Quilomicró

Estructura d'un quilomicró, un tipus de lipoproteïna. ApoA, ApoB, ApoC, ApoE: diferents apolipoproteïnes, són les que caracteritzen cada lipoproteïna. T: triacilglicèrid; C (colesterol). En verd i groc: fosfolípids, el cap (en verd) es dirigeix a l'exterior, on el medi és aquós, mentre que la resta (en groc) està encarat cap al medi lipídic. La forma esfèrica és la més hidrodinàmica i la que permet un contingut major en una superfície de contorn menor.

Els quilomicrons o ULDL (acrònim anglès corresponent a Ultra Low-Density Lipoproteins) són lipoproteïnes que se sintetitzen a les cèl·lules absorbents del budell.[1] Són partícules esfèriques d'entre 75 i 300 nm de diàmetre amb un embolcall osmiofílic[2] que transporten els triglicèrids i el colesterol en la sang cap als teixits. Les proteïnes que contenen (anomenades apolipoproteïnes), principalment l'Apo B48,[3] tenen entre altres funcions, l'estabilització de les molècules de lípids en un entorn aquós com és la sang. Això es deu al fet que els greixos no es poden dissoldre en un mitjà aquós (són hidrofòbics), per a això necessiten proteïnes que les recobreixin per a deixar exposats solament la part polar d'aquesta proteïna i d'aquesta manera poder dissoldre's el greix en el plasma (un efecte semblant tenen les micel·les de sals biliars en el quim). Actuen de manera semblant a detergents i serveixen també com a indicadors. Els receptors de lipoproteïnes de la cèl·lula poden així identificar els diferents tipus de lipoproteïnes i dirigir i controlar el seu metabolisme.

Ruta Exògena

[modifica]

La formació de quilomicrons constitueix la ruta exògena del transport de lípids fins al fetge:[4]

A l'intestí es capten els triacilglicèrids i es creen els quilomicrons immadurs.[5]

Aquests es desplacen per la linfa fins a la sang on reben l'Apo E[6] i l'Apo C2[7] procedents de la lipoproteïna HDL.[8] D'aquesta manera es completa la seva maduració formant-se ja els quilomicrons definitius.

En arribar al fetge, l'enzim lipoproteïna-lipasa[9] hidroliza els triacilglicèrids del quilomicrons a àcids grassos, facilitant així la seva absorció.[10] L'enzim proteïna-cinasa C[11] es fixa a l'Apo C2 per la qual cosa actua només en els quilomicrons madurs.

Després de passar pel fetge, els quilomicrons residuals retornen l'Apo C2 i l'Apo E a les HDL i són degradats.[12]

Quilomicronèmia

[modifica]

La quilomicronèmia, (anomenada també hiperquilomicronèmia primària, deficiència de lipoproteïna-lipasa familiar o síndrome d'hiperquilomicronèmia familiar) és una malaltia genètica rara d'herència monogènica, amb una incidència d'1 cas/1.000.000 persones,[13] causada per un al·lel recessiu localitzat al cromosoma 8 que codifica incorrectament l'enzim lipoproteïna-lipasa, impedint que trenqui els quilomicrons.[14] Aquests s'acumulen al plasma i li donen un aspecte lletós.[15] Molts dels qui pateixen aquesta malaltia desenvolupen xantomes cutanis (dipòsits de material ric en colesterol i macròfags al teixit connectiu dèrmic);[16] així com hepatomegàlia, esplenomegàlia, acumulació lipídica en la retina i els seus vasos,[17] dolor abdominal[18] i episodis repetits de pancreatitis si no reben tractament.[19]

Algunes vegades el trastorn pot ser adquirit, per regla general com a conseqüència del consum d'alcohol, diabetis no controlada o la presa de determinats fàrmacs.[20][21]

Malaltia de retenció de quilomicrons

[modifica]

Coneguda també com malaltia d'Anderson, és un tipus molt poc comú d'hipocolesterolèmia familiar autosòmica recessiva caracteritzada per malnutrició, retard del desenvolupament general, dèficit de vitamina E i manifestacions oftalmològiques, neurològiques i hepàtiques. Bàsicament, és el resultat de l'incapacitat de les cèl·lules intestinals per secretar quilomicrons després de la ingesta de greixos.[22] Els signes i símptomes d'aquesta singular condició comencen durant la primera infantesa i inclouen vòmits, diarrea crònica i esteatorrea, hepatomegàlia i esteatosi hepàtica. Més tard apareixen problemes de visió, arreflèxia (manca de reflexos neuromusculars), atàxia, hipoestèsia i neuropatia perifèrica sensorial. Rares vegades, el procés cursa amb amiotròfia (atròfia muscular) o anomalies de la funció cardíaca.[23]

La seva causa són mutacions en el gen SAR1B, ubicat al braç llarg del cromosoma 5. Aquest gen codifica la proteïna homònima, implicada en el transport de quilomicrons des del reticle endoplasmàtic a l'aparell de Golgi.[24] Els defectes del gen provoquen l'acumulació de vesícules de prequilomicrons en el citoplasma dels enteròcits.[25] Ara per ara, s'han descrit més de vint mutacions en els individus amb la malaltia, la majoria d'elles puntuals.[26]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Hussain, MM «Intestinal Lipid Absorption and Lipoprotein Formation» (en anglès). Curr Opin Lipidol, 2014 Jun; 25 (3), pp: 200-206. PMID: 24751933. DOI: 10.1097/MOL.0000000000000084. PMC: 4265799 [Consulta: 10 juliol 2020].
  2. ↑ Salpeter, MM; Zilversmit, DB «The surface coat of chylomicrons: electron microscopy» (en anglès). J Lipid Res, 1968 Mar; 9 (2), pp: 187-92. ISSN 1539-7262. PMID: 5640498 [Consulta: 14 juliol 2020].
  3. ↑ Björnson, E; Packard, CJ; Adiels, M; Andersson, L; Matikainen, N; Söderlund, S; Kahri, J; et al «Apolipoprotein B48 metabolism in chylomicrons and very low-density lipoproteins and its role in triglyceride transport in normo- and hypertriglyceridemic human subjects» (en anglès). J Intern Med, 2019; Des 17, pp: 1-17. ISSN 0954-6820. DOI: 10.1111/joim.13017. PMID: 31846520 [Consulta: 10 juliol 2020].
  4. ↑ Keller, S «Chylomicron metabolism: The exogenous pathway» (en anglès). ALPF Medical Research, 2020; Feb 1, pàgs: 2 [Consulta: 10 juliol 2020].
  5. ↑ Kindel, TL; Lee, DM; Tso, P «The mechanism of the formation and secretion of chylomicrons» (en anglès). Atheroscler Suppl, 2010 Jun; 11 (1), pp: 11-16. ISSN 1567-5688. DOI: 10.1016/j.atherosclerosissup.2010.03.003. PMID: 20493784 [Consulta: 4 agost 2020].
  6. ↑ UniProt «Apolipoprotein E» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2020 Jun 17; P02649 -APOE_HUMAN- (rev), pàgs: 19 [Consulta: 10 juliol 2020].
  7. ↑ UniProt «Apolipoprotein C-II» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2020 Jun 17; P02655 -APOC2_HUMAN- (rev), pàgs: 10 [Consulta: 11 juliol 2020].
  8. ↑ Randolph, GJ; Miller, NE «Lymphatic transport of high-density lipoproteins and chylomicrons» (en anglès). J Clin Invest, 2014 Mar; 124 (3), pp: 929-935. PMID: 24590278. DOI: 10.1172/JCI71610. PMC: 3934183 [Consulta: 11 setembre 2020].
  9. ↑ UniProt «Lipoprotein lipase» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2020 Ag 12; P06858 -LIPL_HUMAN- (rev), pàgs: 33 [Consulta: 17 juliol 2020].
  10. ↑ López Tejero, MD «La lipoproteína lipasa: una enzima peculiar y cinco problemas metabólicos que resolver» (en castellà). Artículos de divulgación científica de la Sociedad Española de Bioquímica y Biología Molecular, 2016; Nov, pàgs: 4. DOI: 10.18567/sebbmdiv_RPC.2016.11.1 [Consulta: 12 juliol 2020].
  11. ↑ UniProt «Protein kinase C» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2020 Ag 12; B4DFV1 -B4DFV1_HUMAN- (rev), pàgs: 7 [Consulta: 11 setembre 2020].
  12. ↑ Cooper, AD «Hepatic Uptake of Chylomicron Remnants» (en anglès). J Lipid Res, 1997 Nov; 38 (11), pp: 2173-2192. ISSN 1539-7262. PMID: 9392416 [Consulta: 11 juliol 2020].
  13. ↑ Burnett, JR; Hooper, AJ; Hegele, RA «Familial Lipoprotein Lipase Deficiency» (en anglès). GeneReviews® [Internet] (Adam MP, Ardinger HH, Pagon RA, et al; Eds.) University of Washington, Seattle, 2017 Jun 22; NBK487394 (rev), pàgs: 15. PMID: 20301485 [Consulta: 17 agost 2020].
  14. ↑ Regmi, M; Rehman, A «Familial Hyperchylomicronemia Syndrome» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Ag 16; NBK551655 (rev), págs: 7. PMID: 31869119 [Consulta: 5 abril 2022].
  15. ↑ Behera, JR; Pattanaik, S; Jain, MK «An Infant with Milky Serum and a Rare Mutation» (en anglès). Indian Pediatr, 2020 Gen; 57 (1), pp: 73-74. ISSN 0974-7559. PMID: 31937707 [Consulta: 11 setembre 2020].
  16. ↑ Hale, CS «Xanthoma» (en anglès). Skin nonmelanocytic tumor. PathologyOutlines, 2020; Gen 20 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 17 agost 2020].
  17. ↑ Mishra, C; Tripathy, K «Lipemia Retinalis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Feb 21; NBK555977 (rev), págs: 8. PMID: 32310437 [Consulta: 5 abril 2022].
  18. ↑ Parente, C; Reis, R; Toscano, M; Botelho, I; Ramos, A «Abdominal Pain as the Manifestation of Chylomicronemia Syndrome During Pregnancy: A Challenging Diagnosis» (en anglès). Cureus, 2021 Abr 6; 13 (4), pp: e14317. PMID: 33968527. DOI: 10.7759/cureus.14317. PMC: 8101506 [Consulta: 5 abril 2022].
  19. ↑ Uysal, E; Acar, YA; Gökmen, E; Kutur, A; Doğan, H «Hypertriglyceridemia Induced Pancreatitis (Chylomicronemia Syndrome) Treated with Supportive Care» (en anglès). Case Rep Crit Care, 2014; Nov 23, pp: 767831. PMID: 25506434. DOI: 10.1155/2014/767831. PMC: 4259136 [Consulta: 27 agost 2020].
  20. ↑ Iverius, PH; Brunzell, JD «Chylomicronemia induced by cimetidine» (en anglès). Gastroenterology, 1985 Set; 89 (3), pp: 664-666. ISSN 1528-0012. DOI: 10.1016/0016-5085(85)90466-4. PMID: 4018506 [Consulta: 17 agost 2020].
  21. ↑ Berberich, AJ; Hegele, RA «Secondary causes of chylomicronemia: defining the underside of the iceberg» (en anglès). J Intern Med, 2018 Abr; 283 (4), pp: 405-407. ISSN 1365-2796. DOI: 10.1111/joim.12727. PMID: 29392780 [Consulta: 27 agost 2020].
  22. ↑ Burnett, JR; Hooper, AJ; Hegele, RA «Chylomicron Retention Disease» (en anglès). GeneReviews® [Internet] (Adam MP, Ardinger HH, Pagon RA, et al; Eds.) University of Washington, Seattle, 2022 Mar 24; NBK578949 (rev), pàgs: 16. PMID: 35344313 [Consulta: 8 maig 2022].
  23. ↑ Peretti, N; Sassolas, A; Roy, CC; Deslandres, C; Charcosset, M; Castagnetti, J; Pugnet-Chardon, L; et al «Guidelines for the diagnosis and management of chylomicron retention disease based on a review of the literature and the experience of two centers» (en anglès). Orphanet J Rare Dis, 2010 Set 29; 5, pp: 24. PMID: 20920215. DOI: 10.1186/1750-1172-5-24. PMC: 2956717 [Consulta: 30 gener 2022].
  24. ↑ GeneCards®. «SAR1B Gene» (en anglès). Weizmann Institute of Science, 21 febrer 2022 (rev). [Consulta: 8 maig 2022].
  25. ↑ Sané, AT; Seidman, E; Peretti, N; Kleme, ML; et al «Understanding Chylomicron Retention Disease Through Sar1b Gtpase Gene Disruption: Insight From Cell Culture» (en anglès). Arterioscler Thromb Vasc Biol, 2017 Des; 37 (12), pp: 2243-2251. ISSN 1524-4636. DOI: 10.1161/ATVBAHA.117.310121. PMID: 28982670 [Consulta: 5 abril 2022].
  26. ↑ Ferreira, H; Nuñez Ramos, R; Flores Quan, C; Redecillas Ferreiro, S; Cabello Ruiz, V; Juampérez Goñi, J; et al «Chylomicron Retention Disease: a Description of a New Mutation in a Very Rare Disease» (en anglès). Pediatr Gastroenterol Hepatol Nutr, 2018 Abr; 21 (2), pp: 134-140. PMID: 29713611. DOI: 10.5223/pghn.2018.21.2.134. PMC: 5915691 [Consulta: 30 gener 2022].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]