Pronunciament

Un pronunciament és una forma de rebel·lió militar o cop d'estat, peculiar d'Espanya i el món hispanoparlant (conegut com a pronunciamiento), característic del segle xix. També existeix aquest concepte al món lusòfon amb la forma pronunciamento.

Concepte

Es considera que en un cop d'estat convencional, una facció rebel que controla alguns elements de les forces armades pren el control de l'Estat mitjançant un moviment sobtat, organitzat i executat furtivament. En canvi, en un pronunciament, un grup d'oficials militars declara públicament la seva oposició al govern de torn (és a dir, el cap de govern i el seu gabinet, que poden ser civils electes legalment o bé el resultat d'un cop d'estat anterior). Els rebels esperen llavors que la resta de les forces armades es declarin a favor o en contra del govern de torn. En general, un pronunciament està precedit per un període de preparació, durant el qual els rebels sondegen quants oficials comparteixen els seus punts de vista i estan disposats a acompanyar-los^[1] No hi ha lluita armada; si la rebel·lió manca de suport, els organitzadors perden, i hauran d'abandonar el país, retirar-se de les forces armades o sofrir arrest. Però si la major part de les forces armades es declaren a favor del pronunciament, llavors el govern de torn renuncia. Hi ha qui veuen una similitud amb una moció de censura, amb la diferència que són les forces armades les qui l'emeten, en lloc dels legisladors.

Exemples

Un pronunciament destacat va ser el realitzat pel tinent coronel Rafael Riego l'1 de gener de 1820 contra el rei Ferran VII.^[2]

Un altre pronunciament reeixit va ser la rebel·lió de setembre de 1868 contra la reina Isabel II d'Espanya, dirigit pels generals Prim i Serrano.

Un altre pronunciament important va ser la rebel·lió del general José Sanjurjo contra la Segona República Espanyola en 1932, conegut com "la Sanjurjada", encara que va ser fallit i va implicar l'exili del seu líder. Tanmateix, el cop d'estat del 18 de juliol de 1936 que originà la Guerra Civil espanyola no es va iniciar per mitjà del pronunciament típic. Hugh Thomas escriu en el seu text de referència sobre la Guerra Civil Espanyola que, els plans de Mola es van aclarir en una circular a l'abril. L'aixecament planejat no seria un pronunciament a l'estil tradicional. Les dues branques del complot, una civil i l'altra militar, es van establir a totes les províncies d'Espanya.^[3]

A Mèxic, on aquestes declaracions solien ser molt detallades, formals i publicades com a textos escrits, rebien el nom de "plans", com el pla d'Iguala de 1821 que va originar la independència del país.

Pel que fa a França, en comentar el putsch d'Alger de 1961 el general Charles de Gaulle va titllar l'esdeveniment de "pronunciament militar" en la seva declaració televisada del 23 d'abril de 1961.

Pronunciaments en la història d'Espanya

Regnat de Ferran VII (1814-1833)

Any	Pronunciament	Grau	Lloc	Tipus de pronunciament	Pertinença política	Resultat
1814	Francisco Javier de Elío	Capità General	València	pressió no violenta	absolutista	Èxit
1814	Espoz y Mina	Mariscal de camp	Pamplona	clàssic	liberal	Fracassat, fugí a França
1815	Juan Díaz Porlier	General	Galícia	clàssic	liberal	Fracassat, fou penjat
1816	Ramón Vicente Richart Conspiració del triangle	Comissari de guerra	Madrid	segrest del Rei	liberal	Fracassat, fou afusellat
1817	Luis de Lacy y Gautier	Tinent General	Caldes d'Estrac	clàssic	liberal	Fracassat, fou afusellat
1819	Joaquín Vidal	Coronel	València	clàssic	Reposar al tro Carles IV	Fracassat, 15 homes penjats
1820	Rafael del Riego	Tinent Coronel	Cabezas de San Juan	clàssic	liberal	Èxit, comença el període liberal (1820-1823)
1822	Luis Fernández de Córdova	Oficial	Madrid	clàssic	absolutista	Fracassat
1824	Joaquín Capapé Comella	General de Brigada	Saragossa	clàssic	absolutista	Fracassat, fou absolt
1824	Francisco Valdés	Coronel	Tarifa	desembarcament	liberal	Fracassat
1825	Georges Bessières	Mariscal	Getafe	clàssic	absolutista	Fracassat, afusellat amb 8 oficials
1826	Antonio i Juan Fernández Bazán	Oficials	Alacant	Desembarcament	liberal	Fracassat, foren penjats
1830	Espoz y Mina	Mariscal de camp	Pirineus	invasió	liberal	Fracassat, retornà a França
1831	José María Torrijos	General	Màlaga	desembarcament	liberal	Fracassat, 32 afusellats

Regència de Maria Cristina (1834-1840)

Any	Pronunciament	Grau	Lloc	Tipus de pronunciament	Pertinença política	Resultat
1834	Manuel Llauder	Capità General	Barcelona	pressió no violenta	liberal moderat	Fracassat
1834	Vicente Genaro de Quesada	Capità General	Madrid	pressió no violenta	liberal moderat	Èxit, Estatut Reial de 1834
1835	Cayetano Cardero de la Vega	Oficial	Madrid	clàssic	liberal	Èxit, sense resultat polític
1835	Vicente Genaro de Quesada	Capità General	Madrid	no tradicional	liberal	Èxit, Ministeri Mendizábal
1836	García, Gómez i Lucas	Sargents	La Granja de San Ildelfonso	motí de sargents	liberal	Èxit, Constitució de 1837
1836	Antonio Boil	Comandant	València	clàssic	liberal	Fracassat
1838	Luis Fernández de Córdova	General	Sevilla	no tradicional	d'ideologia confusa	Fracassat, fugí a França

Regència del general Espartero (1840-1843)

Any	Pronunciament	Grau	Lloc	Tipus de pronunciament	Pertinença política	Resultat
1841	Leopoldo O'Donnell, Diego de León y Navarrete, Manuel de la Concha, Manuel Montes de Oca, Dámaso Fulgosio...	Generals	Madrid i Saragossa	clàssic	moderats	Fracassat, 200 afusellats i 5 generals
1843	Prim i Narváez	Generals	Reus i València	clàssic	moderat i progressista	Èxit, Isabel II és declarada major d'edat

Regnat d'Isabel II (1843-1868)

Any	Pronunciament	Grau	Lloc	Tipus de pronunciament	Pertinença política	Resultat
1844	Pantaleón Boné	Oficial	Alacant i Cartagena	clàssic	progressista	Fracassat, 24 afusellats
1844	Autors diversos	Diversos graus	Maestrat	clàssic	carlista	Fracassat
1844	Martín Zurbano	General	Navarra	clàssic	liberal	Fracassat, amb els seus dos fills
1846	Miguel Solís Cuetos	Comandant	Lugo	clàssic	progressista	Fracassat, 12 oficials afusellats
1848	Manuel Buceta del Villar	General	Madrid	clàssic	progressista	Fracassat, alguns afusellaments. Mort del capità general Fulgosio
1854	José de Hore	General de Brigada	Saragossa	clàssic	progressista	Fracassat, va morir combatent
1854	Leopoldo O'Donnell i Dulce	Generals	Vicálvaro	clàssic	moderat i progressista	Èxit, Ministeri d'Espartero
1860	Jaime Ortega y Olleta	Capità General	Illes Balears	clàssic	carlista	Fracassat, fou afusellat
1860	Sixto Cámara	Cap de milícies	Diversos llocs	clàssic	republicà	Fracassat
1866	Revolta de Villarejo de Salvanés	Graus diversos	Voltants de Madrid	clàssic	contra la reina Isabel II	Fracassat
1866	Baltasar Hidalgo de Quintana	Capità	Caserna de San Gil	motí de sergents	contra la reina Isabel II	Fracassat, 66 insurgents afusellats
1867	Domingo Moriones Murillo	Coronel	Madrid	clàssic	contra la reina Isabel II	Fracassat
1868	Serrano, Prím i Topete	Generals i Almirall	Cadis i Còrdova	clàssic	contra la reina Isabel II	Èxit, caiguda de la Monarquia

Primera República (1873-1874)

Any	Pronunciament	Grau	Lloc	Tipus de pronunciament	Pertinença política	Resultat
1873	Regiments	Oficials artillers	Diversos indrets	motí	conservador	Dissolució de l'Exèrcit
1873	Dos Oficials	Diversos graus	Llocs diversos	motí	corporatiu	Èxit, llei sobre la pena de mort
1874	Manuel Pavía	General	Madrid	assalt a les Corts	Antirepublicà	Èxit, fi de la 1a República
1874	Arsenio Martínez-Campos Antón	General	Sagunt	clàssic	monàrquic	Èxit, restauració de la Monarquia

Restauració (1875-1930)

Any	Pronunciament	Grau	Lloc	Tipus de pronunciament	Pertinença política	Resultat
1883	Serafín Asensio-Vega y Muñoz	Tinent General	Badajoz	clàssic	republicà	Fracassat, fugí a Portugal
1884	Ramón Ferrandiz de la Plaza	Comandant	Santa Coloma de Farners	clàssic	republicà	Fracassat, afusellament dels seus caps
1885	Carlos Casero Ruiz	Sergent	Cartagena	clàssic	republicà	Fracassat, fugí a Orà
1886	Manuel Villacampa del Castillo	General de Brigada	Madrid	clàssic	republicà	Fracassat, cadena perpètua
1923	Miguel Primo de Rivera	Capità General	Barcelona	habitualment qualificat com a cop d'estat	A favor d'una dictadura	Èxit, comença la Dictadura de Primo de Rivera
1926	Segundo García García	Coronel	València	clàssic	constitucionalista	Fracassat, 8 anys de presó
1929	Regiments artillers	Diversos	Segòvia	motí	complex	Dissolució de l'Exèrcit
1929	José Sánchez Guerra y Martínez	Ex-ministre	València	motí	constitucionalista	Fracassat
1930	Fermín Galán i Ángel García Hernández	Capitans	Jaca	clàssic	prorepublicà	Fracassat, foren afusellats
1930	Queipo i Ramón Franco	General i Comandant	Cuatro Vientos	clàssic	prorepublicà	Fracassat, fugiren a Portugal

Vegeu també

Referències

↑ Luttwak, Edward. Coup d'État: A Practical Handbook. Greenwich, CT: Fawcett, 1969, p. 9–10.
↑ (castellà) Alberto Gil Novales, Rafael del Riego, la revolución de 1820, día a día, Madrid, 1976, pp. 11 et suivantes.
↑ Thomas, Hugh. The Spanish Civil War (Penguin Books Ltd, 1968) 143

Bibliografia

(castellà) Juli Busquets i Bragulat, Pronunciamientos y golpes de Estado en España, 1982
(castellà) José Cepeda Gómez, Los pronunciamientos en la España del siglo XIX, Arco Libros S. L., Madrid, 2003, ISBN 84-7635-376-6
Fernández López, Javier. Militares contra el Estado. Madrid: Taurus, 2003, p. 303. ISBN 84-306-0495-2.
Martínez-Vasseur, Pilar. L'Armée espagnole (XIX et XX siècles. Ellipses Editions, Paris, 2003. ISBN 2-7298-1669-0.
Chalvidant, Jean. L'Espagne de Franco à Zapatero. Atlantica, Biarriz, 2006. ISBN 2-84394-930-0.

[Luttwak-1] Luttwak, Edward. Coup d'État: A Practical Handbook. Greenwich, CT: Fawcett, 1969, p. 9–10.

[2] (castellà) Alberto Gil Novales, Rafael del Riego, la revolución de 1820, día a día, Madrid, 1976, pp. 11 et suivantes.

[3] Thomas, Hugh. The Spanish Civil War (Penguin Books Ltd, 1968) 143

[1]

[2]

[3]