Publi Corneli Anulí
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle II  |
| Mort | valor desconegut |
| Senador romà | |
| valor desconegut – | |
| Qüestor | |
| valor desconegut – | |
| Tribú de la plebs | |
| valor desconegut – | |
| Pretor | |
| valor desconegut – | |
| Prefecte de la ciutat | |
| 196 – 199 | |
| Procònsol Àfrica | |
| 192 – | |
| Governador romà Germània Superior | |
| 176 – 178 | |
| Cònsol sufecte | |
| 174 – | |
Curator alvei Tiberis et riparum et cloacarum Urbis (en)  | |
| 174 – 176 | |
| 1r Governador romà Rècia | |
| 171 – 173 | |
| Procònsol Bètica | |
| 170 – | |
 Cònsol romà | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, militar |
| Període | Alt Imperi Romà |
| Carrera militar | |
| Rang militar | legat |
Publi Corneli Anulí (en llatí Publius Cornelius Anulinus), d'origen hispà[1] va ser un general romà al servei de l'Emperador Septimi Sever.
Va ser governador romà de la Bètica del 170 al 171, i va fer fer front a l'expedició mauritana de 171[2] amb la legio VII Gemina, que van penetrar a la província Bètica assetjant Híspalis, sent substituït per Gai Aufidi Victorí, que va governar les dues províncies hispanes.[2]
Després de la mort de Publi Helvi Pèrtinax i Didi Julià el 193 va donar suport a la candidatura de Septimi Sever com a emperador. Va derrotar a Pescenni Níger a la batalla d'Issos (194). Després va dirigir una divisió de l'exèrcit enviada per l'emperador a la regió d'Adiabene el 197. El 199 va ser nomenat cònsol de Roma.[3]
Referències
[modifica]- ↑ (castellà) Francisco Javier Navarro, El proconsulado de la Bética en el cursus honorum senatorial Arxivat 2010-04-02 a Wayback Machine.
- ↑ 2,0 2,1 (castellà) Laura Arias Ferrer, La hispania del siglo II
- ↑ Smith, William (ed.). «Anulinus, P. Conelius». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 18 novembre 2022].