Purina
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 120,043596 Da |
| Epònim | orina |
| Trobat en el tàxon | |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₅H₄N₄ |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Punt de fusió | 214 °C |
Les purines són uns compostos orgànics bicíclics, és a dir, formats per dos anells units entre si. D'aquests anells, l'un té tres àtoms de carboni i dos de nitrogen i l'altre en té quatre de carboni i dos de nitrogen. Dos dels àtoms de carboni són comuns als dos anells.
Dues de les bases nitrogenades dels àcids nucleics, l'adenina i la guanina, són purines.[1]
En l'ADN, aquestes bases, per mitjà d'enllaços de pont d'hidrogen, s'uneixen amb les seues complementàries: la timina i la citosina, que són pirimidines.
| Purina | Pirimidina |
|---|---|
| A | T |
| G | C |
En l'ARN, la complementària de l'adenina és l'uracil i no la timina.
| Purina | Pirimidina |
|---|---|
| A | U |
| G | C |
Quan les purines són metabolitzades es degraden en àcid úric que, si cristal·litza en les articulacions, pot provocar gota.
La pèrdua de guanina o adenina per l'eliminació de l'enllaç glucosídic entre la base i la desoxirribosa, és una lesió de l'ADN que s'anomena despurinització.
Etimologia
[modifica]El mot purine (pura urina)[2] fou definit per Emil Fischer en 1884.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Centelles i Serra, Josep Joan. Estructura de compostos orgànics i biomolècules. Edicions Universitat Barcelona, 2010, p. 215. ISBN 8447534278.
- ↑ McGuigan, Hugh. An Introduction To Chemical Pharmacology. P. Blakiston's Sons & Co., 1921, p. 283. Arxivat 16 April 2020[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ Fischer, Emil «Ueber die Harnsäure. I.». Berichte der Deutschen Chemischen Gesellschaft, 17, 1884, pàg. 328–338. DOI: 10.1002/cber.18840170196.
Vegeu també
[modifica]
| Àcids nucleics | Alcaloides | Aminoàcids | Carbohidrats | Carotenoides | Cofactors enzimàtics | Esteroides | Flavonoides | Glicòsids | Lípids | Pèptids | Policètids | Tetrapirrols | Terpens | ||
| Anàlegs d'àcids nucleics: | Tipus d'àcids nucleics | Anàlegs d'àcids nucleics : |
| Bases nitrogenades: | Adenina | Timina | Uracil | Guanina | Citosina | Purina | Pirimidina | |
|---|---|---|
| Nucleòsids: | Adenosina | Uridina | Guanosina | Citidina | Desoxiadenosina | Timidina | Desoxiguanosina | Desoxicitidina | |
| Nucleòtids: | AMP | UMP | GMP | CMP | ADP | UDP | GDP | CDP | ATP | UTP | GTP | CTP | AMPc | GMPc | ADPRc | |
| Desoxinucleòtids: | dAMP | TMP | dGMP | dCMP | dADP | TDP | dGDP | dCDP | dATP | TTP | dGTP | dCTP | |
| Àcids ribonucleics: | ARNm | ARNt | ARNr | ARNn | ARNnc | ARNmi | |
| Àcids desoxiribonucleics: | ADMmt | ADNc | |
| Anàlegs d'àcids nucleics: | AGN | APN | ATN | Morfolí | ARNin | |
| Seqüències: | Plasmidi | Còsmid | CAB | CAH | Cromosoma | Oligonucleòtid | |
