Dades | |
---|---|
Font de | escorça de Prunus africana |
Estat de conservació | |
Vulnerable | |
UICN | 33631 |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Rosales |
Família | Rosaceae |
Tribu | Amygdaleae |
Gènere | Prunus |
Espècie | Prunus africana Kalkman, 1965 |
Nomenclatura | |
Basiònim | Pygeum africanum |
Prunus africana (= Pygeum africanum Hook. F) és un arbre natiu de les regions muntanyoses de l'Àfrica subsahariana i les illes de Madagascar, Santo Tomé, Fernando Po i Gran Comores que creix entre els 900-3.400 metres d'altitud. L'arbre fa entre 10 i 25 metres d'alt, és de capçada oberta i amb freqüència força ramificada. Requereix un clima humit d'entre 900 i 3400 mm de precipitació anual, i és moderadament tolerant a les gelades.[1][2][3][4][5][6]
L'escorça de l'arbre és de color marró a negrós, ondulada o amb fissures i escates d'un característic patró rectangular. Les fulles són alternes, simples, llargues (8-20 cm.), el·líptiques, glabres i de color verd fosc per sobre, i més pàl·lid per sota i amb els marges lleugerament serrats. El pecíol és de color rosa o vermell. Les flors són andrògines, de 3 a 8 cm., de color blanc-verdós, amb 10-20 estams, entomófil·les, i s'agrupen en raïms axil·lars. Floreix d'octubre a maig. El fruit és de color vermell a marró, de 7-13 mm i més ample que llarg.
Igual que les altres espècies del gènere Prunus, aquest tàxon té nectaris extraflorals que proporcionen defensa enfront dels insectes herbívors mitjançant una font alternativa de nutrients a canvi de la protecció del fullatge.
El gust del fruit és molt amargant per ser d'interès per l'home, però, és una font d'alimentació per a molts animals que, posteriorment, sembren les llavors. Els informes de Dian Fossey dels goril·les de muntanya ja parlen sobre aquest fet[7]
L'extracte de Pygeum, un remei a base de plantes a partir de l'escorça de Prunus africana, s'utilitza de manera molt eficaç per tractar la hiperplàsia benigna de pròstata (HPB).[8] La recol·lecció massiva d'escorça madura per aquest propòsit, s'ha traduït en que l'espècie està en perill d'extinció, degut a recol·leccions extensives impulsades per l'alt preu al mercat del quilo d'escorça. A la dècada dels 90 es va estimar que 35.000 arbres patien anualment greus estralls degut a l'aprofitament d'aquesta escorça. Actualment, la creixent demanda de l'escorça ha portat al cultiu de l'arbre pels seus usos medicinals.[4]
Malgrat que durant molt d'anys s'ha conegut aquesta planta amb el nom de Pygeum africanum, el 1965 Cornelis Kalkman va moure el gènere Pygeum a Prunus.[9] No obstant això, un recent estudi assenyala que no està clara aquesta adscripció i que les seves relacions amb Prunus encara no s'han provat des del punt de vista moleculars.[10]