Pèrlids
Perlidae  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Plecoptera |
| Família | Perlidae Latreille, 1802 |
| Subfamílies | |
.svg){kind=icon}
Els pèrlids o perles (Perlidae) constitueixen una família d'insectes i la més ben coneguda dels plecòpters.[1][2]
Descripció
[modifica]- Les nimfes d'algunes espècies poden assolir grans dimensions (de fins a gairebé 4 cm en el cas de Perla marginata).
- Els estadis nimfals una mica avançats es poden distingir clarament de les altres famílies de plecòpters per la presència de traqueobrànquies a les bases de les potes.[1][3]
Reproducció
[modifica]Els adults emergeixen durant l'estiu i poden viure entre 1 i 3 anys.[4]
Alimentació
[modifica]Totes les espècies d'aquesta família són depredadores actives de tota classe d'invertebrats de mida inferior a la seva, encara que pertanyin a la mateixa espècie.[1][4]
Hàbitat i distribució geogràfica
[modifica]Es troben àmpliament distribuïts als rius i rierols de l'hemisferi nord, amb uns pocs gèneres que s'estenen cap a l'hemisferi sud (Àfrica, Sud-amèrica i Nova Zelanda).[3][5][4]
Subdivisions
[modifica]Se subdivideix en diversos gèneres, molts d'ells agrupats en dues subfamílies:
- Acroneuriinae
- Acroneuriini
- Acroneuria
- Attaneuria (Attaneuria ruralis)
- Beloneuria
- Brahmana
- Calineuria
- Caroperla (Caroperla pacifica)
- Doroneuria
- Eccoptura (Eccoptura xanthenes)
- Gibosia
- Flavoperla
- Hansonoperla
- Hesperoperla
- Kalidasia (Kalidasia radiata)
- Kiotina
- Mesoperla (Mesoperla crucigera)
- Nakaharia
- Niponiella (Niponiella limbatella)
- Nirvania (Nirvania pertristis)
- Perlesta
- Perlinella
- Schistoperla
- Sinacroneuria
- Xanthoneuria
- Anacroneuriini
- Acroneuriini
- Perlinae
- Incertae sedis
Costums
[modifica]Tenen un comportament força nerviós, poden realitzar desplaçaments a contracorrent molt importants i els adults són atrets per les fonts de llum. En aigües calmes, mouen llurs cossos amunt i avall per mantindre la circulació de l'oxigen de l'aigua a través de les brànquies.[1][4]
Observacions
[modifica]Són molt sensibles a la manca d'oxigen dissolt a l'aigua. Si se'ls priva d'aigua corrent en un recipient de dimensions reduïdes (com un pot o una safata), és molt fàcil que morin al cap de pocs minuts. Això els fa especialment sensibles a la contaminació i els atorga un valor destacat com a indicadors de la qualitat de l'aigua.[1][4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 J. Ortiz i M. Ordeix (ed.), 2009: Espiadimonis, nàiades, sabaters i cuques de capsa. Els macroinvertebrats dels rius i zones humides de Catalunya. Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis - Museu Industrial del Ter i Eumo Editorial. Manlleu i Vic. Pàg. 55-56. ISBN 978-84-9766-357-1
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 Tree of Life (anglès)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Perlidae (Family)» (en anglès). ZipcodeZoo.com. Arxivat de l'original el 14 d’abril 2012. [Consulta: 6 d’octubre 2011].
- ↑ GBIF (anglès)
- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ Catalogue of Life[Enllaç no actiu] (anglès)
Bibliografia
[modifica]- Baumann, R.W., 1982. Plecoptera. A: Parker, S.P., Synopsis and Classification of Living Organisms, vol. 2. McGraw-Hill. Nova York: 389-393.
- Grimaldi, D.; Engel, M. S. Evolution of the Insects (en anglès). Cambridge University Press, 2005. ISBN 9780521821490.
- Merritt i Cummins, 1996: An Introduction to the Aquatic insects of North America. 3a edició. Kendall Hunt. Dubuque, Iowa.
- Sivec, I., B. P. Stark i S. Uchida, 1988. Synopsis of the world genera of Perlinae (Plecoptera: Perlidae). Scopolia 16: 1-66.
- Stark, B. P. i A. R. Gaufin, 1976. The nearctic genera of Perlidae (Plecoptera). Misc. Publ. Entomol. Soc. Amer. 10: 1-80.
- Voshell, J.R., 2002: A Guide to Common Freshwater Invertebrates of North America. McDonald and Woodward. Blacksburg, Virgínia.
- Zwick, P. Insecta: Plecoptera: phylogenetisches System und Katalog (en alemany). Walter de Gruyter, 1973. ISBN 9783110045512.
