Pyrola minor | |
---|---|
Planta | |
Tipus de fruit | càpsula |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Ericales |
Família | Ericaceae |
Gènere | Pyrola |
Espècie | Pyrola minor L., 1753 |
La pírola petita[1] (Pyrola minor) és una espècie de la família de les ericaceae, dins de la subfamília Pyroloideae (que segons algunes flores de referència als Països Catalans o a la Península Ibèrica segueix tenint la categoria de família Pirolàcies).[2][3]
És una petita herba que pot fer aproximadament un pam d'alçada, amb fulles arrodonides o ovades que tenen dents arrodonides; el pecíol és més curt que el limbe. Flors blanques o rosades, pèndules, amb l'estil d'1 o 2 mm, sensiblement més curt que la pírola de flor verda. Surten en una inflorescència espiciforme terminal que pot portar entre 4 a 18 floretes. Floreix entre finals de primavera i l'estiu.[2]
Les píroles viuen en boscos humits, amb sòl humífer. És una espècie parcialment saprofítica que pot fer la fotosíntesi per obtenir energia de la llum del sol, però també alimentar-se de l'humus del sòl a través de micorrizes amb els fongs del subsòl. Aquest fenomen s'anomena mixotrofisme.[2]
És una espècie que es pot trobar àmpliament distribuïda per tot l'hemisferi Nord, a Europa, Àsia i N d'Amèrica. A la Península Ibèrica viu en boscos humits, entre 900 i 2100 m, principalment de coníferes als Pirineus, serralada Cantàbrica, Sistema Central i Ibèric.[2]
Pyrola minor fou descrita el 1753 per Carl von Linné a "Species Plantarum"
Als Països Catalans viuen altres espècies semblants de píroles que es poden confondre amb aquesta: