Ptialisme

Ptialisme,[1] sialisme,[2] hipersialosi[3] o ptialorrea[4] és un terme medical per a indicar la secreció salival exagerada.

Es un símtoma –en humans com en bestiam– entre d'altres d'intoxicació per l'inspiració de gasos mercúrics (molt comú en treballadors de les mines)[5] o per la consumició de baies i fulles de cèstrum groc i altres espècies de cèstrum.[6] o com a reacció adversa de medicaments tals com aripiprazol, clozapina, pilocarpina, ketamina, clorat de potassi, risperidona i piridostigmina.[7] També pot ser provocat per mercuri i els seus composts,[8] coure, organofosfats, arsènic, nicotina i tal·li[7] o com a reacció al al·lergogens de la processionària del pi.[9]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Ptialisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Ptialisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ «ptialisme». A: Diccionari de veterinària i ramaderia. Barcelona: TERMCAT centre de terminologia, 2013 (Diccionaris en Línia). 
  4. ↑ «Ptialisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. ↑ Conzatti, Giovanni Battista; Plans i Cannamares, Àngel (trad.). «Capítol I: sobre les malalties a què estan exposats els miners». A: Tractat de les malaties dels Artesans (pdf) (en català, traduït del llatí de morbis artificium diatriba). Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, 1713 (2019: traducció), p. 33-42. ISBN 978-84-393-9932-2. 
  6. ↑ «BVL - Stofflisten des Bundes und der Bundesländer - Pflanzenliste Einträge A-K, 2. Auflage» (en alemany). Bundesamt für Verbraucherschutz und Lebensmittelsichercheit (Ministeri federal per a la protecció dels consumidors i la seguretat alimentària). Arxivat de l'original el 2021-06-24. [Consulta: 23 juny 2021].
  7. ↑ 7,0 7,1 Brownfield, Erica. «Hypersalivation» (en anglès). Medscape, 19-05-2004. [Consulta: 24 juny 2021].
  8. ↑ Séculi i Brillas, José «El tractament de la rabia i el mercuri». Gimbernat, 1988, pàg. 307-314.
  9. ↑ «La processionària del pí». Veterinariament. [Consulta: 24 juny 2021].

Bibliografia

[modifica]
  • Armangué i Tuset, Josep. Cas de diabetis salival : ptialisme crònic permanent. Barcelona: Llibreria Catalana, 1934.