asian, Middle-East, EurAsian, Indian News, 01-06-2022.
  27. ↑ @CNSpaceflight. «CNSA announces to establish International Lunar Research Station Cooperation Organization and founding member states to sign agreement by June», 24-04-2023.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Programa lunar xinès