Providence (pel·lícula)
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Alain Resnais  |
| Protagonistes | |
| Producció | Jürgen Hellwig |
| Guió | David Mercer |
| Música | Miklós Rózsa |
| Dissenyador de so | René Magnol (en)  i Jacques Maumont |
| Fotografia | Ricardo Aronovitch |
| Muntatge | Albert Jurgenson |
| Vestuari | Catherine Leterrier |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França i Suïssa |
| Estrena | 25 gener 1977 |
| Durada | 105 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
     | |
Providence és una pel·lícula d'Alain Resnais del 1977. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
[modifica]La pel·lícula descriu el procés de la creació literària.[2] Durant una nit d'embriaguesa, una vell malalt barreja els seus fantasmes amb la realitat, amb els membres de la seva pròpia família. Al començament, tot és relativament clar, però després i a mesura que la nit avança, tot esdevé confus. Al matí, els diferents personatges somiats es troben per un dinar d'aniversari.[3]
Repartiment
[modifica]- Dirk Bogarde: Claude Langham
- John Gielgud: Clive Langhman
- Ellen Burstyn: Sonia Langhman
- David Warner: Kevin Woodford
- Denis Lawson: Dave Woodford
- Elaine Stritch: Molly Langham / Helen Wiener
- Samson Fainsilber: El vell del bosc
- Tanya Lopert: Miss Lister, la secretària
- Kathryn Leigh Scott: Miss Boon
- Cyril Luckham: Doctor Mark Edington
- Milo Sperber: Mr Jenner
- Peter Arne: Nils
- Anna Wing: Karen
Premis
[modifica]- César a la millor pel·lícula
- César al millor director per [Alain Resnais
- César al millor guió original o adaptació escrit per David Mercer
- César a la millor música original per Miklós Rózsa
- César al millor decorat per Jacques Saulnier
- César al millor so per Jacques Maumont
- César al millor muntatge per Albert Jurgenson
- Premi Méliès el 1977
Comentaris
[modifica]Alain Resnais juga a la vegada amb el terme providència i amb la ciutat americana Providence, lloc de naixement de Lovecraft, autor del gènere fantàstic que inspira aquí en part la seva reflexió. A través d'un autor vell i malalt que imagina una història a partir de la seva pròpia família, Resnais mostra les proves i les retocs d'un procés de creació. Un altre tema de la pel·lícula és una il·lustració crítica i lúdica de la psicoanàlisi, a través de la seva representació en directe i l'evocació de les frustracions dels personatges, com també el de l'espectador. Més generalment, la memòria, la seva manera de reconstruir i de deformar les experiències viscudes o fantasmes, són l'aposta indirecta però omnipresent de Providence. Les escenes en decoracions naturals de ciutats han estar rodades a Bèlgica, a Brussel·les i Anvers.
Referències
[modifica]- ↑ «Providence». esadir.cat.
- ↑ Veure Providence, pel·lícula restaurada, DVD, Jupiter Comunicacions, 2013.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Providence». The New York Times.
