Qadí Zada al-Rumí

Mawlānā ^(en)
Qadí Zada al-Rumí

Mausoleu de Qadi Zada a la necròpolis de Shah-i-Zinda (Samarcanda).
Nom original	(ota) صلاح الدين موسی پاشا بن محمد بن محمود رومى
Biografia
Naixement	c. 1364 Bursa (Imperi Otomà)
Mort	c. 1436 (71/72 anys) Samarcanda (Imperi Timúrida)
Sepultura	Shah-i-Zinda ^39° 39′ 45″ N, 66° 59′ 16″ E / 39.66262°N,66.9878781°E / 39.66262; 66.9878781
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques i astronomia
Ocupació	matemàtic, astrònom
Ocupador	Observatori d'Ulugh Beg
Alumnes	Ulugh Beg i Ali Qushjí

Qadí Zada al-Rumí (turc otomà: صلاح الدين موسی پاشا بن محمد بن محمود رومى) (Bursa, c. 1364 - Samarcanda, c. 1436), de nom complet مولانا صلاح الدين موسی پاشا بن محمد بن محمود رومى (Maulana Salah al-Din Musa Pasha bin Muhammad bin Mahmoud Rumi), va ser un astrònom i matemàtic de l'Edat d'or de l'islam.

Vida i obra

La se va kunya, Qadí Zada, vol dir fill del jutge i la seva nisba, al Rumí, vol dir romà: la qual cosa vol dir que procedia d'alguna localitat que pertanyia o havia pertangut fins poc abans a l'Imperi Romà d'Orient. D'infant va rebre una educació poc convencional a Bursa on va romandre la primera meitat de la seva vida i, probablement, va ser deixeble de Shams ad-Din al-Fanari en temes científics.^[1]

El 1410 va marxar a Samarcanda on va conèixer el jove príncep Ulugh Beg, futur sultà timúrida, de qui es va convertir en mentor i conseller científic.^[2] A partir de 1417, quan es va començar a construir la madrassa (institut o universitat) de Samarcanda, al Rumí en va ser professor d'astronomia i de matemàtiques.^[3] Quan Ulugh Beg va construir el seu famós i gran observatori astronòmic va comptar amb l'ajut d'al-Rumí i d'al-Kaixí que van dirigir l'observatori juntament amb Ulugh Beg, mentre continuaven sent professors de la madrassa. Entre tots tres van compilar el Zij al-Sultani, unes taules astronòmiques amb un catàleg de més de 900 estrelles.^[4]

En morir, va ser sepultat a la necròpolis de Shah-i-Zinda.^[5]

Al-Rumí va ser un mestre i un comentador, més que in investigador original. Durant els seus anys a Samarcanda va escriure un bon nombre de comentaris d'obres matemàtiques i astronòmiques (de Nassir-ad-Din at-Tussí, de Mahmud al-Harawí, d'Athir-ad-Din al-Abharí, etc.) que van ser molt útils per a l'ensenyament.^[6]

El seu treball més original és haver calculat el sinus de un grau amb una precisió de dotze decimals:^[7] ${\displaystyle \sin 1^{\circ }=0.017452406437}$, en sistema sexagesimal: ${\displaystyle \sin 1^{\circ }=0,01;02;49;43;11;14;44;16;26;16;30}$.

Referències

1. Blake, 2016, p. 83.
2. Juhel, 2007, p. 46.
3. Pearson, 2020, p. 121.
4. Pearson, 2020, p. 122.
5. Arslan, 2019, p. 193.
6. Blake, 2016, p. 84.
7. Розенфельд i Юшкевич, 1960, p. 533-538.

Bibliografia

• Arslan, Hammet «Samarkand: Cultural and Scientific Center of Central Asia» (en anglès). Afro Eurasian Studies, Vol. 8, Num. 2, 2019, pàg. 186-198. DOI: 10.33722/afes.1095356. ISSN: 2147-110X.
• Blake, Stepehn P. Astronomy and Astrology in the Islamic World (en anglès). Edinburgh University Press, 2016. ISBN 978-0-7486-4910-5. 
• Juhel, Alain «Prince or Samarqand Stars» (en anglès). The Mathematical Intelligencer, Vol. 29, Num. 4, 2007, pàg. 44-50. DOI: 10.1007/BF02986175. ISSN: 0343-6993.
• Pearson, Richard. The History of Astronomy (en anglès). Astro Publication, 2020. ISBN 9780244866501. 
• Розенфельд, Б.А.; Юшкевич, А.П. «О трактате Кази-заде ар-Руми об определении синуса одного градуса» (en rus). Историко-математические исследования, Vol. 13, 1960, pàg. 533-538. ISSN: 0136-0949.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Qadí Zada al-Rumí» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Dilgan, Hamit. «Qadi Zada al-Rumi» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 31 maig 2024].