Biografia | |
---|---|
Naixement | 25 octubre 1755 Selaya (Cantàbria) |
Mort | 16 gener 1842 (86 anys) París |
Arquebisbe emèrit de Saragossa | |
15 juliol 1816 – 16 gener 1842 | |
Vicari castrense d'Espanya | |
18 abril 1806 – 7 juliol 1815 | |
Patriarca de les Índies Occidentals | |
18 abril 1806 – 7 juliol 1815 Diòcesi: patriarcat de les Índies Occidentals | |
86è Arquebisbe de Saragossa | |
20 juliol 1801 – 15 juliol 1816 ← Joaquim Company i Soler – Manuel Vicente Martínez y Jiménez (en) → Diòcesi: arquebisbat de Saragossa | |
Inquisidor general d'Espanya | |
1798 – 1808 | |
Arquebisbe de Burgos | |
18 desembre 1797 – 20 juliol 1801 ← Juan Antonio de los Tueros (en) – Manuel Cid Monroy → Diòcesi: arquebisbat de Burgos | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Universitat de Salamanca |
Activitat | |
Ocupació | prevere catòlic de ritu romà |
Consagració | Juan Moya |
Participà en | |
Napoleonic looting of art in Spain (en) |
Ramón José de Arce y Uribarri Martínez de Ojeda y Fernández de Liencres[1] (Selaya, 25 d'octubre de 1755 - París, 19 de febrer de 1844)[2] fou un religiós càntabre. Ocupà diversos càrrecs eclesiàstics com el d'arquebisbe de Burgos i de Saragossa, el d'inquisidor general i el de patriarca de les Índies Occidentals.
Hàbil en les intrigues cortasanes de Carles IV i, després, amb Josep Bonaparte. Va iniciar la seva carrera eclesiàstica com a col·legial del Col·legi Major de Cuenca de la Universitat de Salamanca, passant a ser canonge lectoral a Segòvia i a València. Sembla que gràcies a la seva relació íntima amb la marquesa de Mejorada,[3] amiga personal de Maneul Godoy,[4] la seva carrera cortesana va fructificar el 1797 amb el seu nomenament com a arquebisbe de Burgos (1797-1801) i més tard arquebisbe de Saragossa (1800-1816), unes diòcesis que gairebé no va visitar. L'amistat d'Arce amb el favorit de Carles IV i la reina Maria Lluïsa va suposar, a més, el seu nomenament com a inquisidor general el 1798, el de conseller d'Estat el 1803 i el de patriarca de les Índies Occidentals el 1806.
L'hivern del 1808, a banda d'alts càrrecs dins del clergat de la cort, s'esmenten títols com el de procapellà i almoiner major del rei, gran canceller i ministre principal de l'Orde de Carles III.[5]La seva amistat amb Godoy, que forçosament implicava llur enemistat amb el príncep d'Astúries, el futur Ferran VII, va provocar que després del motí d'Aranjuez i l'abdicació de Carles IV, li fossin retirats els càrrec d'inquisidor general i de patriarca. Després d'uns mesos sense aparéixer per la cort, Arce tornà després de jurar fidelitat a Josep Bonaparte, que per decret del 18 de març de 1810 li retornà allò que havia perdut i li concedeix, a més, la Gran Banda de l'Orde Reial d'Espanya.
La tornada de Ferran VII com a rei absolutista va provocar la caiguda d'Arce, que s'exilià finalment a França el 1814. Visqué a París, passant la seva vellesa amb el seu amic i soci Godoy fins a la seva mort el 1844.[6]
Precedit per: Francisco Antonio de Lorenzana y Butrón |
Inquisidor general d'Espanya 1798 - 1808 |
Succeït per: [Abolició del Tribunal de la Inquisició durant la Guerra del Francès i el regnat de Josep I d'Espanya, entre 1808-1814] --- Des de 1814: Francisco Javier Mier y Campillo |