Quirat (unitat de puresa)

"Solidus" de Constantí I el Gran.[1]

El quirat (símbol ct) és una mesura de la puresa dels metalls preciosos, com l'or. Dins d'aquest context, un quirat representa 1/24a part de metall preciós de la massa total de l'aliatge.

Per exemple, si un aliatge d'or és de 15 quirats significa que cada 24 parts de l'aliatge, n'hi ha 15 d'or (sempre parlant en termes de massa). Així mateix, l'or de 24 quirats, és or pur.[2][3][4][5]

En el cas de l'or, és important tenir en compte que té una massa molar superior a la que presenten els metalls amb els quals generalment es troba aliat. Així, el percentatge atòmic (o sigui el nombre d'àtoms d'or en cent àtoms d'aliatge) és inferior al percentatge màssic. Una peça d'or aliada amb argent de 10 grams i 18 quirats, tindria 7,5 g d'or pur però una mica menys del 75% dels seus àtoms. A més, segons la naturalesa i la proporció relativa dels elements secundaris, diferents aliatges d'or dels mateixos quirats poden presentar percentatges atòmics diferents.

Possible origen

[modifica]

L'any 309, l'emperador Constantí I el Gran va introduïr una moneda d'or de gran puresa, el "solidus", que pesava 24 "siliquae" (24 garrofins, 24 quirats).[6][7]

Una "siliqua" era una unitat de pes romana.[8][9]

Documents

[modifica]
  • 1437.
« ... que fos fet florí de taylla y de senyal y cas de pes de Florença , pero no pas de lley , ans fos solament de 18 quirats é los restants 6 quirats 66 parts qui restan fins á 24 quirats que fos lliga, çó es mitg argent é mitg coure é axi fou otorgát é concordát vanament é enganyosament... »
— Arnau de Capdevila. Tractat de monedes (1437).[10]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Ridgeway, W. The Origin of Metallic Currency and Weight Standards. University Press, 1892, p. 181. ISBN 978-0-608-37425-3. 
  2. ↑ Santcliment, F. A laor e gloria de Deu e de la humil Uerge Maria mare sua comença lo Libre appellat Suma de la art de arismetica: lo q[ual diuisirem en i5 parts, ço es en nombrar aiustar, restar, multiplicar, dimidiar, partir, regla de tres ab diuersitat de raons, [com]panyies, cambis, barates, tre[n]cats ab totes ses 4 species, sou de fi ab diuersitat de billons de vna e de dues falses posicions, progressio[n]s e proporcio[n]s, de les quals parts ho species breument empero a fufficiencia [sic] aci en lo present tractat parlare[m]] (en occità). per Pere Posa, 1482, p. 263. 
  3. ↑ de Arfe y Villafañe, J.; Ribero, M. Quilatador de oro, plata y piedras (en castellà). por Antonio Francisco de Zafra, 1678, p. 45-IA7. 
  4. ↑ Prime, W.C.. Coins, Medals, and Seals, Ancient and Modern: Illustrated and Described. With a Sketch of the History of Coins and Coinage, Instructions for Young Collectors, Tables of Comparative Rarity, Price Lists of English and American Coins, Medals and Tokens, &c., &c. Harper & brothers, 1861, p. 234. 
  5. ↑ Daire, E.; Boisguilbert, P.L.P.; Law, J. [et al.].. Économistes Financiers Du XVIIIe Siècle: Vauban, Projet D'une Dîme Royale. Boisguillebert, Détail de la France, Factum de la France, Et Opuscules Divers. Jean Law, Considérations Sur Le Numéraire Et Le Commerce. Mémoires Et Lettres Sur Les Banques, Opuscules Divers. Melon, Essai Politique Sur Le Commerce. Dutot, Réflexions Politiques Sur Le Commerce Et Les Finances (en francès). Guillaumin, 1851, p. 713 ([Collection des principaux économistes). 
  6. ↑ Villa, M.V.. La hipoteca en España y su evolución histórica: (Pignus-peño-hipoteca) (en castellà). J.M. Bosch Editor, 2022, p. 113. ISBN 978-84-19045-33-1. 
  7. ↑ Yule, H.; Burnell, A.C.. Hobson-Jobson: Being a Glossary of Anglo-Indian Colloquial Words and Phrases and of Kindred Terms Etymological, Historical, Geographical and Discursive. John Murray, 1886, p. 123. 
  8. ↑ Flórez, E.; Risco, M.; Merino, A. [et al.].. España sagrada: Theatro geographico-historico de la iglesia de España. Origen, divisiones, y terminos de todas sus provincias. Antiguedad, traslaciones, y estado antiguo y presente de sus sillas, en todos los dominios de España, y Portugal (en castellà). M. F. Rodriguez, 1775, p. 242 (España sagrada: Theatro geographico-historico de la iglesia de España. Origen, divisiones, y terminos de todas sus provincias. Antiguedad, traslaciones, y estado antiguo y presente de sus sillas, en todos los dominios de España, y Portugal). 
  9. ↑ l'Ancien, P. Histoire Naturelle de Pline (en francès). C. L. F. Panckoucke, 1831, p. 122 (Histoire Naturelle de Pline). 
  10. ↑ Salat, J. Tratado de las monedas labradas en el Principado de Cataluña: con instrumentos justificativos (en castellà). Antonio Brusi, 1818, p. 65.