Un ràdio transistor o ràdio a transistors és un petit receptor de ràdio portàtil que utilitza circuits electrònics a base de transistors. Després del desenvolupament de 1954, basat en la invenció del transistor el 1947, les ràdios a transistors es van convertir en el dispositiu de comunicació més popular del seu temps, la producció va arribar centenars de milions [1] durant les dècades de 1960 i 1970. La seva reduïda grandària va disparar un canvi en els hàbits de les persones que els va permetre escoltar música i notícies allà on fossin. A partir de començaments de la dècada de 1980 les ràdios a transistors AM van ser superades per dispositius amb millor qualitat d'àudio, reproductors portàtils de CD i reproductors personals d'àudio MP3.
Abans que s'inventés el transistor, les ràdios utilitzaven vàlvules. Encara que es van fabricar ràdios portàtils a vàlvules, les mateixes eren voluminoses i pesades a causa de les grans bateries i transformadors necessaris per alimentar el gran consum de potència de les vàlvules. Una excepció al pes i l'alt consum elèctric, van ser els equips militars, les ràdios a vàlvules d'avions i de vehicles terrestres, que van aconseguir certa miniaturització.
El 25 de desembre de 1921 a les Bell Laboratories es va fer funcionar el primer transistor. [2] l'equip de científics que va desenvolupar l'amplificador d'estat sòlid en els Bell Laboratories estava format per William Shockley, Walter Houser Brattain, i John Bardeen.[3] Després d'obtenir una patent per l'invent, l'empresa va brindar una conferència de premsa el 30 de juny de 1948, en la qual es va presentar un prototip d'una ràdio a transistors.[4]
Existeixen nombroses empreses que reclamen el títol d'haver estat la primera a produir una ràdio a transistors pràctica, el qual sovint és assignat de manera incorrecta a Sony (originalment Tòquio Telecommunications Engineering Corporation). Texas Instruments havia demostrat diversos aparell de ràdio completament transistoritzats AM (amplitud modulada) el 25 de maig de 1954,[5][6] però les seves prestacions eren molt inferiors al dels models equivalents a vàlvules. Una ràdio transistoritzada operativa va ser demostrada l'agost de 1953 a la Fira de Ràdio de Düsseldorf per l'empresa alemanya Intermetall. [7] Estava construïda emprant quatre transistors fabricats a mà per Intermetall, basats en el transistor d'unió de Germani denominat "Transistron" que havia estat inventat el 1948 per Herbert Mataré i Heinrich Welker. No obstant això, tal com havia succeït amb les unitats prèvies de Texas Instruments (entre d'altres) només se'n van construir prototips; mai va entrar en producció comercial. Cap el 1952 RCA havia presentat un prototip d'una ràdio a transistors i és probable que RCA i altres fabricants de ràdios tinguessin plans per produir les seves pròpies ràdios a transistors, però Texas Instruments i la Divisió Regency d'IDEA, van ser els primers en oferir un model comercial a partir d'octubre de 1954.[8]