La Pseudohistòria és una branca de la pseudociència caracteritzada per estudis que es presenten com a treballs d'història però que, en realitat, no segueixen pas les convencions i normes historiogràfiques ni tampoc el mètode científic. Generalment, es classifiquen com a pseudohistòria estudis que defensen idees controvertides que es basen en especulacions amb proves no gaire fiables, sobretot si pretenen legitimar algun objectiu ideològic de tipus polític, nacional o religiós.
Quan una obra té un propòsit polític, religiós o ideològic manifest sense caire objectiu, pot ser un símptoma de pseudohistòria, tot i que roman difícil distingir in historiografia oficial biaixada i pseudohistòria. Qualsevol estudi historiogràfic té un tamís subjectiu quasi inevitable, però el pseudohistòriadors rebutgen el mètode científic.[2]
La «criptohistòria» segons Goodrick-Clarke
[modifica]En la seva obra The Occult Roots of Nazism («Els arrels ocultistes del nazisme») (1985), l'historiador Nicholas Goodrick-Clarke hi estudia l'ariosofia, un moviment esotèric i ocultista molt viu a Alemanya i Àustria, durant el període 1890-1930. Les idees de l'arisosofia semblaven a les del nazisme en qüestions cabdals com ara el racisme. Tanmateix, els únics casos reals d'influència de l'ariosofia en el moviment nazi que Goodrick-Clarke considera provats són els de Rudolf von Sebottendorf i la Societat Thule i el de Karl Maria Wiligut.
Goodrick-Clarke descriu com la mitologia pseudohistòrica vigent sobre un suposat ocultisme nazi es basa en una pura i simple exageració de l'impacte de la Societat Thule i d'altres de semblants durant el Tercer Reich. Ací entra la definició de «criptohistòria»: basar les explicacions en l'actuació d'una mena d'agent que s'ha mantingut ocult als estudiosos que, anteriorment, han investigat el tema. A l'«Apèndix E» del seu llibre The Occult Roots of Nazism Goodrick-Clarke diu que se sol tractar «d'obres sensacionalistes, no basades en investigació, que presenten sempre en comú la ignorància de les fonts primàries i la repetició d'afirmacions incorrectes per cada nouvingut al gènere fins que, així, ha arribat a haver-hi una abundant literatura, basada en «fets» espuris sobre la poderosa Societat Thule, els vincles dels nazis amb l'Orient i la iniciació de Hitler en l'ocultisme». La qual cosa es mostren els dos elements característics de la criptohistòria: ignoren les fonts primàries i repeteixen afirmacions incorrectes sense referenciar-les.
El concepte de Douglas Allchin
[modifica]En un camp concret com és de la història de la ciència, Douglas Allchin[5] enuncia aquestes característiques com a pròpies de la pseudohistòria:
- Presentar una visió romàntica de l'activitat científica, cosa que porta a caracteritzar els científics com a persones perfectes sense cap defecte ni mancança
- Centrar-se en grans descobertes dutes a terme individualment
- Caure en el mite de l'"Eureka"
- Estudiar només experiments "crucials"
- Mostrar una actitud determinista que faci creure en fets inevitables
- Recórrer a la retòrica de la confrontació entre veritat i ignorància
- No estudiar els errors
- Interpretació deficient de les proves
- Simplificació i idealització
- Conclusions amb biaix ideològic
- Acceptació acrítica de nous conceptes
- Errors de context per no tenir en compte tota una sèrie de qüestions socials o culturals, de contingències humanes, d'idees antecedents o d'idees alternatives.
- El llibre d'Immanuel Velikovsky Worlds in Collision.[6]
- La historiografia castellanocentrista que veu els altres pobles històrics de la península ibèrica com a secundaris.[7]
- La confusió deliberada o accidental, per part de la pseudohistòria espanyolista, dels conceptes Corona d'Aragó i Regne d'Aragó, sovint emprada per obviar el caràcter de monarquia composta de la Corona i com a argument per a la minimització o negació de l'existència del Principat de Catalunya com a entitat política en igualtat de condicions institucionals amb els altres regnes ibèrics d'aquesta (Aragó i València).
- Lluís Companys, d'afusellat pel nazisme, a ser acusat d'assassí, víctima de la pseudohistòria espanyolista.[8]
- Les teories sobre Nova Cronologia enunciades per Anatoly Timofeevich Fomenko.[9]
- El llibre d'Heribert Illig Phantom time hypothesis.[10]
- El tema del Priorat de Sió tractat en obres com ara L'Enigma sagrat escrit per Michael Baigent, Richard Leigh i Henry Lincoln, el qual presenta conjectures que Jesucrist podria haver-se casat amb Maria Magdalena, la qual, posteriorment, va establir-se a França on va donar origen a la nissaga dels reis merovingis.[11]
- La negació de l'Holocaust, defensada per escriptors com ara David Irving en opinió del qual l'Holocaust no va existir o bé se n'ha exagerat la importància.[12]
- El llibre de Gavin Menzies1421: The Year China Discovered the World segons el qual el 1421, mariners xinesos aconseguiren arribar a Amèrica.[13]
- Les obres de David Barton i d'altres segons qui els Estats Units d'Amèrica es fundaren sobre la base del cristianisme.[14][15][16][17]
- Algunes idees afrocentristes com ara els suposats contactes entre l'Àfrica i Amèrica en època precolombina[18][19]
- Les teories del continent perdut de Lemúria.[20]
- Els Protocols dels Savis de Sió, els pretesos estatuts d'una suposada organització jueva que pretenia dominar el món.[21]
- La teoria de Les Dues Babilònies, segons la qual el catolicisme no és pas res més que una continuació del paganisme babilònic.[22]
- La teoria vèneta segons la qual els habitants de l'Europa Central, la Itàlia del Nord i parts de Suïssa eren un poble de llengua proto-eslava anomenat venets, del qual els eslovens i els eslaus occidentals són els descendents directes.[23]
- La Teoria de la Correlació d'Orió de Robert Bauval, que pretén que les tres piràmides del desert de Guiza representen el cinturó de la constel·lació d'Orió.[24]
- El Blaverisme, que pretén presentar el valencià com una llengua romànica formada independentment del català.[25]
- Les teories dels membres de l'Institut Nova Història, que defenen una teoria de la conspiració de la historiografia espanyola per robar protagonisme a gestes històriques de catalans. Atribueixen, entre d'altres, un origen català a Cristòfol Colom, Miguel de Cervantes, Miguel Servet, el Lazarillo de Tormes i fins i tot Leonardo da Vinci. La comunitat acadèmica no dona suport a aquestes teories.[26][7]
- ↑ Ferrero, Sixto «Vicent Baydal: "El que seria lògic i favorable com a valencians seria lluitar pel federalisme"». La Veu, 14-04-2019.
- ↑ Allchin, Douglas «Pseudohistory and pseudoscience» (en anglès). Science & Education, 13, 12-05-2008, pàg. 179-195. Arxivat de l'original el 2008-05-12 [Consulta: 27 març 2021].
- ↑ Velikovsky, Immanuel. Worlds in collision. [Sofii︠a︡]: Paradigma, 2009. ISBN 9781906833510.
- ↑ 7,0 7,1 Marimon, Sílvia «Els historiadors planten cara a la pseudohistòria». Ara, 21-02-2020. «Vuit acadèmics refuten en un llibre les manipulacions creades per l'espanyolisme i la Nova Història»
- ↑ Sànchez, Cèsar. «Lluís Companys, víctima de la pseudohistòria espanyolista». Històries d'Europa, 15-10-2020. [Consulta: 23 desembre 2021].
- ↑ T., Fomenko, A.. History, fiction or science? : Chronology 1. 2nd ed., rev. Bellevue, WA: Delamere, 2006. ISBN 2913621074.
- ↑ Moye, David «Phantom Time: Were The Middle Ages Just A Historical Conspiracy Theory?» (en anglès). Huffington Post, 23-06-2011.
- ↑ Baigent, Michael; Leigh, Richard; Lincoln, Henry. El enigma sagrado. 1. ed. Madrid: Ediciones Martínez Roca, 2005, p. 720. ISBN 8427030983.
- ↑ Cadwalladr, Carole «Antisemite, Holocaust denier … yet David Irving claims fresh support» (en anglès). The Guardian, 15-01-2017. ISSN: 0261-3077.
- ↑ Gavin, Menzies. 1421: the year China discovered the world. Londres: Bantam, 2002. ISBN 0593050789.
- ↑ Specter, Arlen «Defending the wall: Maintaining church/state separation in America». Harvard Journal of Law & Public Policy, 18, 2, primavera 1995, pàg. 575–590.
- ↑ Leopold, Jason «House Passes, Considers Evangelical Resolutions» (en anglès). Baltimore Chronicle, 14-01-2008.
- ↑ David Barton - Propaganda Masquerading as History Arxivat 2008-02-16 a Wayback Machine., People for the American Way
- ↑ Boston Theological Institute Newsletter Volume XXXIV, No. 17 Arxivat 2009-03-17 a Wayback Machine., Richard V. Pierard, January 25, 2005
- ↑ Sherwin, Elisabeth. «Clarence Walker encourages black Americans to discard Afrocentrism». Davis Community Network. [Consulta: 13 novembre 2007].
- ↑ Ortiz de Montellano, Bernardo & Gabriel Haslip Viera & Warren Barbour «They were NOT here before Columbus: Afrocentric hyper-diffusionism in the 1990'es». Ethnohistory, 44, 1997, pàg. 199–234. DOI: 10.2307/483368.
- ↑ Andrews, Shirley. Lemuria y Atlántida: legado para la humanidad (en castellà). Saint Paul, Minnesota: Llewellyn Worldwide, 2005, p. 257. ISBN 9780738706566.
- ↑ Los protocolos de los sabios de Sión. [Ed. facs.]. Valladolid: Maxtor, 2008. ISBN 9788497614450.
- ↑ Hislop, Alexander. The two Babylons, or, The papal worship proved to be the worship of Nimrod and his wife : with sixty-one woocut illustrations from Nineveh, Babylon, Egypt, Pompeii, &c. (en anglès). Delhi: Gyan Books, 2017. ISBN 9789351285922.
- ↑ Svasek, Maruska. Postsocialism: Politics and Emotions in Central and Eastern Europe (en anglès). Berghahn Books, 2008. ISBN 9781845455347.
- ↑ Bauval, Robert; Gilbert, Adrian. El misterio de Orión (en castellà). EDAF, 2007-06-04. ISBN 9788441418950.
- ↑ [1] Arxivat 2010-06-03 a Wayback Machine. Deulonder, Xavier:Orígens, formació i evolució de la llengua valenciana
- ↑ Moreno Clunell, Vicente. «Colom i la casa reial catalana». Blogs Sàpiens - Ciències socials en xarxa. [Consulta: 4 juny 2015].