Estat de conservació | |
---|---|
Risc mínim | |
UICN | 194211 |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Fagales |
Família | Fagaceae |
Gènere | Quercus |
Espècie | Quercus oxyodon Miq. 1863 |
Nomenclatura | |
Sinònims | [1]
Llista Cyclobalanopsis fargesii (Franch.) W.H.Zhang
Cyclobalanopsis lineata var. fargesii (Franch.) Schottky Cyclobalanopsis lineata var. grandifolia (Skan) Schottky Cyclobalanopsis lineata var. oxyodon (Miq.) Schottky Cyclobalanopsis oxyodon (Miq.) Oerst. Quercus fargesii Franch. Quercus glauca var. lineata Franch. Quercus glauca var. nakaoi Kitam. & T.Horik. Quercus lineata var. fargesii (Franch.) Skan Quercus lineata var. grandifolia Skan Quercus lineata var. macrophylla Seemen Quercus lineata var. oxyodon (Miq.) Wenz. Quercus oxyodon var. fargesii (Franch.) Rehder & E.H.Wilson Quercus silicina var. orgyalis Hand.-Mazz. Quercus songtavanensis A.Camus |
Quercus oxyodon és una espècie de roure que pertany a la família de les fagàcies i està dins del subgènere Cyclobalanopsis, del gènere Quercus.
Quercus oxyodon és un arbre de fins a 20 m d'alçada. Branques tomentoses, després glabrescents. El pecíol 2,5-4 cm; limbe de la fulla és el·líptic a oblong-lanceolat, 12-22 × 3-8 cm,[2] abaxialment pruïnosa a blanquinosa farinosa i amb pèls adornats simples i forcats però aviat glabrescents, adaxialment verdes, base arrodonida a àmpliament cuneada i generalment obliqua, marge serrat, àpex acuminat a caudat; nervadura central abaxialment prominent però impressionada adaxialment; nervis secundaris 16-24 a cada costat de la nervadura central; nervis terciaris abaxialment discrets. Les inflorescències femenines de 2 a 5 cm. La cúpula és cupular, 1.5-2 cm de diàmetre, que tanca aproximadament 1/2 de la gla, a l'exterior és finament tomentosa de color marró grisenc, a l'interior és de color blanc sedós, amb una paret de menys d'1 mm de gruix; bràctees en 6-8 anells i marge dentat. Les glans són ovoides a subgloboses, 1,5-2,2 × 1,2-1,7 cm, glabroses o rarament piloses a l'àpex, la cicatriu d'uns 8 mm de diàmetre, lleugerament convex. L'estil d'uns 4 mm de diàmetre, amb 3 o 4 anells. Floreixen entre maig i juny i fructifiquen entre setembre i octubre.[3]
Quercus oxyodon creix a les províncies xineses de Guangdong, Guangxi, Guizhou, Hubei, Hunan, Jiangxi, Shaanxi, Sichuan, al sud-est de Xizang, Yunnan i Zhejiang, a Bhutan, al nord-est de l'Índia, Myanmar i al Nepal, i a la regió de Sa Pa del nord del Vietnam (com a Q. songtavanensis).,[4] als boscos muntanyencs mesofítics mixtos en vessants i en valls entre els 700 i 2800 m.[3]
Quercus oxyodon va ser descrita per Miq. i publicat a Annales Musei Botanici Lugduno-Batavi 1: 114. 1863.[5]
Quercus: nom genèric del llatí que designava igualment al roure i a l'alzina.
oxyodon: epítet del grec antic ὀξύς (oxús) = 'afilat' i ὀδών (odṓn) = 'dent', ja que fa referència als marges de les fulles serrades.[6]