Rafael Yuste

Plantilla:Infotaula personaRafael Yuste

(2014) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 abril 1963 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
FormacióJuilliard School (1988–1988)
Universitat Rockefeller - neurobiologia (1987–1992)
Universitat Autònoma de Madrid - medicina (1982–1987)
Reial Conservatori Superior de Música de Madrid (1981, 1984–1981, 1984) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaOptical studies of calcium dynamics in developing neocortical neurons (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata (1992 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiLawrence C. Katz i Torsten Wiesel Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballNeurobiologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióneurobiòleg, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Colúmbia (1996–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsLawrence C. Katz, Torsten Wiesel, Winfried Denk i David Tank Modifica el valor a Wikidata
Premis
X: yusterafa Modifica el valor a Wikidata

Rafael Yuste (Madrid, 25 d'abril de 1963) és un neurobiòleg espanyol i ideòleg del projecte BRAIN.[1] És professor de ciències biològiques a la Universitat de Colúmbia i el seu treball s'ha centrat a desxifrar com funciona la consciència i la memòria, arribant a alterar experimentalment records en animals de laboratori.[2]

Biografia

[modifica]

Als catorze anys el seu pare li va regalar el llibre de Santiago Ramón y Cajal Los tónicos de la voluntad. Reglas y consejos sobre investigación científica. Va estudiar medicina a la Universitat Autònoma de Madrid (1982-1987) després de realitzar el Batxillerat a l'Institut Ramiro de Maeztu de Madrid. Al laboratori de biologia molecular del premi Nobel sud-africà Sydney Brenner a Cambridge (1985-1986) va sentir la vocació per la neurobiologia. A finals dels anys 1980, va viatjar als Estats Units d'Amèrica on es va doctorar a la Universitat Rockefeller amb una tesi dirigida pel premi Nobel Torsten Wiesel. En el temps que hi va ser (1987-1992),[3] va crear i desenvolupar la tècnica del calcium imaging per a mesurar l'activitat neuronal basant-se en el fet que, quan un senyal elèctric despolaritza una neurona, els canals de calci són activats, permetent així que els ions de Ca2+ entrin a la cèl·lula. Si es tenyeix una àrea del cervell amb un colorant sensible al calci, es pot detectar quan una neurona està activa mitjançant microscòpia. Per això va haver d'estudiar computació biològica als laboratoris d'ATT/Bell sota la supervisió de David Tank (1992-1996). La tècnica, exposada a la seva tesi doctoral dirigida per Wiesel i Lawrence Katz, Optical studies of calcium dynamics in developing neocortical neurons, es va convertir en un dels pilars de la neurobiologia.

Al setembre de 2011, quan una cinquantena de neurobiòlegs i nanofísics es van reunir a la ciutat anglesa de Buckinghamshire per a discutir projectes conjunts, Rafael Yuste, ja catedràtic de ciències biològiques i neurociència i investigador des del 2005 de la Universitat de Colúmbia, va proposar registrar l'activitat de circuits neuronals sencers a escales de mil·lisegons, i eventualment de cervells complets en tres dimensions. La idea va rebre el suport i la col·laboració del genetista George Church i de Miyoung Chun, i la tècnica es va anar refinant per a guanyar precisió, resolució i amplitud. Actualment, el projecte Brain Research through Advancing Innovative Neurotechnologies (o BRAIN Initiative) pretén a llarg termini desenvolupar els mètodes òptics i elèctrics que permetin mapar i manipular l'activitat de totes i cadascuna de les neurones del cervell. Es començaria amb animals petits, com el cuc Caenorhabditis elegans, la mosca Drosophila, el peix zebra i alguns circuits particulars del cervell del ratolí (retina, bulb olfactori i àrees corticals específiques). Actualment és editor en cap de Frontiers in Neural Circuits i codirigeix l'Institut Kavli d'investigacions neurològiques de la Universitat de Colúmbia des del 2004 i treballa en el projecte de cartografiar el cervell humà.[4] El setembre del 2013 va rebre una beca de 2 milions d'euros de l'Institut Nacional de Salut dels Estats Units per al desenvolupament del projecte BRAIN, convertint-se en la gran aposta científica de l'administració de Barack Obama.[5][6][7]

L'objectiu principal present al laboratori dirigit per Yuste és desxifrar el codi neuronal, és a dir, la relació entre l'activitat de les neurones i el comportament o estats mentals, mitjançant la comprensió de la funció dels circuits neuronals.[8]

Neurodrets

[modifica]

En funció de les inquietuds internacionals procedents des de l'acadèmia a causa de l'avenç científic de la neurotecnologia,[9] Yuste juntament amb el senador xilè Guido Girardi en conjunt amb altres especialistes van presentar el 7 d'octubre de 2020 dos projectes de llei que busquen establir i protegir els «neurodrets» —el primer és una reforma constitucional que busca integrar la privadesa mental com una garantia estatal, i el segon busca definir i protegir la integritat física i psicològica dels individus—. El projecte ha estat acollit positivament per institucions i països estrangers com l'Organització de les Nacions Unides i l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic.[10][11]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Obama presenta con el español Rafael Yuste su proyecto para estudiar el cerebro». .
  2. ↑ «Por qué hay que prohibir que nos manipulen el cerebro antes de que sea posible». .
  3. ↑ «Curriculum Vitae RAFAEL YUSTE, M.D., Ph.D.», 21-10-2012. Arxivat de l'original el 4 de octubre de 2013. [Consulta: 8 octubre 2020].
  4. ↑ Estupinya, Pere «El mayor proyecto neurocientífico de la historia» (en castellà). , 11-03-2013 [Consulta: 9 octubre 2020].
  5. ↑ «Dos millones de euros para el español que trazará el mapa del cerebro humano» (en español). El Mundo, 30-09-2013. [Consulta: 30 setembre 2013].
  6. ↑ Universidad Autónoma de Madrid. «XLVII Lección Conmemorativa Jiménez Díaz» (en español). [Consulta: 29 maig 2015].
  7. ↑ «VI ICS Lectures (2018-2019). Universidad de Navarra». www.unav.edu. Arxivat de l'original el 2020-09-07. [Consulta: 9 octubre 2020].
  8. ↑ «Rafael Yuste's Laboratory» (en anglès americà). Columbia University in the City of New York. [Consulta: 9 octubre 2020].
  9. ↑ Yuste, Rafael; Goering, Sara; Arcas, Blaise Agüera y; Friesen, Phoebe; Carmena, Jose M. «Four ethical priorities for neurotechnologies and AI» (en anglès). Nature, 551, 7679, 11-2017, pàg. 159–163. DOI: 10.1038/551159a. ISSN: 0028-0836 [Consulta: 8 octubre 2020].
  10. ↑ https://www.cnic.es/es/noticias/rafael-yuste-neurotecnologia-al-acceder-al-centro-nuestra-actividad-mental-bypasea-todos
  11. ↑ Agüero, Olga. «Rafael Yuste, neurobiólogo: "Vamos abocados a un futuro de seres humanos híbridos"» (en castellà), 29-06-2024. [Consulta: 31 juliol 2024].