Qibya

Qibya

قبية
Tipus	assentament humà
Localització
31° 58′ 39″ N, 35° 00′ 35″ E / 31.9775°N,35.0097°E / 31.9775; 35.0097
Vila
Graella palestina	151/153
Geografia
Superfície	16,485 km²
Dades històriques
Esdeveniment clau 15 octubre 1953 Qibya massacre ^(en)
Organització política
Governació	Ramal·lah i al-Bireh

Qibya (àrab: قبية, Qibya) és una vila palestina de la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situada 30 km al nord-oest de Ramal·lah i al nord de la ciutat israeliana de Modi'in. Segons l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina (PCBS), tenia 6.272 habitants en 2016.^[1]

Història

S'hi ha trobat terrissa de les èpoques romana-romana d'Orient, mameluca i del primer període otomà.^[2]

Època otomana

Qibya, igual que la resta de Palestina, va ser incorporada a l'Imperi Otomà en 1517, i en el cens de 1596, el poble estava situat a la nàhiya de Ramla al liwà de Gaza. Tenia una població totalment musulmana de 29 llars i pagava impostos sobre blat, ordi, cultius d'estiu, oliveres, arbres fruiters, cabres i / o ruscs i una premsa per a olives o raïms.^[3]

En 1883 el Survey of Western Palestine del Fons per a l'Exploració de Palestina descriu Kibbiah), com «un vilatge molt petit amb oliveres dalt d'un turó.»^[4]

Època del Mandat Britànic

En el cens de Palestina de 1922, organitzat per les autoritats del Mandat Britànic, la població de Kibbia era de 694 habitants, tots musulmans^[5] incrementats en el cens de 1931 a 909 musulmans en 204 cases.^[6]

En 1945 la població de Qibya era de 1.250 musulmans,^[7] que posseïen 16.504 dúnams de terra segons una enquesta oficial de terra i població.^[8] 4,788 dúnams eren usats per a cereals,^[9] mentre que 32 dúnams eren sòl edificat.^[10]

Després de 1948

En la vespra de guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'armistici araboisraelians de 1949, Qibya fou ocupada pel regne haixemita de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies de 1967 va romandre sota l'ocupació israeliana. Qibya va rebre una nova cobertura dels mitjans de comunicació durant les eleccions legislatives d'Israel de 2003 quan es preveia correctament que Xaron es convertiria en el proper primer ministre israelià.^[11]

Massacre

A l'octubre de 1953, Qibya va ser l'objectiu d'una incursió israeliana coneguda com la massacre de Qibya per part de la Unitat 101 comandada per Ariel Xaron, que va provocar la mort de 67 o 69 civils desarmats i la destrucció a gran escala del poble. El 18 d'octubre de 1953, el Departament d'Estat dels Estats Units va emetre un butlletí que expressava "la seva més profunda simpatia per les famílies dels que van perdre la vida" a Qibya, així com la convicció que els responsables "haurien de ser jutjats i que s'haurien de prendre mesures efectives presos per evitar aquests incidents en el futur."^[12] Els Estats Units van suspendre temporalment l'ajuda econòmica a Israel.

Referències

1. «Projecció de població pel Districte de Ramal·lah, ordenat per municipis, 2006- 2016». Arxivat de l'original el 2017-11-21. [Consulta: 21 setembre 2017].
2. Finkelstein et al, 1997, p. 174
3. Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 153
4. Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 297
5. Barron, 1923, Table VII, Sub-district of Ramleh, p. 22
6. Mills, 1932, p. 22
7. Government of Palestine, Department of Statistics, 1945, p. 30
8. Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 68
9. Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 116
10. Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 166
11. Guardian From butcher to 'Lion' to Prime Minister of Israel by Jason Burke 4 February 2001
12. The Department of State issued a statement on Oct. 18, 1953 (Department of State Bulletin, Oct. 26, 1953, p. 552).

Bibliografia

• Barron, J.B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923. 
• Conder, C.R.; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 2. Londres: Comitè del Fons per a l'Exploració de Palestina, 1882. 
• Finkelstein, I.; Lederman, Zvi. Highlands of many cultures. Tel-Aviv: Institute of Archaeology of Tel Aviv University Publications Section, 1997. ISBN 965-440-007-3. 
• Government of Jordan, Department of Statistics. First Census of Population and Housing. Volume I: Final Tables; General Characteristics of the Population, 1964. 
• Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945, 1945. 
• Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970. 
• Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2. 
• Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932. 
• Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Comitè del Fons per a l'Exploració de Palestina, 1881.