Pseudomonas syringae

Infotaula d'ésser viuPseudomonas syringae Modifica el valor a Wikidata

Cultius de Pseudomonas syringae Modifica el valor a Wikidata
Dades
Hoste
Tinció de Gramgramnegatiu Modifica el valor a Wikidata
Soca
Taxonomia
RegnePseudomonadati
FílumPseudomonadota
ClasseGammaproteobacteria
OrdrePseudomonadales
FamíliaPseudomonadaceae
GènerePseudomonas
EspèciePseudomonas syringae Modifica el valor a Wikidata
Van Hall, 1904
Pathovars
  • P. s. pv. aceris
  • P. s. pv. aptata
  • P. s. pv. atrofaciens
  • P. s. pv. dysoxylis
  • P. s. pv. japonica
  • P. s. pv. lapsa
  • P. s. pv. panici
  • P. s. pv. papulans
  • P. s. pv. pisi
  • P. s. pv. syringae
  • P. s. pv. morsprunorum

Pseudomonas syringae és un bacteri gram negatiu amb forma de bacil amb flagels polars. Provoca una malaltia en moltes plantes i existeix sota la forma de 50 diferents patovars tots ells disponibles en col·leccions internacionals de cultius de laboratori. P. syringae és un membre del gènere Pseudomonas i dins del grup P. syringae.[1] Rep el nom del nom científic del lilàs (Syringa vulgaris), d'on primer es van aïllar.[2]

P. syringae també produeix proteïnes Ina (ice nucleation-active) que fan que l'aigua es glaci a temperatures força altes que provoquen danys en les plantes per glaçada interna. Recentment s'ha vist que aquests bacteris tenen un paper important en la producció de la pluja i la neu i que també es troben dins de les pedres de gel de les pedregades.[3]

La patogènesi de P. syringae depèn de les proteïnes secretades dins la planta.[4]

Malaltia bacteriana en tomàquets a Upstate New York
Fulla de tomaquera infectada per bacteris

Propietats de nucleació de gel

[modifica]

P. syringae, més que cap altre organisme mineral o d'un altre tipus és la responsable dels danys per glaçada en les plantes,[5] exposades al medi ambient. P. syringae pot fer que l'aigua es glaci a temperatures tan altes com 1,8 °C,[6] però hi ha soques d'aquest bacteri que fan la nucleació a temperatures més baixes (com -8 °C).[7]

Epidemiologia

[modifica]

Les malalties provocades per P. syringae tendeixen a veure's afavorides per condicions fresques i humides, les temperatures òptimes es troben entre els 12–25 °C, però varien segons el patovar implicat. Aquests bacteris tendeixen a dispersar-se per les llavors i entre les plantes per l'esquitx de la pluja.[8]

Encara que sigui un patogen de les plantes pot viure com sapròtrof en les fulles quan les condicions no són favorables per esdevenir una malaltia.[9] Algunes soques saprotròfes s'ha fet servir en el control biològic contra fongs després de la collita.[10]

Patovars

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Anzai, Y; Kim, H; Park, JY; Wakabayashi, H; Oyaizu, H «Phylogenetic affiliation of the pseudomonads based on 16S rRNA sequence». International journal of systematic and evolutionary microbiology, 50 Pt 4, 2000, pàg. 1563–89. DOI: 10.1099/00207713-50-4-1563. PMID: 10939664.
  2. ↑ Kreig, N. R.. Bergey's Manual of Systematic Biology. Baltimore: Williams and Wilkins, 1984, p. 141–99. 
  3. ↑ Palmer, Jason «Bacteria-rich hailstones add to 'bioprecipitation' idea». BBC News, 25-05-2011.
  4. ↑ [enllaç sense format] http://pseudomonas-syringae.org/ Arxivat 2023-03-26 a Wayback Machine.Plantilla:Verify credibility
  5. ↑ Hirano, Susan S.; Upper, Christen D. «Ecology of Ice Nucleation – Active Bacteria». A: Lee, Richard E.. Biological Ice Nucleation and Its Applications. St. Paul, Minnesota: American Phytopathological Society, 1995, p. 41-61. ISBN 0-89054-172-8. 
  6. ↑ Maki, LR; Galyan, EL; Chang-Chien, MM; Caldwell, DR «Ice nucleation induced by pseudomonas syringae». Applied microbiology, 28, 3, 1974, pàg. 456–9. PMC: 186742. PMID: 4371331.
  7. ↑ Fall, Ray; Wolber, Paul K. «Biochemistry of Bacterial Ice Nuclei». A: Lee, Richard E.. Biological Ice Nucleation and Its Applications. St. Paul, Minnesota: American Phytopathological Society, 1995, p. 63–83. ISBN 0-89054-172-8. 
  8. ↑ Hirano, S S; Upper, C D «Population Biology and Epidemiology of Pseudomonas Syringae». Annual Review of Phytopathology, 28, 1990, pàg. 155–77. DOI: 10.1146/annurev.py.28.090190.001103.
  9. ↑ Hirano, S. S.; Upper, C. D. «Bacteria in the Leaf Ecosystem with Emphasis on Pseudomonas syringae---a Pathogen, Ice Nucleus, and Epiphyte». Microbiology and Molecular Biology Reviews, 64, 3, 2000, pàg. 624–53. DOI: 10.1128/MMBR.64.3.624-653.2000. PMC: 99007. PMID: 10974129.
  10. ↑ Janisiewicz WJ, Marchi A «Control of Storage Rots on Various Pear Cultivars with a Saprophytic Strain of Pseudomonas syringae». Plant Disease, 76, 1992, pàg. 555–60.
  11. ↑ «Bleeding Canker of Horse Chestnut». UK Forestry Commission. Arxivat de l'original el 2010-12-17. [Consulta: 24 gener 2011].
  12. ↑ «Pseudomonas syringae pv. actinidiae». European and Mediterranean Plant Protection Organization. Arxivat de l'original el 8 de desembre 2011. [Consulta: 8 novembre 2010].
  13. ↑ Meng, X.-L.; Xie, X.-W.; Shi, Y.-X.; Chai, A.-L.; Ma, Z.-H. «Evaluation of a loop-mediated isothermal amplification assay based on hrpZ gene for rapid detection and identification of Pseudomonas syringae pv. lachrymans in cucumber leaves» (en anglès). Journal of Applied Microbiology, 122, 2, 2-2017, pàg. 441-449. DOI: 10.1111/jam.13356.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pseudomonas syringae
  • Lavín, José L; Kiil, Kristoffer; Resano, Ohiana; Ussery, David W; Oguiza, José A «Comparative genomic analysis of two-component regulatory proteins in Pseudomonas syringae». BMC Genomics, 8, 2007, pàg. 397. DOI: 10.1186/1471-2164-8-397. PMC: 2222644. PMID: 17971244.