Pyrola chlorantha ![]() | |
---|---|
![]() ![]() | |
Planta | |
Tipus de fruit | càpsula ![]() |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Ericales |
Família | Ericaceae |
Gènere | Pyrola |
Espècie | Pyrola chlorantha ![]() Sw. |
La pírola de flor verda[1] (Pyrola chlorantha) és una espècie de la família de les ericaceae, dins de la subfamília Pyroloideae (que segons algunes flores de referència als Països Catalans o a la Península Ibèrica segueix tenint la categoria de família Pirolàcies).[2][3]
Tija de fins a 30 cm, amb fulles basals oblongo-ovades que tenen dents arrodonides, verd pàl·lid per sobre i més fosc per sota; el pecíol més és llarg que el limbe. Flors verd groguenques, àmpliament acampanades, de 8-12 mm de diàmetre, en una inflorescència espiciforme terminal que pot portar fins unes 10 flors. Estil més llarg que els pètals. Floreix a final de primavera i a l'estiu.[2][3]
Les píroles viuen en boscos humits, amb sòl humífer. És una espècie parcialment saprofítica que pot fer la fotosíntesi per obtenir energia de la llum del sol, però també alimentar-se de l'humus del sòl a través de micorrizes amb els fongs del subsòl. Aquest fenomen s'anomena mixotrofisme.[2]
És una espècie de distribució boreal i montana que viu gairebé tot Europa, Àsia i N d'Amèrica. A la Península Ibèrica es pot trobar en boscos humits, entre 700-1800 m, principalment pinedes de pi roig dels Pirineus i muntanyes del nord-est peninsular.[3]
Pyrola chlorantha va ser descrita el 1810 per Peter Olof Swartz i publicat a Kongl. Vetenskaps Academiens Nya Handlingar.
Als Països Catalans viuen altres espècies semblants de píroles que es poden confondre amb aquesta: