RR del Cavallet de Pintor

Infotaula objecte astronòmicRR del Cavallet de Pintor
Tipusestel Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCavallet de Pintor Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra511,4043 pc [1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)12,502 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi1,9554 mas[1] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−3,46 mas/a [1] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)3,299 mas/a [1] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)6h 35m 36.0634s[1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-63° 21' 35.7072''[1] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
2MASS J06353606-6238242 (2MASS)
HIP 31481 (Catàleg Hipparcos)
AAVSO 0634-62 (Associació Americana d'Observadors d'Estrelles Variables)
PLX 1557 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
CSI-62-06352 (Catàleg d'Identificacions Estel·lars)
HIC 31481 (Hipparcos Input Catalogue)
RR Pic (Catàleg General d'Estrelles Variables)
PLX 1557.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
1RXS J063536.4-623824 (1RXS)
TYC 8899-1342-1 (Catàleg Tycho)
ASAS J063536-6238.3 (All Sky Automated Survey)
Gaia DR1 5477422095246244224 (Gaia DR1)
Gaia DR2 5477422099543150592 (Gaia Data Release 2) Modifica el valor a Wikidata

RR del Cavallet de Pintor, també coneguda com Nova del Cavallet de Pintor 1925, és un sistema estel·lar variable cataclísmic que es va encendre com una nova i va il·luminar la constel·lació del Cavallet de Pintor.

L'astrònom sud-africà R. Watson la va observar per primera vegada el 25 de maig de 1925 quan tenia una magnitud aparent de 2,3. Va continuar lluint fins a la magnitud 1,2, que va aconseguir el 9 de juny de 1925. Es va atenuar a la magnitud 4 el 4 de juliol, però va tornar a il·luminar-se a 1,9 el 9 d'agost. Sis mesos després de la seva lluentor màxima, RR Pictoris va desaparèixer per ser invisible a ull nu, i era de magnitud 12,5 en 1975.[3]

Les noves són sistemes binaris propers compostos per una nana blanca i un estel secundari que estan tan a prop que omplen el seu lòbul de Roche amb material estel·lar, que després es transfereix al disc d'acreció del primer estel. Una vegada que aquest material aconsegueix una massa crítica, s'encén i el sistema s'il·lumina increïblement. Els dos estels d'RR Pictoris orbiten entre si cada 3.48 hores. Els càlculs de la velocitat suggereixen que l'estel secundari no és prou dens com perquè la seva grandària encara estiga en la seqüència principal, cosa per la qual ja deu haver començat a expandir-se i refredar-se ja que el seu nucli s'ha quedat sense combustible d'hidrogen.[4] S'estima que el sistema RR Pictoris s'hi troba a uns 520 parsecs (1.700 anys llum) de distància de la Terra.[5]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  2. «ASAS photometry of ROSAT sources. I. Periodic variable stars coincident with bright sources from the ROSAT All Sky Survey» (en anglès). Acta Astronomica, 1, 3-2012, pàg. 67-95.
  3. Burnham, Robert. Burnham's Celestial Handbook, Volume Three: An Observer's Guide to the Universe Beyond the Solar System. New York, New York: Courier Dover Publications, 2013, p. 1460–62. ISBN 978-0-486-31803-5. 
  4. Ribeiro, Fabíola M. A. «A Tomographic Study of the Classical Nova RR Pictoris». Publications of the Astronomical Society of the Pacific, 118, 839, 2006, pàg. 84–93. arXiv: astro-ph/0510042. Bibcode: 2006PASP..118...84R. DOI: 10.1086/498458. JSTOR: 498458.
  5. Harrison, Thomas E.; Bornak, Jillian; McArthur, Barbara E.; Benedict, G. Fritz «Hubble Space Telescope Fine Guidance Sensor Parallaxes for Four Classical Novae». The Astrophysical Journal, 767, 1, 2013. arXiv: 1302.3245. Bibcode: 2013ApJ...767....7H. DOI: 10.1088/0004-637X/767/1/7.