Va fer-se famosa per la seva primera novel·la, Somiant Palestina el 2002, escrita amb tan sols quinze anys. Va ser traduïda en quinze llengües,[1] de les quals el català. El llibre va suscitar les ires del centre Simon Wiesenthal.[2] La seva curta edat i la precoç vocació literària contrasten amb la llarga durada del conflicte que dibuixa en la seva primera obra: el conflicte araboisraelià: una crònica cruel i sense embuts de la realitat als territoris ocupats.[3] El 2003 va ser finalista del Premio del Giovedì Marisa Rusconi, un premi literari per a una obra primera, sense guanyar-lo. Continua lluitant contra els excessos del racisme a Italia.[4]
Sognando Palestina, (2002) tradüit en català com Somiant Palestina, [l'amistat, l'amor, la guerra][5]
Prova a sanguinare: Quattro ragazzi, un treno, la vita (2005)
Oggi forse non ammazzo nessuno, Storie minime di una giovane musulmana stranamente non terrorista (2007), o: Pot ser que avui no mataré ningú. Historietes d'una jova musulmana curiosament no-terrorista[6][7]
↑«Randa Ghazy», Fitxa biogràfica al web de l'editiorial italiana Fabbri
↑W. van der Pennen, «Verhalen» (narrativa) a: Boek en Jeugd 12 +,(neerlandès)(Llibre per a joves de 12+), Leidschendam, NBD Biblion Publishers, 2005, pàgina 69, ISBN 9789077106204