Tipus | assentament humà | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Estat | Regne de Dinamarca | |||
País autònom | Groenlàndia | |||
Municipi | Kujalleq | |||
Població humana | ||||
Població | 34 (2020) (30,09 hab./km²) | |||
Geografia | ||||
Part de | ||||
Superfície | 1,13 km² | |||
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
Data | 2017 (41a Sessió) | |||
Identificador | 1536-001 | |||
Qassiarsuk és un poblet del sud de Groenlàndia que pertany a la municipalitat de Kujalleq. La seva població era de 89 habitants el 2010.[1]
Brattahlíð està situat pel fiord de Tunavierarfik (Skovfjorden en danès), i el lloc a pertànyer a Eric el Roig en els temps de l'assentament oriental dels nòrdics (Austerbygda en danès). Les ruïnes de diversos edificis, inclosos els habitatges, les dependències i una església, encara són clarament visibles.[2]
El poble actual va ser fundat com la primera granja ovina de Groenlàndia el 1924 i es troba al mateix lloc.
Fins al 31 de desembre de 2008, l'assentament va ser part del municipi de Narsaq, en l'amt de Kitaa. L'1 de gener de 2009, Qassiarsuk va passar a formar part del municipi de Kujalleq, quan l'amt de Kitaa, així com els municipis de Narsaq, Qaqortoq i Nanortalik van deixar d'existir com a entitats administratives.
L'assentament se situa a la península de Narsaq, a uns 5 km a l'oest de Narsarsuaq a través del fiord de Tunulliarfik. Té planes fèrtils més amples que les que es troben a Narsaq, a l'extrem sud de la península.
L'establiment té una botiga general operada pel KNI,[3][4] i hi ha un alberg juvenil disponible per a turistes i excursionistes. També hi ha una petita església.
L'electricitat necessària és proporcionada per una central elèctrica local.
L'àrea de Qassiarsuk té una xarxa relativament extensa de camins de terra i de grava transitables, que superen els 120 km.[5] Els camins són principalment necessaris per la ramaderia ovina. El tram més llarg connecta les granges ovines de Qassiarsuk amb l'aeroport de Narsarsuaq (IATA: UAK, ICAO: BGBW), a uns 50 km. Les carreteres generalment són de construcció deficient, sense drenatge i que utilitzen sorra fina en comptes de grava, creant greus problemes de pols a l'estiu.
En general, es recomana l'ús de vehicles tot terreny. La conducció entre l'aeroport i Qassiarsuk és difícil, ja que no hi ha ponts sobre el riu de la glacera Narsarsuaq i, per la seva banda, és difícil travessar els dipòsits de sorra i llim del riu des de la glacera continental groenlandesa (Sermersuaq en greenlandès).
Tots els transports vitals a Qassiarsuk es fan per mar, amb vaixells que uneixen l'assentament amb l'aeroport de Narsarsuaq, on es troba l'únic aeroport internacional del sud de Groenlàndia. L'aeroport funciona principalment com a punt d'enllaç per als passatgers dels helicòpters d'Air Greenland que viatgen des de Qaqortoq i Nanortalik. Qassiarsuk no té el seu propi heliport.
L'economia de Qassiarsuk es basa en la ramaderia ovina i l'agricultura. Això contrasta amb la majoria dels assentaments de Groenlàndia, que es basen en la pesca.
També hi ha una important indústria turística a la zona.[6] Les ruïnes dels nòrdics a la zona i la reconstituïda església de Thodhildur[7] a Brattahlíð es troben entre les destinacions turístiques més populars de tota Groenlàndia.[8]
La població de Qassiarsuk s'ha mantingut estable en les últimes dues dècades.[1]
La novel·la An Old Captivity de Nevil Shute succeeix a Brattalid (tal com s'escriu en el llibre) i descriu una expedició arqueològica del 1930 a Brattahlíð.