Qudsia Begum

Plantilla:Infotaula personaQudsia Begum

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XVIII Modifica el valor a Wikidata
Mort1765 Modifica el valor a Wikidata
Agra (Índia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAgra Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióregent Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaImperi Timúrida Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMuhàmmad Xah de Delhi Modifica el valor a Wikidata
FillsAhmad Xah Bahadur Modifica el valor a Wikidata

Qudsia Begum, nascuda Udham Bai (fl. 1768 [1]) va ser esposa de l'emperador mogol Muhammad Shah i mare de l'emperador Ahmad Shah Bahadur. Va ser administradora i va servir com a regent de facto de l'Índia des de 1748 fins a 1754.[2][3]

Primers anys

[modifica]

Hindú d'origen, Udham Bai havia estat antigament una ballarina pública.[4] Tenia un germà anomenat Man Khan.[5] Va ser presentada a Muhammad Shah per Khadija Khanum, la filla d'Umdat-Ul-Mulk, Amir Khan.[6] L'emperador va quedar tan fascinat per ella, que la va elevar a la dignitat d'emperadriu,[7] si bé molts la veien com una dona sense refinament que denigrava la seva posició.[8] Va donar a llum l'únic fill supervivent de Muhammad Shah, Ahmad Shah Bahadur el 23 de desembre de 1725.[9] El seu fill, però, va ser criat per les emperadrius de Muhammad Shah , Badshah Begum [10] i Sahiba Mahal.[11]

Emperadriu vídua

[modifica]

L'abril de 1748 va morir Muhammad Shah. El seu fill, Ahmad Shah Bahadur, que estava al campament amb Safdar Jang prop de Panipat per tornar a Delhi i reclamar el tron. Per consell de Safdar Jang, va ser entronitzat a Panipat i va tornar a Delhi uns dies després.[12] Ahmad Shah Bahadur va demostrar ser un governant ineficaç i molt influenciat per la seva mare. Una sèrie de derrotes i lluites internes van portar a la seva caiguda.[13]

Successivament se li van donar[14] els títols de "Bai-Ju Sahiba", "Nawab Qudsiya", "Sahiba-uz-Zamani", "Sahibjiu Sahiba", "Hazrat Qibla-i-Alam" i "Mumtaz Mahal".[15] Era coneguda per la seva generositat.[16] Va donar una pensió a les begums i als fills del difunt emperador no només del tresor del govern sinó també dels seus propis fons. Però també es va comportar sense pietat amb les emperadrius Badshah Begum i Sahiba Mahal.[17]

Els oficials imperials solien seure al seu porxo diàriament i ella discutia amb ells des de darrere d'una pantalla o per mitjà d'eunucs. Se li llegien totes les peticions del regne i la correspondència que arribava en sobres tancats i ella emetia ordres sense consultar a ningú. Un historiador de la cort es va lamentar una vegada: "Oh Déu! Que els afers de l'Hindustan haurien de ser dirigits per una dona tan estúpida com aquesta!"[18]

Va tenir una aventura amb l'eunuc Javed Khan Nawab Bahadur.[14][19] Havia treballat en el control dels criats de l'harem i com a gerent de les finques de les begums durant el regnat tardà.[20] Javed Khan va ser assassinat per Safdar Jang el 27 d'agost de 1752.[21] Qudsia i el seu fill el van plorar profundament. Es diu que es va posar una túnica blanca i va descartar les seves joies i ornaments com una vídua.[22]

Se li va concedir el grau de mansab de comandar 50.000 cavalls, i el seu aniversari es va celebrar amb més pompa que la del mateix emperador. Al seu germà, Man Khan, un vagabund que rondava els carrers i que de vegades seguia la professió de ballarí en un paper secundari per a noies cantants, li concedí un mansabdar de 6.000 cavalls amb el títol de Mutaqad-ud-Daulah Bahadur.[14] En un moment en què els soldats s'estaven amotinant diàriament pels llargs períodes d'espera per a rebre el sou i en que la cort no podia recaptar ni dues-centes mil rupies per a aquest propòsit, Qudsia Begum va gastar dos milions de rupies en la celebració del seu aniversari el 21 de gener de 1754.[14]

El 26 de maig de 1754,[23] Ahmad Shah va ser atacat en un viatge per una banda de marathas comandats per Malhar Rao Holkar.[8] Mentre fugia de Sikandarabad, es va endur amb ell Qudsia Begum, el seu fill Mahmud Shah Bahadur, la seva esposa preferida Inayetpuri Bai i la seva germanastra Hazrat Begum, deixant totes les altres emperadrius i princeses a mercè dels enemics.[19] Quan Ghazi ud-Din Khan Feroze Jung III va arribar a Delhi[24] el 2 de juny de 1754, l'emperador va ser deposat,[25] arrestat i empresonat amb la seva mare.[8] Poc després tots dos van ser encegats.[1]

Edificis

[modifica]

Va exercir una gran influència i va encarregar diverses obres públiques i privades. La Mesquita daurada prop del Fort Roig va ser construïda entre 1747 i 1751 per Nawab Bahadur Javid Khan.[26] El 1748, el seu fill va encarregar un jardí, conegut com Qudsia Bagh, que consistia en un barahdari de pedra i una mesquita al seu interior.[27]

  • La mesquita daurada prop del Fort Roig, que va encarregar el 1747
    La mesquita daurada prop del Fort Roig, que va encarregar el 1747
  • El seu palau a la vora del riu Yamuna va ser encarregat el 1748
    El seu palau a la vora del riu Yamuna va ser encarregat el 1748
  • Qudsia Bagh, 1795
    Qudsia Bagh, 1795

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 François Xavier Wendel. Jean Deloche. Wendel's Memoirs on the Origin, Growth and Present State of Jat Power in Hindustan (1768). Institut français de Pondichery, 1991, p. 124. 
  2. ↑ Everett Jenkins, Jr.. The Muslim Diaspora (Volume 2, 1500-1799): A Comprehensive Chronology of the Spread of Islam in Asia, Africa, Europe and the Americas. McFarland, 7 maig 2015, p. 261. ISBN 978-1-4766-0889-1. 
  3. ↑ Guida M. Jackson. Women Rulers Throughout the Ages: An Illustrated Guide. ABC-CLIO, 1999, p. 468. ISBN 978-1-57607-091-8. 
  4. ↑ Dr. B. P. Saha. Begams, Concubines, and Memsahibs. Vikas Publishing House, 1997, p. 90. ISBN 9788125902850. 
  5. ↑ Siddha Mohana Mitra. Moslem-Hindu Entente Cordiale: With Special Reference to Lord Morley's Indian Reforms, Part 13. Publishing Department, Oriental Institute, 1909, p. 5. 
  6. ↑ Muhammad Umar. Muslim Society in Northern India During the Eighteenth Century. Available with the author, 1998, p. 215. ISBN 9788121508308. 
  7. ↑ Sarkar, 1932, p. 334.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Bilkees I. Latif. Forgotten. Penguin Books India, 2010, p. 50. ISBN 978-0-14-306454-1. 
  9. ↑ Thomas William Beale. Henry George Keene. An Oriental Biographical Dictionary. W.H. Allen, 1894, p. 42. ISBN 978-1-4047-0648-4. 
  10. ↑ Sarkar, Jadunath. Fall of the Mughal Empire.. 4th. Hyderabad: Orient Longman, 1997, p. 169. ISBN 9788125011491. 
  11. ↑ Beveridge H.. «The Maathir-ul-umara – Volume 2». Internet Archive, 1952. [Consulta: 31 octubre 2021].
  12. ↑ Edwards, Michael. The Orchid House: Splendours and Miseries of the Kingdom of Oudh, 1827-1857 (en anglès). Cassell, 1960, p. 7. 
  13. ↑ Guida M. Jackson. Women Leaders of Africa, Asia, Middle East, and Pacific: A Biographical Reference. Xlibris Corporation, 20 agost 2009, p. 327. ISBN 978-1-4691-1353-1. 
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 Sarkar, 1932, p. 336.
  15. ↑ Sharma, 2016, p. 145.
  16. ↑ Sharma, 2016, p. 223.
  17. ↑ Kumari, Savita. Udham Bai: A Glimpse into the Aplendid Life of a Later Mughal Queen, p. 51. 
  18. ↑ Sarkar, 1932, p. 335.
  19. ↑ 19,0 19,1 Sharma, 2016, p. 66.
  20. ↑ Sarkar, 1932, p. 337.
  21. ↑ Haryana (India). Haryana District Gazetteers: Sirsa. Haryana Gazetteers Organization, 1983, p. 46. 
  22. ↑ Sarkar, 1964, p. 277.
  23. ↑ Sarkar, 1964, p. 334.
  24. ↑ Krishna Prakash Agarwal. British Take-over of India: Modus Operandi : an Original Study of the Policies and Methods Adopted by the British While Taking Over India, Based on Treaties and Other Official Documents, Volume 2. Oriental Publishers & Distributors, 1979, p. 144. 
  25. ↑ Hari Ram Gupta. Marathas and Panipat. Panjab University, 1961, p. 24. 
  26. ↑ «Ahmad Shah (Mughal emperor) - Encyclopædia Britannica». Britannica.com. [Consulta: 11 març 2014].
  27. ↑ Professor R. Nath. MONUMENTS OF DELHI: Architectural & Historical. Ajay Nath, The Heritage Ajmer/Jaipur, India, 18 juny 2020, p. 97. 

Fonts

[modifica]