Provincia de León (es) | |||||
Tipus | província d'Espanya | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Castella i Lleó | ||||
Capital | Lleó | ||||
211 | |||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 466.030 (2018) (29,93 hab./km²) | ||||
Llengua utilitzada | castellà | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 15.570 km² | ||||
Punt més alt | Torre de Cerredo (2.648 m) | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Organització política | |||||
Òrgan executiu | Diputació Provincial de Lleó | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 24 | ||||
Fus horari | |||||
Prefix telefònic | 987 | ||||
ISO 3166-2 | ES-LE | ||||
Codi NUTS | ES413 | ||||
Codi INE | 24 | ||||
Lloc web | dipuleon.es |
Lleó (León en castellà, gallec i oficialment; Llión en lleonès) és una província espanyola que es troba a Castella i Lleó, situada al nord-oest de la península Ibèrica i amb capital a la ciutat homònima. Limita amb el Principat d'Astúries i Cantàbria pel nord, amb Galícia per l'oest, amb les províncies de Zamora i Valladolid pel sud, i amb la província de Palència per l'est.
Té una extensió de 15.581 km². Posseeix una població d'uns 500.000 habitants. Situada a cavall entre les muntanyes de la serralada cantàbrica i l'altiplà, presenta una gran riquesa ecològica amb diversos parcs naturals en el seu territori (Parc nacional de Los Picos de Europa, Los Ancares, Las Médulas, Cueva de Valporquero). Cal esmentar també la varietat de la seua gastronomia en què destaquen els embotits (botillo, cecina, etc.), els seus vins, com els d'El Bierzo amb la seua varietat de raïm Mencía i Valdevimbre-Los Oteros amb la seua varietat de raïm Prieto Picudo. Lloc de trànsit entre importants regions de la península Ibèrica, per la província lleonesa discorren dues grans rutes: de nord a sud la Ruta de la Plata, i d'est a oest el Camí de Santiago.
L'idioma lleonès es va perdre a poc a poc en detriment del castellà. A principi del segle xx el seu ús era molt limitat, només localitzat en zones aïllades del sud de la província, mentre al Nord-nord-est encara resistia l'asturlleonés i variants locals com el pachuezo (Laciana) i el dialecte Berciano ("barreja" de gallec i lleonès no homogènies sinó que amb diferents variacions segons cada vall o comarca) en algunes zones d'El Bierzo. Al Bierzo Oest perviure l'ús del gallec amb moltes influències locals (anomenat popularment "chapurreao"). Avui dia, el lleonès, només es troba en girs i paraules concretes encara que el seu ús s'intenta recuperar per algunes associacions i institucions, en l'estatut d'autonomia de Castella i Lleó es reflecteix la seva protecció. L'ús del gallec també ha tingut un fort impuls a El Bierzo, principalment al Bierzo Oest i a Ponferrada, estudiats en diversos col·legis (més de 1.000 alumnes), aquest impuls ha estat possible gràcies a la protecció que dona l'estatut d'autonomia i el treball de certes associacions (Associació de la Llengua Xarmenta i Fala Ceibe, entre altres) i algunes institucions (Consell Comarcal d'El Bierzo, Xunta de Galícia). Actualment el dialecte berciano pràcticament ha desaparegut, i només es conserva en girs i modismes.
La província de Lleó es divideix en municipis, com establix l'article 137 de la Constitució Espanyola, amb autonomia de gestió i poders executiu i legislatiu propis, existint organitzacions supramunicipals i mancomunitats de diversa índole que reflecteixen en determinats casos l'organització històrica del territori. A més, El Bierzo es va constituir en comarca per Llei 1/1991 de 14 de març per les seves peculiars característiques geogràfiques, socials, històriques i econòmiques dotant-se d'institucions pròpies i un relativament ampli espectre competencial.
Les comarques agràries definides pel ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació el 1996 (l'anterior comarcalització agrària data de 1978) són les següents: