Quinn (futbolista)

Plantilla:Infotaula personaQuinn

(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Rebecca Quinn Modifica el valor a Wikidata
11 agost 1995 Modifica el valor a Wikidata (29 anys)
Toronto (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Duke Modifica el valor a Wikidata
Alçada175 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes66 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipMigcampista Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
2013–2017 Duke Blue Devils 69(8)
2013–2013 Toronto Lady Lynx 4(0)
2018–2019 Washington Spirit 17(0)
2019– OL Reign 4(0)
2019–2019 Paris Football Club 3(0)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
2012–2012   Canadà sub-17 8(0)
2013–2014   Canadà sub-20
2014–   Canadà
Participà en
2023Copa Mundial Femenina de Futbol 2023
6 agost 2021futbol als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 - competició femenina (1r)
2019Copa Mundial Femenina de Futbol 2019
agost 2016futbol als Jocs Olímpics d'estiu de 2016: torneig femení (3r) Modifica el valor a Wikidata


X: thequinny5 Instagram: thequinny5 Olympics.com: quinn FIFA: 326251 Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Representa: Canadà Canadà
Futbol
Jocs Olímpics
Bronze Rio 2016
Or Tòquio 2020

Quinn (Toronto, 11 d'agost de 1995) és una futbolista canadenca medallista olímpica. Quinn actua com a migcampista en la Selecció Canadenca de Futbol Femení i en el Seattle Reign de la National Women's Soccer League. Fou campiona olímpica a Tòquio 2020.

Biografia

[modifica]

Juventut

[modifica]

Quinn va créixer amb les seves tres germanes en una família d'esportistes, a Toronto. El seu pare, Bill, havia estat un jugador de rugbi, i la seva mare Linda va jugar a bàsquet.[1] Quinn va començar a jugar a futbol als sis anys d'edat i també va participar en competicions de natació, hoquei gel i esquí. En 2010, Quinn va entrar en l'equip sub-14 regional i, a continuació, va incorporar-se al programa nacional per joves futbolistes.[2] Quinn va estudiar a la Havergal College, una escola privada, on va destacar jugant a voleibol i bàsquet.[1][2]

Va cursar els seus estudis superiors a Duke, on va jugar a futbol per les Blue Devils, mentre es graduava en biologia.[3]

Carrera professional

[modifica]

Clubs

[modifica]

Un cop superada la etapa universitària, va ser l'elecció de les Washington Spirit, la 3a posició del draft de la NWSL de 2018, el millor rànquing obtingut per futbolistes del Canadà.[3] Titular indiscutible, en acabar la temporada va decidir fitxar per mitja temporada pel París FC de la lliga francesa, de cara a la preparació pel Mundial que s'havia de celebrar aquell estiu.[4]

Després del torneig, va tornar als Estats Units i va fitxar per les Reign,[5] on va classificar-se per disputar els play-off pel títol.[6] L'estiu de 2020 va acceptar la cessió per guanyar experiència, durant una temporada, al Vittsjö GIK de la lliga sueca.[7]

El 2021 va tornar a jugar amb el club de Seattle. En la temporada de 2022, va assolir la primera posició de la temporada regular, però l'equip va caure eliminat en les semifinals pel títol per les Kansas City Current.[8]

Selecció

[modifica]
Quinn durant un partit dels Jocs Olímpics de 2016.

Quinn va fer el seu debut amb la selecció canadenca el 7 de març de 2014, en un partit contra Itàlia.[9] Ha estat convocada tres cops per al torneig femení de futbol dels Jocs Olímpics. En les Jocs de Rio 2016, va obtenir la medalla de bronze (derrota contra Alemanya a semis i victòria contra el Brasil en la final de consolació); mentre que a Tòquio 2020, les futbolistes canadenques van guanyar l'or, eliminant de nou al Brasil a quarts de final, desfent-se dels EE.UU. a semis i derrotant a Suècia per penals en el partit decisiu.[10] A París 2024, la selecció va ser sancionada i, tot i guanyar els tres partits de la lligueta inicial, va passar ronda com a tercera classificada del seu grup. Al partit de quarts, van creuar-se contra el combinat alemany, sent derrotades a la tanda de penals.[11]

També ha disputat dues Copes del Món. En la de 2019, van ser eliminades per les sueques en setzens de final;[12] mentre que el 2023 (quan eren vigents campiones olímpiques) no van superar la fase de grups.[13] En els torneigs continentals organitzats per la CONCACAF, ha disputat les edicions de 2018 i 2022 del Campionat de la CONCACAF (obtenint dos subcampionats)[14][15] i l'edició inaugural de la Copa d'Or, el 2024, on van caure en semifinals.[16]

Vida personal

[modifica]

El 2020, Quinn va assumir-se com transgènere i va manifestar que els pronoms anglesos they/them haurien de ser utilitzats per referir-s'hi. Quinn (nascuda Rebecca) va adoptar el seu antic cognom com a monònim.[17] El 2021, Quinn va esdevenir la primera persona trans no-binària en participar en uns Jocs Olímpics, en disputar-ne una final i en guanyar l'or olímpic.[18][19]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «  Quinn - 2017 - Women's Soccer». Duke University. Arxivat de l'original el 2021-08-04. [Consulta: 8 agost 2021].
  2. 2,0 2,1 Grossman, David. «North York soccer player heads to North Carolina’s Duke». Toronto.com, 22-06-2013. Arxivat de l'original el 2021-08-04. [Consulta: 8 agost 2021].
  3. 3,0 3,1 «Rebecca Quinn becomes highest-drafted Canadian in NWSL history» (en anglès). The Globe and Mail, 18-01-2018. Arxivat de l'original el 2022-10-26 [Consulta: 26 octubre 2022].
  4. Davidson, Neil «Rebecca Quinn signs with Paris FC, the latest Canadian to opt for a European team» (en anglès). National Post, 05-02-2019. Arxivat de l'original el 2021-02-22 [Consulta: 26 octubre 2022].
  5. Rantz, Susie. «Reign make series of moves to bolster roster» (en anglès), 15-07-2019. Arxivat de l'original el 2023-03-30. [Consulta: 26 octubre 2022].
  6. «Courage Return to NWSL Final With Extra Time Triumph» (en anglès americà). Sports Illustrated, 20-10-2019. Arxivat de l'original el 2020-10-30. [Consulta: 26 octubre 2022].
  7. «NWSL transfer, trade tracker: Abby Dahlkemper to Manchester City; Tziarra King to OL Reign and other moves» (en anglès). Arxivat de l'original el 2021-08-04. [Consulta: 26 octubre 2022].
  8. Cristobal, Jacob. «OL Reign lose to Kansas City Current in NWSL Semifinal» (en anglès), 23-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-26. [Consulta: 26 octubre 2022].
  9. «Rebecca Quinn’s mission is 50 caps» (en anglès canadenc). Arxivat de l'original el 2021-08-04. [Consulta: 26 octubre 2022].
  10. «Quinn» (en anglès americà). COI. Arxivat de l'original el 2022-10-26. [Consulta: 26 octubre 2022].
  11. «Quinn» (en anglès). COI, 03-08-2024. Arxivat de l'original el 2024-07-30. [Consulta: 4 setembre 2024].
  12. «Sweden 1-0 Canada: Women's World Cup 2019 – as it happened!» (en anglès). The Guardian, 24-06-2019. Arxivat de l'original el 2024-05-23. [Consulta: 26 octubre 2022].
  13. Rampling, Ali «Olympic champions Canada knocked out of Women’s World Cup after defeat to Australia» (en anglès). The New York Times. Arxivat de l'original el 2024-08-09. ISSN: 0362-4331 [Consulta: 4 setembre 2024].
  14. Sanders, Ryan. «USA vs. Canada history: Who won last match, who leads all-time series?» (en anglès americà). DraftKings Network, 18-07-2022. [Consulta: 4 setembre 2024].
  15. ; Instagram; Email«USWNT edges Canada in CONCACAF W Championship final to earn 2024 Olympics berth» (en anglès americà). Los Angeles Times, 19-07-2022. Arxivat de l'original el 2023-12-03. [Consulta: 4 setembre 2024].
  16. «U.S. tops Canada in penalty shootout to reach Women's Gold Cup final» (en anglès americà). CBS News, 07-03-2024. Arxivat de l'original el 2024-04-01. [Consulta: 4 setembre 2024].
  17. «Canada international Quinn comes out as transgender». The Telegraph, 09-09-2020. Arxivat de l'original el 2020-10-25. [Consulta: 23 setembre 2020].
  18. Webb, Karleigh. «Team Canada’s Quinn makes Olympic history». Outsports, 22-07-2021. Arxivat de l'original el 2021-07-27. [Consulta: 8 agost 2021].
  19. «Quinn Is World's First Out Trans, Nonbinary Olympian». www.advocate.com, 26-07-2021. Arxivat de l'original el 2021-08-03. [Consulta: 8 agost 2021].

Enllaços externs

[modifica]
  • Fitxa a Soccer Way (anglès)