La psicologia de la religió consisteix en l'aplicació de mètodes psicològics i marcs interpretatius als diversos continguts de les tradicions religioses, així com a les persones religioses i irreligioses. Aquests estudis s'han fet des de tres vessants: (1) descriure sistemàticament la religió, tant com a experiència interior com a expressió exterior, amb l'objectiu d'aclarir-ne les característiques; (2) explicar els orígens de la religió, en la història i en la vida individual, i il·luminar així la seva naturalesa fonamental; i (3) traçar les conseqüències de les idees, actituds, experiències i pràctiques religioses, tant en la vida individual com en el món en general.[1]
El psicòleg i filòsof estatunidenc William James (1842–1910) és considerat per la majoria dels psicòlegs de la religió com el fundador d'aquest camp de coneixement.[2][3][4] Altres psicòlegs eminents també han sospesat la qüestió de la religió: Gordon Allport, Raymond Cattell, Erik Erikson, Viktor Frankl, Sigmund Freud, Erich Fromm, Carl Jung, Abraham Maslow, Eduard Spranger, i B. F. Skinner.[1] Tot i que els mètodes purament psicològics no poden respondre plenament a les preguntes sobre la validesa del comportament i l'experiència religioses, en poden explicar alguns aspectes en termes no religiosos.[4]