Pucará (fortificació)

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Pucará
Muralles de la fortalesa de Yaino
Pucará de Tilcara, Argentina
Pucará de Quitor, Xile
Setge d'un pucará segons Felipe Guamán Poma
Plànol de la fortalesa de Collique

Pucará, o pukara, és un terme d'origen quítxua que al·ludeix a una fortificació realitzada pels aborígens de les cultures andines centrals, des de l'actual Equador fins a la Vall central xilena i el nord-oest argentí, tot i que també alguns investigadors en remarquen l'ambigüitat del terme, «perquè s'utilitza per a denominar tant fortaleses, poblats fortificats, assentaments naturals inexpugnables o llocs estratègics que controlen recursos o vies de circulació».[1][2][3]

Pucarás

[modifica]
La fona era l'arma de llarg abast estàndard entre les civilitzacions andines. En els pucarás, eren emprades des de zones de tir reforçades amb parapets i proveïdes amb projectils

l'Argentina

[modifica]
  • Pucará de Tilcara, fortalesa omaguaca i posterior llacta (poble) inca situat al Congost d'Humahuaca.
  • Pucará de Titiconte, a prop d'Iruya, província de Salta.
  • Pucará d'Aconquija, a Catamarca, prop del límit sud-oest de Tucumán.
  • Pucará de La Alumbrera, proper a Antofagasta de la Serra en la puna de Catamarca.
  • Quilmes, situat a les Valls Calchaquíes, a Tucumán.
  • Hualco, a Schaqui, província de La Rioja (Argentina).
  • Pucará de Motimo, a prop de la ciutat de Sant Isidre, a Catamarca.
  • Pucará d'Angastaco, en la confluència dels rius Calchaquí i Angastaco, a Salta.
  • Fort Tacuil, usat pels diaguites durant les guerres calchaquies.
  • El Calvari de Fort Quemado, fort inca al Departament de Santa Maria de Catamarca.
  • Tamberias de l'Inca, llacta fortificada inca situada a prop a Chilecito.
  • Pucará del Pie del Peñón de la Huerta, als voltants de La Huerta, Congost d'Humahuaca.
  • Porta de Zenta, fort inca que defensava l'entrada a Humahuaca.
  • Pucará de Volcán, fortalesa omaguaca reocupada per l'Imperi inca.
  • Pucará de Yacoraite, fort situat a prop a Yacoraite.
  • Pucará d'Hornillos, fort situat a prop a Maimará.
  • Cucho d'Ocloyas, fortí inca en les iunga de Jujuy.
  • Pucará Morado, fort probablement inca situat al nord d'Humahuaca.

Bolívia

[modifica]
  • Fort de Samaipata, edificació preinca, utilitzada pels inques, situada a pocs quilòmetres del poble de Samaipata, en la província de Florida, departament de Santa Cruz.
  • El Saire, jaciment arqueològic de Tarija, de possible origen preinca i de probable ús posterior dels inques.
  • Cuscotuyo, llacta fortificada inca construïda a la zona fronterera contra els guaranís.
  • Pucará de Pasorapa, fortalesa inca situada a prop a Pasorapa.
  • Ixiamas, d'origen preinca, fortalesa que va fer de baluard inca en la seua incursió per la selva.
  • Las Piedras, de possible origen preinca, fort utilitzat pels inques, marca incursions cap a l'est de la selva.
  • Pucará Comisario, fort caranga situat a prop de Nevado Sajama.

Xile

[modifica]

Equador

[modifica]
  • Pucará de Rumicucho, fort inca situat a la parròquia de San Antonio de Pichincha.
  • Pucará de Quitoloma, fortalesa inca propera al poble del Quinche, província de Pichincha. És la fortificació millor coneguda del conjunt Pambamarca.
  • Churopucará Grande, fortalesa inca a la serra de Cotopaxi.
  • Pucará d'Achupallas, fortalesa inca a prop del conjunt Pambamarca.

Perú

[modifica]
  • Puca Pucara, fort cerimonial situat a prop del Cusco.
  • Fortalesa d'Acaray, a la vall de Huaura.
  • Paramonga, fortalesa chimor i posterior llacta inca a la vall de Fortalesa.
  • Tunanmarca, fortalesa huanca a la Vall del Mantaro.
  • Pañamarca, fortalesa mochica al sud fronterer de Nepeña.
  • Fortalesa de Yaino, fortalesa recuay situada en les altures de Pomabamba.
  • Mama-Huallaringa, fort erigit per poblacions costaneres a la vall del Rímac.
  • Saltur, fortalesa chimor a la vall del Lambayeque.
  • Cerro Guitarra, enorme fortalesa situada a prop de Motupe.
  • San Idelfonso, una de les majors fortaleses mochiques en fase final.
  • Cerro Chepén, baluard cajamarca en la seua expansió cap a Moche.
  • Tantarica, fortalesa chimor a la frontera amb els pobles de Cajamarca.
  • Chanquillo, temple fortificat amb muralles concèntriques i torrasses.
  • Kiske, fortí situat en un vessant rocós a Nepeña.
  • Cerro Bitín, fortalesa situada a l'entrada de la vall de Virú.
  • Huaca Choloque, fort wari-mochica.
  • Cerro Arena, fortalesa chimor situada en una pampa als afores de Chaparrí.
  • Jotoro, fortalesa chimor que dominava la vall de Motupe.
  • Fortalesa d'Ancón, fortalesa sobre un turó arenós a Ancón.
  • Huancarpon, fortalesa recuay situada a la Vall de Nepeña.
  • Fortalesa de Collique, fortalesa i capital colli.
  • Cerro Lurigancho, fort de l'època formativa andina, a San Juan de Lurigancho.
  • Cuncachuco, fort del període formatiu andí a la vall del Rímac que continuà habitat fins a l'època inca.
  • Ungará, fortalesa i presumpta capital huarca situada a la vall de Cañete.
  • Tajahuana, extensa fortalesa i presumpta capital paracas.
  • Pucarumi, fortalesa de l'Altiplà andí a prop de Nicasio.
  • Fortalesa de Trinchera, a prop de Patambuco.
  • Mata Castillo, fortí a Ancash.
  • Amato, fort de l'Intermedi Primerenc a la vall d'Acarí.
  • Osconta, llacta fortificada inca situada a Lucanas.
  • Quirihuac, fort chimor a la vall de Moche.
  • Cerro Cumbray, fort chimor a prop a Simbal.
  • Cerro Colorado, fort situat a l'entrada de la vall de Huaura.
  • Fortalesa de Huambacho, fort situat a l'entrada de la Vall de Nepeña.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Bustos Zúñiga, Camila. «Grupos originarios, patrimonio cultural y turismo indígena en el desierto de Atacama (Chile)». A: Turismo y Patrimonio, entramados narrativos (en espanyol). Tenerife: Asociació Canària d'Antropologia, p. 305. ISBN 978-84-88429-15-5. 
  2. ↑ Imbelloni, José. «Elementos lingüísticos de Oceanía en el Quechua». A: Palavecino, E.. biblio (en espanyol). Buenos Aires: La Esfinge indiana; El Ateneo, 1926, p. 335-349. 
  3. ↑ Ruiz, Marta; Albeck, María Ester «El fenómeno pukara visto desde la puna jujeña (en espanyol)». Estudios Atacameños, 12, 1995-1996, pàg. 83-95.