Píxide (litúrgia)

Píxide de plata daurada (8 x 8,5 cm.) de fabricació aquitana o espanyola en el segle XV.

Un Píxide es, segons la Reial Acadèmia Espanyola al recipient petit, amb forma de pot o caixa, utilitzat per institucions cristianes com instrument de la litúrgia eucarística.[1][2][3]

La paraula procedeix del llatí: pyxis, que al seu torn va tenir el seu origen en el terme grec, πυξίς (capseta) i que a la Grècia Clàssica donava nom al recipient conegut com «pixis o píxide», usat per a guardar cosmètics (afaitis, pomades) o adorns (joies, granadures).[4][5]

Història

[modifica]

A l'antiguitat es va desenvolupar a Orient el costum de suspendre un recipient en forma de colom (grec: peristerion, llatí: peristerium) sobre l'altar, que s'utilitzava com a dipòsit del Santíssim Sagrament. Aquest costum és esmentat per Gregori de Tours a la seva Vida de Sant Basili, i en diversos documents francesos antics. El costum probablement va arribar a França des d'Orient; no sembla haver existit mai a Itàlia.[6]

Encara es poden trobar exemples d'aquesta pràctica en ús avui dia; per exemple, a la catedral de la Dormició de Moscou.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «píxide». Diccionario de la lengua española. Real Academia Española (castellà).
  2. Sánchez García, Francisco José. «Análisis de materiales». A: El léxico religioso en los diccionarios de la Real Academia Española (en castellà). Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2009, p. 159. ISBN 9788447533190. 
  3. Aldazábal, José. Vocabulario básico de liturgia (en castellà). Centro De Pastoral Liturgic, 2002, p. 102. ISBN 9788474673722. 
  4. ; Borrás; Fatás Cabeza Diccionario de Términos de Arte. Madrid: Anaya, 1993, p. 260. ISBN 84-7838-388-3. 
  5. Caro Bellido, Antonio. Diccionario de términos cerámicos y de alfarería. Cádiz: Agrija Ediciones, 2008, p. 196. ISBN 84-96191-07-9. 
  6. Catholic History (March 1997), "Dove. Symbol of the Holy Ghost", The Seraph, vol. XVII No. 7, <http://friarsminor.org/xvii7-2.html>. Consulta: 1r agost 2007