Pueblo de Taos

No s'ha de confondre amb Taos Pueblo.

Taos
t’óynemą

Juan Mirabal
Tipus	pueblo ^(en)
Població total	4.500 (2010)[1]
Llengua	Taos, anglès
Religió	Cristianisme, religió pueblo
Grups relacionats	hopi, picuris, isleta
Superfície	19,01 ha
Geografia
Originari de	Comtat de Taos (Nou Mèxic)
Estat	Estats Units d'Amèrica
Regions amb poblacions significatives
EUA ( Nou Mèxic)
Coordenades	36° 26′ 20″ N, 105° 32′ 30″ O / 36.43889°N,105.54167°O / 36.43889; -105.54167
Lloc web	taospueblo.com

Infotaula edifici Pueblo de Taos
Poble de Taos
Nom en la llengua original	(en) Taos Pueblo
Dades
Tipus	ciutat
Arquitecte	indis Pueblo
Cronologia
	setge del Pueblo de Taos
Característiques
Estil arquitectònic	Precolombí Anasazi
Material	tova marró vermellosa
Superfície	Patrimoni de la Humanitat: 19,01 ha
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Comtat de Taos (Nou Mèxic)
36° 26′ 20″ N, 105° 32′ 30″ O / 36.43889°N,105.54167°O / 36.43889; -105.54167
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data	1992 (16a Sessió), Criteris PH: (iv)
Identificador	492rev
Listed on the New Mexico State Register of Cultural Properties ^(en)
Data	13 març 1972
Lloc inscrit al Registre Nacional de Llocs Històrics
Tipus	districte
Data	15 octubre 1966
Identificador	66000496
Indret Històric Nacional
Data	9 octubre 1960
Lloc web	taospueblo.com

El poble de Taos el 1941

El pueblo de Taos (del tiwa tua-toh, "el nostre poble") és una tribu ameríndia dels Estats Units reconeguda federalment de parla tiwa (del grup kiowa-tano) i cultura pueblo que viu a Nou Mèxic, on disposa d'una reserva índia.

Demografia

Segons dades de la Bureau of Indian Affairs del 1995, hi havia 2.266 taos apuntats al rol tribal, però segons el cens dels Estats Units del 2000 hi havia registrats 2.581 individus. El municipi de Taos (al comtat de Taos, Nou Mèxic) té un territori de 95.000 acres (384 km²) i 4.700 habitants, dels quals només el 4,11% són amerindis i 54,34% són hispans.

Etimologia

En dialecte Taos, el pueblo és conegut com "la vila" ja sigui tə̂otho "en la vila" (tə̂o- "vila" + -tho "en") o tə̂obo "cap a la vila" (tə̂o- "vila" + -bo "cap a"). El mateix nom del pueblo és ȉałopháymųp’ȍhə́othə̀olbo "a la boca del canó de salze vermell" (o ȉałopháybo "en els salzes vermells" per abreviar);^[2] No obstant això, aquest nom és més comunament utilitzat en contextos cerimonials i és menys freqüent en la parla quotidiana.

La idea que l'espanyol Taos ve de tao "creu de l'orde de Sant Joan dels Cavallers" (del grec tau) és poc probable.^[3]

Curiositats

El poble té aproximadament uns 1000 anys d'antiguitat. La seva arquitectura és única, basada en complexos residencials de tova marró vermellós. Aquestes estructures primitives han canviat molt poc en el transcurs de la llarga història del poble.

Els indis Taos són una de les comunitats poblo més secretistes i geloses de les seves tradicions. El caràcter de Taos com a llar d'una de les últimes comunitats índies que romanen aferrades a la seva identitat ancestral, la seva rellevància històric-arqueològica i la seva singular arquitectura van motivar la inclusió del poble en la llista del Patrimoni Mundial de la Humanitat per la Unesco en 1992.

Història

Abans del contacte

La majoria dels arqueòlegs creuen que els indis Taos, juntament amb altres indis pueblo es van establir al llarg del riu Grande emigrant de la regió de Four Corners.^[4] Els habitatges d'aquesta regió van ser habitades pels antics Pueblo (Anasazi), i una llarga sequera a la zona a finals del segle xiii podria haver causat el seu desplaçament cap al riu Grande, on el proveïment d'aigua era més segur.

Al llarg dels seus primers anys, el poble de Taos ser un punt central del comerç entre les poblacions natives al llarg del riu Grande i els seus veïns al nord-est, les tribus de les planures. El pueblo Taos celebrava una fira cada tardor després de la collita agrícola.^[5]

Després del contacte

Els primers visitants espanyols arribaren a Taos en 1540 com a membres de l'expedició de Francisco Vásquez de Coronado, que van passar per molts dels pobles de Nou Mèxic a la recerca de les llegendàries Set Ciutats d'Or. Al voltant de 1620 s'hi va construir la primera església catòlica al poble, San Gerónimo de Taos. Els informes de l'època indiquen que els nadius de Taos es van resistir a la construcció de l'església i a la imposició de la religió catòlica. Al llarg de la dècada de 1600, les tensions culturals van créixer entre les poblacions natives del sud-oest i l'augment de la presència espanyola. Taos no va ser l'excepció, i cap al 1660 els nadius van matar el sacerdot resident i va destruir l'església. Només diversos anys després de la seva reconstrucció, va començar la revolta pueblo de 1680 i els indis Taos destruïren novament San Geronimo i van matar dos sacerdots.^[5]

Pels voltants del segle xviii, San Gerónimo de Taos estava en construcció per tercera vegada, i les relacions entre espanyols i natius del poble fou amistosa durant un breu període, ja que tots dos grups van trobar un enemic comú en la invasió dels utes i comanxes. La resistència al catolicisme i a la cultura espanyola era encara forta. Tanmateix, els ideals religiosos espanyols i les pràctiques agrícoles es van obrir camí subtilment en la comunitat de Taos, en gran part durant aquesta època d'augment de cooperació entre els dos grups culturals.^[5]

Nou Mèxic es va convertir formalment en un territori dels Estats Units el 1847 amb la signatura del Tractat de Guadalupe-Hidalgo, però va esclatar una revolta al pueblo de Taos dirigida pel mexicà Pablo Montoya i pel líder taos Tomasito, que encapçalaren una força conjunta de mexicans i amerindis que no volien formar part dels Estats Units. Aconseguiren assassinar al governador Charles Bent i altres, i van marxar cap a Santa Fe, però van ser finalment sotmesos després d'haver-se refugiat a la malmesa Església de la Missió de San Gerónimo. Les tropes nord-americanes van bombardejar l'església, matant o capturant als revoltats i en destruïren l'estructura física. Al voltant de 1850 va ser construïda una nova església de la missió prop de la porta oest del pueblo. Les ruïnes de l'església original i la construïda en 1850 són encara visibles dins de la paret del pueblo avui.^[5] "The Padre of Isleta", Anton Docher va servir com a sacerdot primer a Taos abans de passar una llarga temporada a Isleta.^[6]

En 1924-25 llur cultura fou estudiada per Carl Jung qui va visitar el poble liderat per Ochwiay Biano.

Galeria d'imatges

• 
  Nova església de Pueblo de Taos, en 1941.
• 
  Nova església de Pueblo de Taos, en 2005.
• 
  Vista detallada de les habitacions tradicionals de Pueblo de Taos, en 2005.
• 
  Cementiri tradicional davant les ruïnes de l'antiga església, en 2007.
• 
  Habitacions tradicionals de Pueblo de Taos, en 2007.

Referències

1. Taula del cens dels EUA, 2010
2. Sturtevant, William C. Handbook of North American Indians, Volume 9: Southwest. Government Printing Office, 1978, p. 267. ISBN 9780160045776 [Consulta: 10 desembre 2012]. 
3. Jones, William. (1960). Origin of the place name Taos. Anthropological Linguistics, 2 (3), 2–4; Trager, George L. (1960). The name of Taos, New Mexico. Anthropological Linguistics, 2 (3), 5–6.
4. «Pueblo de Taos». National Geographic Society. Arxivat de l'original el 2010-11-21. [Consulta: 10 desembre 2012].
5. «Taos Pueblo». National Park Service. [Consulta: 10 desembre 2012].
6. Leo Crane. Desert Drums: The Pueblo Indians of New Mexico, 1540–1928. Rio Grande Press, 1972.

Bibliografia

• Bodine, John J. Taos Pueblo: A Walk Through Time. Tucson: Rio Nuevo Publishers, 1996. ISBN 9781887896955. 
• Wenger, Tisa Joy. We Have a Religion: The 1920s Pueblo Indian Dance Controversy and American Religious Freedom. University of North Carolina Press, 2009. ISBN 9780807832622. 

Enllaços externs

• Taos Pueblo a Thousand of years of tradition (anglès)
• «Taos Blue Lake» (en anglès). Sacred Land Film Project. [Consulta: 15 maig 2013].