Les proteïnes són nutrients essencials per al cos humà.[1] Són un dels components bàsics del teixit corporal i també poden servir com a font d'energia. Com a combustible, les proteïnes proporcionen tanta densitat energètica com els hidrats de carboni: 4 kcal (17 kJ) per gram; en canvi, els lípids proporcionen 9 kcal (37 kJ) per gram. L'aspecte més important i la característica definitòria de la proteïna des del punt de vista nutricional és la seva composició d'aminoàcids.[2]
Les proteïnes són cadenes de polímers fetes d'aminoàcids units per enllaços peptídics. Durant la digestió humana, les proteïnes es descomponen a l'estómac en cadenes de polipèptids més petites mitjançant l'acció de l'àcid clorhídric i la proteasa. Això és crucial per a l'absorció dels aminoàcids essencials que no poden ser biosintetitzats pel cos.[3]
Hi ha nou aminoàcids essencials que els humans han d'obtenir de la seva dieta per prevenir la malnutrició proteicoenergètica i la mort resultant. Són fenilalanina, valina, treonina, triptòfan, metionina, leucina, isoleucina, lisina, i histidina.[2][4] Hi ha hagut un debat sobre si hi ha 8 o 9 aminoàcids essencials.[5] El consens sembla inclinar-se cap a 9, ja que la histidina no se sintetitza en adults.[6] Hi ha cinc aminoàcids que els humans són capaços de sintetitzar. Aquests cinc són alanina, àcid aspàrtic, asparagina, àcid glutàmic i serina. Hi ha sis aminoàcids, essencials en algunes situacions fisiopatològiques especials, com la prematuritat en el nadó o els individus en greu estrès catabòlic. Aquests sis són arginina, cisteïna, glicina, glutamina, prolina i tirosina.[2] Les fonts dietètiques de proteïnes inclouen grana de cereals i llegums,[7] fruita seca,[8] llavors,[7] mongetes,[7] carn, lactis, peix, ous, insectes comestibles i algues.[9]