Estat de conservació | |
---|---|
Risc mínim | |
UICN | 78811580 |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Fagales |
Família | Fagaceae |
Gènere | Quercus |
Espècie | Quercus cornelius-mulleri Nixon i K.P.Steele, 1981 |
Quercus cornelius-mulleri és una espècie de roure de la família de les fagàcies (Fagaceae) i està dins de la secció dels roures blancs.[1] És conegut pel nom comú roure Muller, o el roure de Muller. Va ser descrit per la ciència el 1981 quan va ser separat del complex Quercus dumosa i es va comprovar que garanteix l'estatus d'espècie pròpia.[2] S'anomenava per l'ecòleg Cornelius Herman Muller.
És un arbust espès perennifoli no superior a 3 metres d'alçada i està densament ramificat. Les seves branques estan enredades, de color gris, marró o groguenc, de color difús, quan estan formant noves branques escamoses, amb l'edat. Les fulles tenen una textura de cuir i gruixudes, són de dos colors: blanc i força pelut en la part inferior i de color gris clar o groc-verd i poc pelut en la part superior. La llana al revers de les fulles està formada per pèls de les fulles en forma d'estrella que es fonen en plaques microscòpiques.[3] Les fulles són ovalades amb vores llises o dentades, i fan entre 2,5 a 3,5 centímetres de longitud. El fruit és una gla que arriba fins a 2 centímetres d'ample, cobert d'escates de color clar i cilíndrica, d'anada i va acabar la femella fins a 3 centímetres de llarg.
És natiu a Califòrnia del sud i Baixa Califòrnia, on augmenta en chaparral, masses forestals de roure, i altres hàbitats en turons i muntanyes. Es pot observar més fàcilment al Parc Nacional de Joshua Tree i a les masses forestals al llarg dels marges occidentals del Desert de Colorado al Comtat de San Diego, Califòrnia.[3]
Quercus cornelius-mulleri va ser descrita per Nixon & K.P.Steele i publicat a Madroño 28(4): 210–218, f. 1–6, a l'any 1981.[4][5][6]
Quercus: nom genèric del llatí que designava igualment al roure i a l'alzina.
cornelius-mulleri: epítet atorgat en honor de l'ecologista estatunidenc Cornelius Herman Muller.[7]