![]() | |
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Claude Chabrol ![]() |
Protagonistes | |
Producció | André Génovès ![]() |
Guió | Claude Chabrol, Paul Gégauff i Cecil Day-Lewis ![]() |
Música | Pierre Jansen ![]() |
Fotografia | Jean Rabier ![]() |
Distribuïdor | Monogram Pictures i Netflix ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | França i Itàlia ![]() |
Estrena | 1969 ![]() |
Durada | 112 min ![]() |
Idioma original | francès ![]() |
Rodatge | Argol i Kemper ![]() |
Color | en color ![]() |
Descripció | |
Gènere | drama ![]() |
Lloc de la narració | Finisterre ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Que la bête meure és una pel·lícula francesa dirigida per Claude Chabrol el 1969.
És un thriller policíac desenvolupant la investigació i el desig de venjança d'un pare desesperat i resolt, fins al cara a cara amb l'homicida.
És l'adaptació d'una novel·la de Nicholas Blake,[1] The Beast Must Die.
Un jove que torna de pescar és atropellat a la plaça d'un poble bretó[2] per un dominguer que fuig. Charles Thénier, escriptor, és el pare de la víctima. Es jura trobar l'homicida i venjar el seu fill.
Consagra tot el seu temps a portar una investigació personal, metòdica i obsessiva, de la qual consigna acuradament els detalls. Es troba sobre el rastre d'una actriu, Hélène Lanson, i després del seu cunyat Paul Decourt, un mecànic infecte, odiat per tots.
El cara a cara entre els dos homes és feroç i complex, matisat d'una reflexió moral sobre la legitimitat de la venjança i de la condemna.[3] Segons Eric Libiot,[4] Que la bête meure,
« | una de les obres claus de Claude Chabrol | » |
, no té una arruga, la confrontació entre un pare i l'homicida del seu fill és
« | un model del gènere | » |
.