Tipus | província d'Afganistan | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Afganistan | ||||
Capital | Fayzabad | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 1.054.087 (2021) (23,92 hab./km²) | ||||
Idioma oficial | darí uzbek paixtu llengües pamir | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 44.059 km² | ||||
Altitud | 3.669 m | ||||
Limita amb | |||||
Identificador descriptiu | |||||
Fus horari | |||||
ISO 3166-2 | AF-BDS | ||||
La província de Badakhxan (persa: بدخشان, Badakhŝān) és una divisió administrativa de l'Afganistan amb 28 districtes, situada al bord-est del país entre l'Hindu Kush i l'Amudarià. En forma part l'anomenat Corredor de Wakhan. La superfície és de 4.059 km² en gran part ocupat per les muntanyes del Pamir i la població estimada el 2006 era de 825.000 habitants. El seu nom deriva de badaxš (un títol d'un oficial sassànida), on el sufix "an" vol dir "regió" (sotmesa a un badaxs)[1]
Vegeu Badakhxan
La província de Badakhxan i la província del Panjshir foren les dos úniques províncies que no van estar mai sota control talibà. Durant la guerra un emirat islàmic fou establert a Badakhshan per Mawlawi Shariqi, paral·lel l'Estat Revolucionari Islàmic de l'Afganistan establert a Nuristan. Burhanuddin Rabbani, natural del país i el coronel Ahmad Shah Massud foren els caps de l'anomenada Aliança del Nord, oficialment Front Unit Islàmic per la Salvació de l'Afganistan i Badakhshan fou la seva base d'operacions. Finalment va passar sota ocupació americana.
Encara que té moltes mines, la manca de comunicació les fa poc valuoses, i no té autèntics recursos econòmics; el cultiu de l'opi és gairebé l'única manera de guanyar-se la vida. S'explota el Lapislàtzuli des de fa centúries a Sar-e-Sang, que era el lloc principal d'aquest producte en temps antics. Modernament s'hi han trobat rubis i maragdes.[2] L'explotació d'aquest mineral podria ser la clau per a la prosperitat d'aquesta regió.[2]
Fayzabad és la capital de Badakhshan, a la riba del riu Kokcha, amb una població de 50.000 habitants. Durant el període comunista fou centre de la resistència fins que l'exèrcit afganès la va ocupar el 1980 i els soviètics hi van establir una base.
La població s'estimava el 2006 en uns 823.000 habitants la major part de llengua i ètnia tadjik, però també amb parlants de pamiri, shughni, munji, ishkashimi, wakhi, i petites minories kirguizes, uzbekes i paixtus. Són musulmans sunnites excepte els pamiris que són ismaïlites.
La població estimada anteriorment era:[3]
Districte | Mapa # | Capital | Població[4] | Àrea | Notes |
---|---|---|---|---|---|
Arghanj Khwa | 6 | 12,000 | Creat el 2005 segregat del districte de Fayzabad | ||
Argo | 6 | 45,000 | Creat el 2005 segregat del districte de Fayzabad | ||
Baharak | 7 | Baharak | 14,000 | Sub-dividit el 2005 | |
Darayim | 6 | 65,000 | Creat el 2005 segregat del districte de Fayzabad | ||
Darwaz | 1 | 21,000 | Sub-dividit el 2005 | ||
Darwazi ¡ | 1 | 11,000 | Creat el 2005 segregat de Darwaz | ||
Fayzabad | 6 | Fayzabad | 46,000 | Sub-dividit el 2005 | |
Ishkashim | 8 | Ishkashim | 11,000 | ||
Jurm | 10 | 3,000 | Sub-dividit el 2005 | ||
Khaix | 10 | 48,000 | Creat el 2005 segregat de Jurm | ||
Khwahan | 2 | Khwahan | 14,000 | Sub-dividit el 2005 | |
Kishim | 9 | 63,000 | Sub-dividit el 2005 | ||
Kohistan | 7 | 12,000 | Creat el 2005 segregat de Baharak | ||
Kuf Ab | 2 | 16,000 | Creat el 2005 segregat de Khwahan | ||
Kuran Wa Munjan | 11 | Kuran wa Munjan | 8,000 | ||
Ragh | 4 | Ragh | 37,000 | Sub-dividit el 2005 | |
Shahri Buzurg | 5 | Shahri Buzurg | 42,000 | ||
Shighnan | 3 | 24,000 | |||
Shiki | 6 | 26,000 | Creat el 2005 segregat de Fayzabad | ||
Shuhada | 7 | 31,000 | Creat el 2005 segregat de Baharak | ||
Tagab | 6 | 22,000 | Creat el 2005 segregat de Fayzabad | ||
Tishkan | 9 | 23,000 | Creat el 2005 segregat de Kishim | ||
Wakhan | 13 | 13,000 | |||
Wurduj | 7 | 17,000 | Creat el 2005 segregat de Bharak | ||
Yaftali Sufla | 6 | 39,000 | Creat el 2005 segregat de Fayzabad | ||
Yamgan | 7 | 20,000 | Creat el 2005 segregat de Baharak | ||
Yawan | 4 | 27,000 | Creat el 2005 segregat de Ragh | ||
Zebak | 12 | Zebak | 7,000 |