Quartet de corda núm. 17 (Mozart)

Infotaula de composicióQuartet de corda núm. 17
«La caça»
Forma musicalQuartet de corda
TonalitatSi bemoll major
CompositorWolfgang Amadeus Mozart
Creació1784
Data de publicació1784 Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióK. 458
Instrumentacióviolí, violoncel i viola Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: e69f07fe-fb06-3ef5-9739-8197ac7bd33e IMSLP: String_Quartet_No.17_in_B-flat_major,_K.458_(Mozart,_Wolfgang_Amadeus) Modifica el valor a Wikidata

El Quartet de corda núm. 17 en si bemoll major, K. 458, és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart acabada el 1784 a Viena. Fou introduït en el quadern d'obres que portava el mateix Mozart el 9 de novembre de 1784. És el quart dels Quartets Haydn, dedicats a Joseph Haydn. Se'l coneix amb el sobrenom de «La caça».

Anàlisi musical

[modifica]

Consta de quatre moviments:

  1. Allegro vivace assai
  2. Menuetto i Trio. Moderato
  3. Adagio, en mi bemoll major.
  4. Allegro assai

Ni Mozart ni l'editorial Artaria van donar aquest sobrenom de «La caça» a l'obra. John Irving afirma que el sobrenom procedeix del caràcter i els trets de la peça, tot observant que:[1]

"Per als contemporanis de Mozart, el primer moviment del K.458 evocava evidentment el tòpic de la chasse; els principals components són el compàs de 6/8 (de vegades, caracteritzat per un temps feble accentuat) i les melodies amb triades fonamentades en els acords de tònica i dominant (sens dubte contenint des de les limitacions físiques pròpies de les trompes de caça actuals fins a les notes de les sèries harmòniques)."

El musicòleg Barrett-Ayres coincideix amb Hans Keller en què aquest quartet és el més feble dels sis quartets dedicats a Haydn. És amb molt el més popular dels sis quartets i, en molts aspectes, és el que es troba més a prop dels quartets primerencs de Haydn».[2] La seva popularitat es reflecteix en el fet d'haver estat emprat en diverses pel·lícules, com a Les aventures de Huckleberry Finn, Mystery Date i 'Star Trek IX: Insurrection'.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Irving, p. 69.
  2. ↑ Barrett-Ayres, p. 196.

Bibliografia

[modifica]
  • Reginald Barrett-Ayres, Joseph Haydn and the String Quartet. London: Barrie & Jenkins (1974): 197.
  • John Irving, Mozart: The 'Haydn' Quartets. Cambridge: Cambridge University Press (1998)

Enllaços externs

[modifica]