A lògica i teoria de conjunts, un quantificador s'utilitza per indicar quants elements d'un conjunt donat compleixen amb certa propietat. Existeixen molts tipus de quantificadors, però potser els més estudiats i utilitzats siguin:
- Per a tot x, i. ..
- Hi ha almenys un x, i. ..
- Quantificador existencial únic
- Hi ha exactament un x, i. ..
- Negació del quantificador existencial
- No hi ha cap x, i. ..
Les declaracions quantificades s'escriuen en la forma:
Per a tot x que pertany a R , es compleix que 2x pertany a R .
Per a tot a que pertany a R , hi ha x que pertany a R , que aquesta comprès entre a i a+1 .
Per a tot a que pertany a R diferent de zero, hi ha un únic x que pertany a R , que compleix que a per x és igual a 1 .
El quantificador universal es fa servir per afirmar que tots els elements d'un conjunt compleixen amb una determinada propietat. Per exemple:
- .
Aquesta afirmació sol usar-se com l'equivalent de la proposició següent:
El quantificador existencial es fa servir per indicar que hi ha un o més elements en el conjunt (no necessàriament únic/s) que compleixen una determinada propietat. Es escriu:
- .
Aquesta proposició sol interpretar-se com l'equivalent de la proposició següent:
Quantificació existencial única
[modifica]
El quantificador existencial amb marca d'unicitat es fa servir per indicar que hi ha un únic element d'un conjunt que compleix una determinada propietat. Es escriu:
- .
Es llegeix
"Hi ha una única parella d'elements de complint una pi una altra q"
Es defineixen: