El Radio Network Controller (RNC) és un element rector de la xarxa d'accés de ràdio UMTS (UTRAN) i s'encarrega de controlar els Node B que hi estan connectats. L'RNC duu a terme la gestió de recursos de ràdio, algunes de les funcions de gestió de la mobilitat i és el punt on es realitza el xifratge abans que les dades dels usuaris s'enviïn cap i des del mòbil. L'RNC es connecta a la xarxa central de commutació de circuits mitjançant Media Gateway (MGW) i al SGSN (node de suport GPRS de servei) a la xarxa central de commutació de paquets.[1]
Les connexions lògiques entre els elements de la xarxa es coneixen com a interfícies. La interfície entre l'RNC i la xarxa central de commutació de circuits (CS-CN) s'anomena Iu-CS i entre l'RNC i la xarxa central de commutació de paquets s'anomena Iu-PS. Altres interfícies inclouen Iub (entre el RNC i el Node B) i Iur (entre els RNC de la mateixa xarxa). Les interfícies Iu transporten trànsit d'usuari (com ara veu o dades) així com informació de control (vegeu Radio Network Controller § Notes), i la interfície Iur es necessita principalment per a lliuraments suaus que involucren 2 RNC, tot i que no són necessaris, ja que l'absència d'Iur farà que aquests trasllats es converteixin en uns trasllats durs.
Fins a 3gpp R4, totes les interfícies de l'UTRAN s'implementen només amb ATM, excepte la interfície Uu (aire) que utilitza tecnologia WCDMA. A partir de R5, els portadors IP es poden utilitzar a través d'Ethernet. Físicament, aquestes interfícies es poden transportar per SDH a través de fibra òptica, E1 (de vegades anomenada PDH) - a través d'un cable de coure o ràdio de microones. Es poden agrupar diversos E1 per formar un grup IMA. Com que les interfícies són lògiques, moltes interfícies es poden multiplexar a la mateixa línia de transmissió. La implementació real depèn de la topologia de la xarxa; exemples són configuracions de cadena, estrella distant, malla i bucle.[2][3]
Tots els protocols Iub, Iu i Iur porten dades d'usuari i senyalització (és a dir, pla de control).