La psicrofília o criofília és l'habilitat dels organismes extremòfils capaços de créixer i reproduir-se a temperatures per sota dels 5 °C. Constitueixen el cas oposat als termòfils, els quals viuen a temperatures inusual ment elevades.
Habiten en diversos ambients per tota la Terra, donat que una gran part de la superfície del nostre planeta experimenta temperatures inferiors als 15 °C. Són presents en ambients alpins, en sòls àrtics, a latituds elevades i en les aigües profundes dels oceans, així com en els gel àrtic, glaceres i àrees nevades. Són particularment interessants per l'astrobiologia, el camp dedicat a la formulació de teories sobre la possibilitat de vida extraterrestre i per la geomicrobiologia, que estudia els microbis actius en processos geoquímics.
Els Psicròfils utilitzen un ampli ventall de vies metabòliques, incloent la fotosíntesi, quimioautotròfia i heterotròfia, i formen comunitats robustes i diverses.
La majoria de psicròfils són bacteris (molts dels arqueobacteris) i la psicrofília es troba en molts i diversos llinatges microbians dins de grans grups. També es coneixen fongs, algues i altres eucariotes psicròfils que habiten en zones nevades i de temperatures baixes.
Els Psicròfils es caracteritzen per certes varacions a nivell cel·lular, que els confereixen l'adaptació al fred, com la composició lipídica especial de les membranes cel·lulars que les fa químicament més resistent a l'enduriment i encarcarament causat pel fred extrem. També posseeixen proteïnes ‘anticongelants' que mantenen els compartiments cel·lulars aquosos en estat líquid per protegir l'ADN fins i tot a temperatures per sota el punt de congelació.
En general s'ha considerat l'existència de dos grups psicròfils: els psicròfils "obligats", i els psicròfils "facultatius".