Purpureocillium lilacinum

Infotaula d'ésser viuPurpureocillium lilacinum Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Bolet
[[Fitxer:|Ecologia|35px]]

Fong nematòfag

Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegneFungi
ClasseSordariomycetes
OrdreHypocreales
FamíliaOphiocordycipitaceae
GènerePurpureocillium
EspèciePurpureocillium lilacinum Modifica el valor a Wikidata
Luangsa-ard, Hywel-Jones, Houbraken & Samson (2011)
Tipus taxonòmicPurpureocillium lilacinum
Nomenclatura
BasiònimPenicillium lilacinum Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
  • Paecillium Luangsa-ard, Hywel-Jones & Samson nom. prov. (2007)[1]
  • Penicillium lilacinum Thom (1910)
  • Penicillium amethystinum Wehmer (1923)
  • Spicaria rubidopurpurea Aoki (1941)

Paecilomyces lilacinus (Thom) Samson (1974)[2]

Purpureocillium lilacinum és una espècie de fongs filamentosos dins la família Ophiocordycipitaceae dins el gènere Purpureocillium, un fong comú sapròfit. S'ha aïllat de molts hàbitats incloent sòls cultivats i no cultivats, boscos, prats, deserts, sediments, estuaris i insectes. A més s'ha detectat en la rizosfera de molts cultius. El seu rang de temperatures on creix és ampli i l'òptim és entre 26 a 30 °C. també té un ampli rang de pH i pot créixer en molts substrats.[3][4] P. lilacinum mostra resultats prometedors en el control biològic de les plagues en concret dels nematodes de les arrels.

Taxonomia i filogènia

[modifica]

L'espècie va ser descrita pel micòleg Charles Thom el 1910, sota el nom de Penicillium lilacinum.[5] Taxonomic synonyms include Penicillium amethystinum Wehmer and Spicaria rubidopurpurea Aoki.[2] El 1974, Charles Thom va transferir-lo al gènere Paecilomyces.[3] A la dècada del 2000 es va veure que no era un gènere monofilètic,[6] i que els seus parents és propers eren Paecilomyces nostocoides, Isaria takamizusanensis iNomuraea atypicola.[7] Es va crear un nou gènere: Purpureocillium. El nom del gènere es refereix als conidis porpra.[8]

Descripció

[modifica]

Purpureocillium lilacinum forma un miceli dens que dona lloc a conidiòfors. Les hifes vegetatives tenen les parets llises (hialines) i fan 2.5–4.0 µm d'amplada.

Purpureocillium lilacinum és molt adaptable depenent de la disponibilitat de nutrients en el seu ambientpot ser un fong entomopatogen,[9][10][11] micoparàsit,[12] sapròfit,[13] o nematòfag.

Patogen en humans

[modifica]

Purpureocillium lilacinum és una causa infreqüent de malaltia en humans.[14][15] La majoria dels casos es donen en pacients amb el sistema immunitari afectat o en implants de lents intraoculars.[16][17]

Agent de biocontrol

[modifica]
P. lilacinum usat contra Meloidogyne incognita.

Els nematodes paràsits de les plantes causen pèrdues econòmiques significatives. Purpureocillium lilacinum es va observar en ous de nematodes l'any 1966[18] i en ous de Meloidogyne incognita al Perú.[19] De vegades els fongs aïllats que funcionen in vitro o en hivernacle no ho fan en el camp.[20]

S'han estudiat molts enzims produïts per P. lilacinum per estudiar l'eficàcia en el biocontrol.

Micotoxines

[modifica]

La paecilotoxina és una micotoxina aïllada d'aquest fong.[21]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Purpureocillium lilacinum
  1. ↑ Domsch KH, Gams W, Anderson T-H. Compendium of Soil Fungi. 2a edició. Lubrecht & Cramer Ltd, 2007, p. 322. ISBN 978-3-9803083-8-0. 
  2. ↑ 2,0 2,1 «Paecilomyces lilacinus (Thom) Samson 1974». MycoBank. International Mycological Association. [Consulta: 17 juliol 2011].
  3. ↑ 3,0 3,1 Samson RA. «Paecilomyces and some allied hyphomycetes». Studies in Mycology. Centralbureau voor Schimmelcultures [Baarn], 6, 1974, pàg. 58.
  4. ↑ Anderson T-H, Domsch KH, Gams W.. Compendium of Soil Fungi. Lubrecht & Cramer Ltd, 1995. ISBN 3-9803083-8-3. 
  5. ↑ Thom C. Bulletin of the Bureau of Animal Industry US Department of Agriculture, 118, 1910, pàg. 73.
  6. ↑ Inglis PW, Tigano MS. «Identification and taxonomy of some entomopathogenic Paecilomyces spp. (Ascomycota) isolates using rDNA-ITS Sequences» (PDF). Genetics and Molecular Biology, 29, 1, 2006, pàg. 132–6.
  7. ↑ Sung G-H, Hywel-Jones NL, Sung J-M, Luangsa-ard JJ, Shrestha B, Spatafora JW. «Phylogenetic classification of Cordyceps and the clavicipitaceous fungi». Studies in Mycology, 57, 1, 2007, pàg. 5–59. DOI: 10.3114/sim.2007.57.01. PMC: 2104736. PMID: 18490993.
  8. ↑ Luangsa-Ard J, Houbraken J, van Doorn T, Hong SB, Borman AM, Hywel-Jones NL, Samson RA. «Purpureocillium, a new genus for the medically important Paecilomyces lilacinus». FEMS Microbiology Letters, 321, 2, 2011, pàg. 141–9. DOI: 10.1111/j.1574-6968.2011.02322.x. PMID: 21631575.
  9. ↑ Rombach MC, Aguda RM, Shepard BM Roberts DW. «Infection of rice brown planthopper, Nilaparvata lugens (Homoptera: Delphacidae), by field application of entomopathogenic hyphomycetes (Deuteromycotina)». Environmental Entomology, 15, 5, 1986, pàg. 1070–3. ISSN: 0046225X.
  10. ↑ Marti GA, Lastra CC, Pelizza SA, García JJ. «Isolation of Paecilomyces lilacinus (Thom) Samson (Ascomycota: Hypocreales) from the Chagas disease vector, Triatoma infestans Klug (Hemiptera: Reduviidae) in an endemic area in Argentina». Mycopathologia, 162, 5, 2006, pàg. 369–72. DOI: 10.1007/s11046-006-0072-3. PMID: 17123036.
  11. ↑ Fiedler Ż, Sosnowska D. «Nematophagous fungus Paecilomyces lilacinus (Thom) Samson is also a biological agent for control of greenhouse insects and mite pests». BioControl, 52, 4, 2007, pàg. 547–8. DOI: 10.1007/s10526-006-9052-2.
  12. ↑ Gupta SC, Leathers TD, Wicklow DT. «Hydrolytic enzymes secreted by Paecilomyces lilacinus cultured on sclerotia of Aspergillus flavus» (PDF). Applied Microbiology and Biotechnology, 39, 1, 1993, pàg. 99–103. Arxivat de l'original el 2012-04-25. hdl:10113/25102 [Consulta: 19 gener 2013].
  13. ↑ Tigrano-Milani MS, Carneiro RG, de Faria MR, Frazão HS, McCoy CW. «Isozyme characterization and pathogenicity of Paecilomyces fumosoroseus and P. lilacinus to Diabrotica speciosa (Coleoptera: Chrysomelidae) and Meloidogyne javanica (Nematoda: Tylenchidae)». Biological Control, 5, 3, 1995, pàg. 378–82. DOI: 10.1006/bcon.1995.1044.
  14. ↑ Saberhagen C, Klotz SA, Bartholomew W, Drews D, Dixon A. «Infection due to Paecilomyces lilacinus: a challenging clinical identification». Clinical and Infectious Diseases, 25, 6, 1997, pàg. 1411–3. DOI: 10.1086/516136. PMID: 9431388.
  15. ↑ Westenfeld F, Alston WK, Winn WC. «Complicated soft tissue infection with prepatellar bursitis caused by Paecilomyces lilacinus in an immunocompetent host: case report and review». Journal of Clinical Microbiology, 34, 6, 1996, pàg. 1559–62. PMC: 229063. PMID: 8735119.
  16. ↑ O'Day DM «Fungal endophthalmitis caused by Paecilomyces lilacinus after intraocular lens implantation». American Journal of Ophthalmology, 83, 1, 1977, pàg. 130–1. PMID: 299984.
  17. ↑ Pettit TH, Olson RJ, Foos RY, Martin WJ «Fungal endophthalmitis following intraocular lens implantation. A surgical epidemic». Archives of Ophthalmology, 98, 6, 1980, pàg. 1025–39. PMID: 7190003.
  18. ↑ Lysek H. «Study of biology of geohelminths. II. The importance of some soil microorganisms for the viability of geohelminth eggs in the soil». Acta Universitatis Palackianae Olomucensis, 40, 1996, pàg. 83–90.
  19. ↑ Jatala P, Kaltenbach R, Bocangel M. «Biological control of Meloidogyne incognita acrita and Globodera pallida on potatoes». Journal of Nematology, 11, 1979, pàg. 303.
  20. ↑ Gomes Carniero RMD, Cayrol J. «Relationship between inoculum density of the nematophagous fungus Paecilomyces lilacinus and control of Meloidogyne arenaria on tomato». Revue Nématologique, 14, 4, 1991, pàg. 629–34.
  21. ↑ Mikami Y, Yazawa K, Fukushima K, Arai T, Udagawa S, Samson RA. «Paecilotoxin production in clinical or terrestrial isolates of Paecilomyces lilacinus strains». Mycopathologia, 108, 3, pàg. 195–9. DOI: 10.1007/BF00436225. PMID: 2615806.

Bibliografia

[modifica]
  • Stirling GR, West LM. «Fungal parasites of root-knot nematode eggs from tropical and sub-tropical regions of Australia». Australasian Plant Pathology, 20, 4, 1991, pàg. 149–54. DOI: 10.1071/APP9910149.
  • Bonants PJM, Fitters PFL, Thijs H, den Belder E, Waalwijk C, Henfling JWDM. «A basic serine protease from Paecilomyces lilacinus with biological activity against Meloidogyne hapla eggs». Microbiology, 141, Pt 4, 1995, pàg. 775–84. DOI: 10.1099/13500872-141-4-775. PMID: 7773385.
  • Khan A, Williams KL, and Nevalainen HKM. «Effects of Paecilomyces lilacinus protease and chitinase on the eggshell structures and hatching of Meloidogyne javanica juveniles». Biological Control, 31, 3, 2004, pàg. 346–52. DOI: 10.1016/j.biocontrol.2004.07.011.
  • Money NP.. Molecular genetics of host-specific toxins in plant disease. Netherlands: Kluwer Academic Publishers, 1998, p. 261–71.