Quercus salicina

Quercus salicina

Estat de conservació
Risc mínim
UICN	78975320
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Fagales
Família	Fagaceae
Gènere	Quercus
Espècie	Quercus salicina Blume, 1851
Nomenclatura
Sinònims	Cyclobalanopsis angustissima (Makino) Kudô & Masam. Cyclobalanopsis salicina (Blume) Oerst. Cyclobalanopsis salicina f. angustata (Nakai) Honda Cyclobalanopsis salicina f. latifolia (Nakai) Honda Cyclobalanopsis salicina var. stenophylla (Blume) Honda Cyclobalanopsis stenophylla (Blume) Schottky Cyclobalanopsis stenophylla var. angustata (Nakai) Nakai Quercus angustissima Makino Quercus glauca var. salicina (Blume) Menitsky Quercus glauca var. stenophylla Blume Quercus salicina f. angustata (Nakai) H.Ohba Quercus salicina f. latifolia (Nakai) H.Ohba Quercus salicina var. stenophylla (Blume) Hatus. Quercus stenophylla (Blume) Makino Quercus stenophylla var. angustata Nakai Quercus stenophylla var. latifolia Nakai Quercus stenophylla var. salicina Makino

Quercus salicina és una espècie de roure que pertany a la família de les fagàcies i està dins del subgènere Cyclobalanopsis, del gènere Quercus.

Morfologia

Q. salicina és un arbre de 30 m d'alçada, amb un tronc recte d'1 m de diàmetre, té una escorça llisa de color gris fosc. Les branques són tomentoses de color marró pàl·lid, que esdevenen glabres i els seus brots amb escates de color verd groc. Les fulles 4-10 x 1-2,5 cm, perennifolis, oblong a oblong-lanceolat; coriàcies, l'àpex és acuminat punxegut; base arrodonida o atenuada; marge sencer, o poc dentada cap a l'àpex; verd, sense pèls a sobre; glauc o blanc, cerós per sota, amb pèls estelats i arrebossats; 11-13 parells de nervis dèbilment destacades a sota; pecíol curt, de 0,5-1 cm de llarg. Floreixen entre juliol i agost, els aments masculins fan entre 6 a 9 cm de llarg, flors grogues amb 3-4 periants lobulats i 4-6 estams; espigues pistil·lades curtes, de 3-4 flors amb estigmes recurrents. Les glans 1,5-2,5 cm de llarg, 1-1,2 cm de diàmetre; tija 0,5-1 cm; que tanca 1/2 per cúpula; les cúpules sedoses, d'1,4 cm de diàmetre, amb escames en forma de diamant, marró pàl·lid, retardades; madura en 1 any.^[1]

Distribució

Creixen en els boscos del Japó, Corea del Sud i Taiwan.^[1]

Taxonomia

Quercus salicina va ser descrita per Blume i publicat a Museum Botanicum 1(20): 305. 1850.^[2]

Etimologia

Quercus: nom genèric del llatí que designava igualment al roure i a l'alzina.

salicina: epítet

Plagues i compostos químics

Les larves del roure japonès (Arhopala japonica), d'Acrocercops vallata i Marumba sperchius s'alimenten de Q. salicina.

Stenophyllanin A, un taní,^[3] i altres gal·lats d'àcid quínic^[4] es poden trobar a Q. salicina. La friedelina de triterpè també es pot aïllar de les fulles de l'arbre.^[5]

Referències

1. «Quercus salicina» (en anglès). Oaks of the world. [Consulta: 8 setembre 2021].
2. «Quercus salicina». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 11 octubre 2019].
3. Nonaka, Gen-Ichiro; Nishimura, Hiroaki; Nishioka, Itsuo «Tannins and related compounds. Part 26. Isolation and structures of stenophyllanins A, B, and C, novel tannins from Quercus stenophylla». Journal of the Chemical Society, Perkin Transactions 1, 1985, pàg. 163–172. DOI: 10.1039/P19850000163.
4. Nishimura, Hiroaki; Nonaka, Gen-Ichiro; Nishioka, Itsuo «Seven quinic acid gallates from quercus stenophylla». Phytochemistry, 23, 11, 1984, pàg. 2621–2623. DOI: 10.1016/S0031-9422(00)84112-6.
5. Onishi, Y; Hanaoka, M «Studies on the chemical components of Quercus stenophylla Makino. I. Isolation of friedelin from the leaves of Quercus stenophylla Makino» (en japanese). Yakugaku Zasshi, 88, 9, 1968, pàg. 1244–1245. PMID: 5751298.

Enllaços externs

• dibuixos lineals, de Quercus salicina, pàg 1 dibuixos 11- i 12, pàg 3 i pàg 4